Privilegis i agricultura valenciana: furs, regadiu i paisatge

Privilegis, furs i el Liber Privilegiorum

Els privilegis tenen el mateix valor que els furs; la única diferència és que el privilegi és concedit pel monarca a un únic estament. L'altre cos legislatiu del regne el constitueixen els privilegis otorgats per la monarquia, els quals eren recopilats per el Liber Privilegiorum civitatis et regni Valentiae (Lauren Opus).

Els privilegis tenen el mateix valor que els furs; la única diferència és que el privilegi és concedit pel monarca a un únic estament.

Agricultura valenciana i paisatge mediterrani

L'agricultura valenciana s'integra en els paisatges mediterranis i, per tant, ve definida per la presència de la clàssica trilogia de cereals, vinya i olivera. El país era deficitari en cereals i va haver de recórrer als mercats exteriors, sobretot als de Sicília i Castella.

A continuació, elements clau de l'estructura agrària valenciana:

• Cereals, vinya i olivera: la base de la producció.
• Regadiu: expansió mitjançant obres hidràuliques.
• Ramaderia: complement essencial del sistema agrari i del proveïment urbà.

Les transformacions irreversibles en l'ecosistema i en la morfologia del paisatge van ser acompanyades de sistematitzacions agràries, afavorides per una política senyorial de desgravació fiscal i de préstecs de colonització. D'aquesta manera es va poder emprendre la dessecació d'àmplies zones de marjal mitjançant l'obertura de sèquies.

Les noves superfícies de regadiu, basades en una complexa infraestructura de preses, assuts, sèquies i braçals, serien gestionades autònomament pels beneficiaris del reg en el camp circumdant de la ciutat de València — on un Tribunal de les Aigües dirimia els conflictes per la distribució dels torns de reg.

Tan important com el desenvolupament de l'agricultura comercial va ser el de la ramaderia. El proveïment urbà de carns i la creixent importància que va assumir la ciutat com a mercat internacional de la llana, tant per a l'elaboració pròpia com per a l'exportació exterior, són factors destacats en l'economia regional.

Colonització, poblament i estructura social

L'organització de la societat rural i la constitució de les comunitats camperoles van estar condicionades per la conquesta i la posterior colonització cristiana del país. L'assentament de nous colons i el repartiment de les terres ocupades es va efectuar mitjançant establiments individuals, com els que recull el Llibre del Repartiment, o col·lectius, per mitjà de les cartes pobles.

El poblament agrupat i el parcel·lari fragmentat i dispers, formes característiques del paisatge rural valencià, es corresponien amb una estructura familiar dominada per la cèl·lula conjugal. En una societat regida per un sistema d'herència divisible i majoritàriament igualitari, les estratègies familiars dels camperols tendien a mantenir l'equilibri entre l'extensió de l'explotació i la dimensió dels grups domèstics.