Proclamació de l'Estat Català de Lluís Companys (1934)
Proclama de l'Estat Català
És el discurs de proclamació de l'Estat Català de Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934. És una font primària de caràcter polític i independentista.
Després de les primeres mesures reformistes elaborades per la República, l'oposició extremista, tant de dretes com d'esquerres, va créixer exponencialment. La dretana perquè no acceptava la Constitució i l'esquerrana radical perquè demanava mesures immediates. Aquests dos sectors van intentar pronunciaments cadascú per la seva part, però ambdues insurreccions van fracassar.
El canvi de cicle polític i la CEDA
El 19 de novembre del 34 comença a poc a poc un canvi de cicle i comença a guanyar pes el centre-dreta a les eleccions a causa de l'elevada abstenció dels electors d'esquerres, de l'inici del vot femení i, sobretot, de la unió de la dreta en un grup anomenat CEDA, que es veia afavorit per la llei electoral que premiava les coalicions.
A l'octubre, la CEDA, que no acceptava la Constitució, va entrar al govern juntament amb el Partit Radical de Lerroux, duent a terme algunes reformes no gaire ben rebudes per l'esquerra republicana.
La revolta d'Astúries i el conflicte rabassaire
La forta oposició que hi havia a Astúries va provocar una revolta de grans dimensions que va obligar el govern central a enviar l'exèrcit; reprimir-la va causar més de 1.000 morts i més de 2.000 ferits.
Al mateix temps, els rabassaires, units amb la Unió de Rabassaires i enfrontats amb els propietaris de la terra, reivindicaven una llei amb la qual gaudissin de més drets a l'hora de realitzar els contractes. Aquesta llei, anomenada Llei de contractes de conreu, va ser aprovada al Parlament. Constava principalment dels següents punts:
- Si algú no tenia terres i les treballava, el contracte mínim hauria de ser de 6 anys.
- Si el propietari volia vendre les terres, el treballador d'aquestes havia de ser el primer informat per decidir si les volia o no.
El conflicte amb el Tribunal de Garanties
Una agrupació contrària a la mesura va intentar que no s'aprovés la llei, però en aprovar-se van decidir enviar-la al Tribunal de Garanties Constitucionals. Aquest tribunal va acceptar el recurs i Lluís Companys s'ho va prendre com un atac directe de la dreta i del govern central contra l'autonomia catalana.