El procés de coneixement: l'abstracció. El coneixement de la realitat comença en l'experiència o amb les dades sensorials que rebem d'aquesta. L'experiència sensorial es produeix en un moment i lloc determinats, i el que percebem és una cosa concreta. La percepció es refereix a una cosa particular. A partir d'un coneixement o diversos casos particulars, es pot arribar a un coneixement de major abast (del concret al general, és a dir, no aspectes particulars o circumstancials). Concepte (arbre), no tenir en compte (abstreure o eliminar característiques principals dels arbres). Empiristes: la raó és clau per desenvolupar el coneixement, però el coneixement racional ha de ser a partir de les dades sensorials. La sensació. Quan naixem, la ment és una tabula rasa, un full en blanc (John Locke) -> experiències + contingut <- relacionat -> coneixement. No hi ha idees innates. Racionalistes: els sentits no sempre són fiables. La raó és la que et porta al coneixement i no l'experiència sensorial. A = A. Quan naixem, la ment diposita continguts des del principi; no totes les idees procedeixen de l'aprenentatge a través de l'experiència o són creades per nosaltres, sinó que algunes són inherents a la nostra ment en néixer.
L'epistemologia kantiana (Immanuel Kant): intenció de superar l'antagonisme entre les dues posicions, aspectes més vàlids dels empiristes i racionalistes -> teories -> referència -> discussió. En el procés de coneixement participen: La sensibilitat: dades externes -> coneixement (res nou, no informació nova). Capacitat humana de rebre sensacions que procedeixen de l'exterior, i de captar-les i retenir-les per descobrir veritats noves. Espai i temps són els recipients en els quals la nostra sensibilitat recull les dades que es troben fora de la nostra ment. La sensibilitat és la facultat que recull les dades externes i les ubica en un lloc i un moment temporal concrets. L'enteniment: facultat que pot crear una síntesi, reunir i ordenar una diversitat caòtica de percepcions -> fenomen empíric -> enteniment humà -> treballa mitjançant uns conceptes predeterminats que ja té incorporats des que naixem (categories: conceptes/estructures innates) -> estructurar la informació que recullen els nostres sentits. Categoria: substància: realitat com una cosa constituïda per objectes. Categoria: causalitat: connectar fenòmens amb uns altres en determinades condicions. Raó: capacitat humana de representar-nos la realitat connectant uns fenòmens amb uns altres i poder-ho expressar tot lingüísticament. El per què de les coses, raó -> explicació. Idees metafísiques: idees que recorren l'ésser humà per explicar-se la realitat. La raó ens porta a pensar sobre els fonaments i principis de tot allò que experimentem. L'enteniment per demostrar alguna cosa -> dificultat (enteniment -> espai i temps -> sensibilitat, categories no aconsegueixen funcionar adequadament -> contradicció, no coneixement. Kant -> conclusió: no coneixement sobre entitats metafísiques. Sense experiència no hi ha coneixement (empiristes), però sense categories (conceptes innats) aquest tampoc és possible.
L'origen de la ciència: ésser humà -> fenòmens naturals, sistema ordenat i coherent. Ciència i filosofia en un principi eren disciplines indistinguibles -> independitzar-se -> Revolució Científica. Experimentació: Galileu -> mètode científic i observació -> crear una situació ideal on els elements pertorbadors són eliminats. Permet estudiar les variables considerades decisives. Utilitza instruments (telescopi) -> estudi. Matematització: Galileu -> la natura atén unes regularitats expressades mitjançant funcions matemàtiques. Lliurar-se de la subjectivitat i ambigüitat pròpies del llenguatge quotidià.
Classificació de la ciència: Formals: s'ocupen de relacions entre símbols, no de fets o esdeveniments. No contingut empíric, no observació, sinó en la coherència interna del sistema (lògica, matemàtiques). Empíriques: realitat, fets que ocorren al món i de les seves relacions. Contingut empíric que sorgeix de l'observació i l'experiència. Afirmacions comprovades per recurs a l'experiència (naturals: s'ocupen de la realitat natural (física, biologia); socials o humanes: s'ocupen de la realitat social i humana (sociologia, història, psicologia)).
