Principis Democràtics i Tipus de Govern: Una Visió General

Principis democràtics: La democràcia exigeix decisió i deliberació col·lectives. Dos principis: - Garantia dels drets i de les llibertats dels ciutadans: protecció ciutadana contra l'abús de poder. Protecció de minories. Inclusió del concepte és indispensable. Dos instruments per garantir aquestes llibertats: constitucionalització i divisió de poders. - Autogovern ciutadà: capacitat de fer política per part de tots els ciutadans. Dues fórmules: consentiment i representació. Democràcia: Lliure accés a la política, designació electoral dels representants polítics, rendiment de comptes/transparència, dret d’associació, llibertat d’expressió, pluralitat de mitjans de comunicació. Tipus de democràcia: - Representativa (evolució liberal): A partir de la segona guerra mundial, l’Estat esdevé hegemònic. Incorpora elements: - neocorporatisme i concentració social: donar més estabilitat i eficàcia a les polítiques públiques. – S’amplien drets civils i polítics. – En l'elaboració de polítiques públiques participen representants de sectors socials. – Es modifica la relació que l'Estat liberal tenia amb l'àmbit social i econòmic. - Directa i participativa: La democràcia directa només és possible en comunitats petites, la solució: democràcia representativa. No exclou mecanismes de representació tradicional, exigeix mecanismes de participació popular en les decisions democràtiques. - Radical: Alternativa a la democràcia liberal perquè parteix de la base que cal repolitzar la vida pública. Considera els moviments socials com a subjectes polítics principals.

Dictadura: - Concentració del poder en nuclis reduïts o en una sola persona, no existeix una “oposició”. - Personalització del poder: legitimació carismàtica. - Paper decisiu i central dels mecanismes de control sobre la població per tal de reprimir, manipular, censurar les opinions o preferències de la ciutadania. - Inestabilitat de les normes legals i arbitrarietat en la seva interpretació. Tipus de dictadura: - Totalitaris: Han portat a un extrem: la concentració de poder en una persona o grup reduït a qui se li atribueix la interpretació de raça, nació o classe. - Pretén influir en totes les expressions de l'existència humana (econòmica, cultural, religiosa...). - Ús sistemàtic del terror per eliminar oposició: - Fusió Estat-societat: estatalització de l'economia i la cultura. - Autoritaris: Grau menor que els totalitaris: - Concentració del poder en una coalició d’actors militars… - Legitimitat ideològica basada en la proclamació de principis sense recórrer a una doctrina global que impregni tots els aspectes de la vida. - Despotisme: Un estat o persona amb tot poder i autoritat, sense cap mena de participació, sense institucions ni ideologia. Repressió esporàdica.

Socialització: Procés d’adquisició i transformació de creences, actituds, valors i ideologies que cada individu experimenta al llarg de la seva vida. El subjecte interioritza elements del seu entorn i construeix la seva pròpia personalitat política. Procés informal, fragmentari, de vegades poc conscient. Permet donar respostes a preguntes bàsiques. La resposta és molt influïda pels antecedents familiars, amics i mitjans. Elements adquirits en la socialització: idea general de política, percepció del propi paper del subjecte a l'escenari polític, identificació amb algun grup, ubicació personal, informacions bàsiques sobre el sistema polític. Etapes de la socialització: Socialització primària: A partir del moment que prenem consciència del món i acaba amb la incorporació al món. En aquesta fase s’incorporen creences o actituds polítiques: - Consciència de l’existència d’una autoritat (qui mana i qui obeeix en la família). - Identificació amb un col·lectiu més ampli que la família (el poble). - Consciència de les diferències.

- Consciència genèrica dels resultats del sistema polític. Final d'aquesta primera etapa s'adquireixen elements: - Presa de posició davant líders polítics. Distinció entre rols institucionals. Adopció d'interès o desinterès per la política. Socialització secundària: En l’edat adulta, quan les experiències personals o col·lectives contribueixen a confirmar o rectificar els continguts adquirits en l’etapa de socialització primària. Agents de socialització: - Grups primaris: Actuen en les relacions “cara a cara”, en el tracte freqüent i directe: família, amics. - Grups secundaris: Per objectius comuns: església, escola. - Grups de referència: Col·lectius que comparteixen determinades característiques (religió, cultura). Cultura política: Conjunt de percepcions, coneixements, valors, actituds, orientacions i comportaments envers la política. És un atribut compartit d’un conjunt de ciutadans que segueixen una pauta similar sobre la política.

Sistemes electorals: Funcions: produir govern (estabilitat) i produir legitimitat. Elements del sistema electoral: 1. Circumscripcions: Els integrants del cens electoral es reuneixen en circumscripcions que constitueixen les unitats de vots i d’elecció de representants. Circumscripcions uninominals: un candidat per cada candidatura. Plurinominals: més d'un. 2. Tipus de sufragi o forma de vot: Operació física d’exercir el vot que dependrà del nombre de candidats (escons) a elegir. 3. Barrera electoral: Nombre mínim de sufragis necessari per a obtenir un escó. Quòrum electoral fa referència al percentatge de participació electoral mínima necessària per a considerar vàlides unes eleccions. 4. Formules electorals: Procediment de càlcul matemàtic que tradueix els sufragis en escons. Dues fórmules: 1. Fórmules majoritàries: (uninominals) - Majoria simple: El candidat que obté més vots aconsegueix l’escó. No es tenen en compte els adversaris.

- Majoria reforçada: Per tal de moderar les distorsions de la primera volta, es tenen en compte els vots dels adversaris. Diferents variants: a. Majoria a dues voltes: L’elector només pot votar un candidat, però ho pot fer en dues voltes. b. Vot alternatiu: L’elector disposa de vot múltiple i ordena els candidats per ordre de preferència. c. Vot limitat: En plurinominals, cada elector disposa d’un nombre menor de candidats que d’escons a cobrir. Afavoreix minories. 2. Formules proporcionals: (plurinominals) Cada candidatura s’assegura una representació proporcional al recolzament social que ha tingut. Integral i no integral. Consequències del sistema electoral: Sobre el comportament electoral dels ciutadans: efectes psicològics. Sobre el sistema de partits: en majoria, bipartidisme. En proporció, multipartidisme.

Grups d’interès: Associacions voluntàries que tenen com a objectiu influir sobre el procés polític, per tal de defensar uns interessos sectorials (socials o econòmics) o generals. Dos grups d’interès: - Sectorial: Organitzacions que representen i defensen els interessos d’algun sector social. Es basa en la possibilitat d’acotar objectivament (sector) uns interessos concrets. Destaquen els agents socials, col·legis professionals… - Causal: Organitzacions que promouen causes de contingut general que no pertanyen a col·lectius o sectors concrets. Les teories de l’acció racional són menys predictives. Molt heterogènies.

Moviments socials: Actor polític col·lectiu que mobilitza i organitza recursos per tal d’incidir en la gestió de conflictes polítics i socials i/o aportar formes alternatives de concebre’ls. Diferents enfocaments: basats en les teories del comportament polític, de la mobilització dels recursos i en els nous moviments socials. Diferències respecte als grups d’interès: Pel que fa a l’organització: menys formal i estable. Pel que fa als objectius: menys concrets i orientats al canvi que a la influència. Pel que fa a les estratègies: molt rarament actuen com a “insiders”.