El Problema dels Universals: Nominalisme d'Ockham i Omnipotència Divina
El Problema dels Universals i el Nominalisme d'Ockham
Amb el terme universals es fa referència als conceptes amb els quals designem, per gèneres i espècies, diferents individus.
A partir del segle XI, comença a desenvolupar-se un altre punt de vista en relació al problema dels universals: el nominalisme, que serà defensat amb contundència per Guillem d'Ockham. Alguns comencen a defensar que només existeixen els individus, que no hi ha a la realitat quelcom que sigui l'universal.
Primerament existeix l'individu i posteriorment (post rem) es forma a la ment el concepte universal, que no és més que una paraula, un nom convencional sense cap existència extramental. No ens podríem comunicar si haguéssim de nomenar cada ésser particularment. Per això, agrupem diferents trets comuns i els apliquem un mateix nom. Però això no vol dir que existeixin els trets comuns independentment dels individus, és a dir, que existeixi l'*ésser humà* independentment dels éssers humans, perquè *ésser humà* només és un nom que s'aplica als animals racionals.
La Tesi Ockhamista i la Relació amb la Llibertat Divina
La tesi ockhamista, que nega el principi d'individuació, guarda una estreta relació amb la tesi de l'omnipotència i llibertat divines. A continuació, es detallen els punts clau:
El Principi d'Individuació i la Prioritat de l'Essència
El principi d'individuació té el seu origen en l'afirmació de la prioritat de l'essència sobre l'individu. Aquesta prioritat va ser afirmada per Plató a través de la seva teoria de les Idees. El pensament cristià va adoptar aquesta teoria. Les Idees platòniques van venir així a convertir-se en els exemplars existents en la ment divina. Tomàs d'Aquino va matisar la tesi exemplarista, però no la va abandonar; l'exemplarisme no pot ser abandonat per ningú que admeti que Déu és el Creador i que la creació és conforme a un cert pla racional. Aquest és el punt en el qual cal situar la teoria ockhamista.
Ockham i la Salvaguarda de l'Omnipotència Divina
Ockham pretén salvaguardar l'omnipotència divina: Admetre idees exemplars implica, al seu parer, limitar l'omnipotència i la llibertat creadores de Déu. Ockham, per tant, nega l'existència d'idees exemplars que dirigeixin la llibertat creadora de Déu. Negada l'existència d'idees exemplars, desapareix la primacia de les essències respecte dels individus en què aquelles podien realitzar-se.
Conseqüència: La Desaparició del Problema de l'Individuació
Negada la supremacia de les essències sobre els individus, desapareix la prioritat de l'universal i, amb ella, el problema del principi d'individuació.