Producció narrativa i obra literària d'Enric Valor

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

La pèrdua de la guerra comportà la desaparició de les institucions democràtiques i de les publicacions periòdiques en català. A més, es deixaren d’editar llibres en català. La cultura valenciana sofrí aleshores un procés intens de castellanització. Molts escriptors sofriren depuracions professionals, penes de presó o l’exili. La dictadura del general Franco tallà de tot l’activitat dels escriptors d’abans de la guerra, i d’altra banda, els que començaren en 1939, es trobaren aïllats dels models exteriors i sense editors ni públic lector, un panorama desolador.

Els primers vint anys en valencià es publicaren:

• Novel·la realista: Enric Valor (“l’ambició d’Aleix”).
• Novel·la sentimental: Maria Ibars (“Vides planes”).
• Novel·la catòlica: Miguel Adlert (“I la pau”).
• Novel·la social: Maria Beneyto (“la dona forta”).

Als anys 60, com a conseqüència de la recuperació econòmica s’accentuà la represa cultural. Els nostres narradors conrearen sobretot la novel·la psicològica i la realista amb referències a la Guerra Civil (Mercé Rodoreda: la plaça del Diamant i Joan Sales: Incerta glòria). També novel·les d’un món mitificat (Llorenç de Villalonga: Bearn).

Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

Enric Valor és l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana d’abans i després de la Guerra Civil. La seua producció literària consta de dues grans aportacions:

• Les rondalles valencianes.
• Cinc novel·les i alguns relats breus (L’Ambició d’Aleix)

Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i detallisme. Els recursos de llenguatge oral que empra, provenen directament de la tradició popular. Usa un model de llengua amb peculiaritats valencianes. Les seues rondalles estan confegides a partir d’una narració oral sobre la qual hi ha una transformació i mitjançant l’escriptura millorada, proposa uns contes cultes, diferents a les rondalles tradicionals, petites peces amoroses i sentimentals. En la novel·lística, aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra pretenent fer la crònica del període històric que va viure. El seu espai literari és Cassana. És l’home que ha sabut crear un riquíssim registre literari amb què ha fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua.