El Procés de Depuració d'Aigües Residuals (EDAR)

Geologia3,04 KB

L'impacte dels nutrients i la necessitat de depuració

Totes aquestes activitats fan que les nostres aigües residuals domèstiques tinguin un elevat contingut de nutrients. Si aquestes aigües arriben als rius i llacs sense ser depurades prèviament, en poden provocar l'eutrofització. Una solució és tractar les aigües residuals, abans d'abocar-les al medi, en una depuradora. Evidentment, aquest tractament serà més complicat i car com més contaminada estigui l'aigua.

Què és una EDAR (Estació Depuradora d'Aigües Residuals)?

Una depuradora o EDAR és una instal·lació on l’aigua bruta (provinent de clavegueres, pluja, etc.) és sotmesa a un procés en el qual s’elimina la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes (elements contaminants). Aquest procés es duu a terme a través de tractaments físics, químics i biològics.

L’aigua que s’obté no és potable, però no està contaminada, per la qual cosa es pot abocar al mar o als rius. Si es volgués preparar l’aigua per al consum humà, caldria que passés per una potabilitzadora, però a hores d’ara, a banda que té un cost molt elevat, la societat no ho accepta.

Fases del procés de depuració

  1. Fase fisicoquímica

    Aquesta fase inclou diferents processos: desbast, separador de sorres, floculació i decantació. Després d’aquests processos, hi ha una desinfecció.

    • Desbast: Es separen de l’aigua els cossos i objectes de mida gran.
    • Separador de sorres: Les sorres es van precipitant al fons i es poden extreure.
    • Floculació: S’afegeixen substàncies químiques a l’aigua (floculants) per eliminar la matèria orgànica. Els floculants fan que les partícules petites de matèria orgànica s’ajuntin, formant partícules més grans que es precipitaran més fàcilment.
  2. Fase biològica

    Es tracta d’un tanc on hi ha bacteris que s’alimenten de matèria orgànica. Posteriorment, l’aigua es separa dels fangs i es desinfecta.

Gestió dels fangs residuals

El fang resultant de tots aquests processos normalment s’utilitza com a adob, o bé és incinerat.

El cas de la Depuradora de Sant Pol

La depuradora dona servei als municipis de Sant Pol, Sant Iscle i Sant Cebrià. Depura entre 2.000 i 6.000 m³ diaris. Quan plou, el volum d’aigua augmenta fins a 8.000 m³, per la qual cosa s’han hagut de fer unes sortides directes al mar, per als moments en què hi ha més aigua de la que la depuradora pot contenir.

Possibles solucions per a l'estalvi d'aigua

Hi ha diferents possibles solucions per estalviar aigua i reduir la càrrega de les depuradores:

  • Fer dipòsits d'aigües fluvials.
  • Separar el clavegueram: una claveguera per a l’aigua de la pluja i una altra per a les aigües residuals.
  • Que cada casa tingui un petit dipòsit per reutilitzar l’aigua; com per exemple, utilitzar l’aigua de la dutxa per al vàter.

Descarregar

PDF Word HTML