El Projecte: Amor, Ambició i un Pla Criminal a Barcelona
El Projecte
Un dia com qualsevol a Barcelona, Xavier va agafar el bus, però aquest dia no va ser un dia qualsevol, va ser especial. Va veure una dona que el va deixar bocabadat. Es van dirigir unes poques paraules a l'autobús, i quan ella va baixar a la seua parada, Xavier també. Ell, molt insistent, va aconseguir cridar l’atenció d’aquesta. El dissabte següent es van tornar a veure i van començar a xerrar de les seues vides. Xavier era una persona humil, treballava en una agència d’orientació publicitària i vivia amb la seua mare en un antic estudi d’un pintor; eren pobres. A la dona li deien Juna, tenia 23 anys, i tots els dissabtes agafava l'autobús per visitar la seua amiga invàlida, a causa d’un accident de cotxe. Juna era de Tolosa, però estava passant una temporada amb el seu oncle vidu (Enric Virós), l’home de la germana de sa mare.
Es trobaven cada dia quan sortien de treballar, i tots dos es van enamorar. Però un bon dia Juna li va dir a Xavier que s’havien de separar, que no podien seguir així, perquè l’únic futur que veia amb ell era una vida de misèria. A més, hi havia un noi al seu poble, fill d’un fabricant, que volia casar-se amb ella i tenia molts diners. Però Xavier va aconseguir seguir veient-la, encara que fos com a amics, fins que ella va decidir anar-se'n cap a Tolosa.
Xavier estava enamorat d’ella, per això buscava alternatives per a poder seguir amb ella. Se li va ocórrer muntar un negoci d’orientació publicitària, però clar, ell no tenia diners. Però, si Juna li demanava diners al seu oncle, aquest els hi podia prestar. Però Juna li va contar a Xavier que el seu oncle era un agarrat, i que probablement no li deixaria els diners. A més, va afegir que tots els diners que tenia el seu oncle eren de la seua tia, de manera que quan el seu oncle es morís, ella ho heretaria.
Llavors, se li va ocórrer una idea a Juna: matar el seu oncle. Així, quan l’assassinessin, heretaria tots els diners i podrien casar-se i viure junts. Ell s’oposava a aquesta idea, però tampoc la volia perdre.
L’endemà, es van trobar pel carrer quan ell anava a agafar el tramvia, i la va veure amb un noi, però no li va donar importància; segons ella, era el seu cosí. Per la nit, ell va anar a buscar-la a casa de l'oncle, van estar parlant i van oblidar la proposició d’aquesta de matar el seu oncle.
Al dia següent van quedar de veure’s a casa de Xavier. Quan ell va arribar, ella s’havia adormit, i ell va començar a besar-la, acariciar-la, fins que ella va voler que parés, i va tornar a la idea de matar el seu oncle, perquè ella no volia la vida que li podia aportar Xavier, volia una vida més còmoda. Finalment, ell va acceptar a contracor. Ho van planejar tot: ell aniria un dia per la nit a casa de l’oncle de Juna, quan ni ella ni la dona del seu oncle, Caterina Freixas, hi fossin, i així matar-lo. El dia que ell hagués de matar-lo, Juna li cridaria i ell actuaria a la nit, i fins que no passessin 6 mesos no es tornarien a veure ni a saber l’un de l’altre.