El Projecte Cartesià: Metafísica, Epistemologia i Ontologia
El Projecte Cartesià
El projecte cartesià implicava:
- La unificació de totes les ciències en una sola.
- La formulació d’un mètode nou.
- La formulació d’unes normes de moral provisional, perquè la moral definitiva només pot ser construïda al final.
- El desenvolupament de les diverses ciències, començant per la metafísica, seguint per la física, i acabant amb les altres ciències.
El mètode cartesià regularà les dues operacions fonamentals de la raó: la intuïció i la deducció.
Regles del mètode cartesià: evidència, anàlisi, síntesi i comprovació.
La Metafísica Cartesiana
Quan parlem de metafísica en Descartes, parlem d’epistemologia i ontologia.
Epistemologia
Sentit del dubte cartesià: només s’acceptarà com a vertader allò que resulti evident a la nostra raó.
Dintre el dubte cartesià distingim el DUBTE NATURAL (la poca fiabilitat dels sentits i la dificultat de diferenciar amb claredat el somni de la vigília) i el DUBTE HIPÈRBOLIC (hipòtesi del geni maligne, podem dubtar dels nostres raonaments i la tradició no és tampoc vàlida com a font de certesa).
Les idees cartesianes: idees adventícies (experiència externa i interna), idees fictícies i idees innates.
La Primera Veritat (Cogito, Ergo Sum)
Penso, per tant existeixo.
La Segona Veritat (L'existència de Déu)
- Primer argument (gnoseològic o de la infinitud): Dintre meu hi ha la idea (innata) de Déu, la idea d’un ésser infinit i perfecte. Ara bé, jo sóc un ésser finit, i per tant jo no puc haver produït la idea d’un ésser infinit. Aquesta idea ha d’haver estat posada en mi per un ésser infinit, per Déu.
- Segon argument (cosmològic o de la contingència): Jo existeixo. Però la meva existència no pot dependre de mi. Cal que algú m’haja creat i aquest que m'ha creat és Déu.
- Tercer argument (ontològic): Si Déu només existís a la meva ment, però no a la realitat, seria una limitació de les seves perfeccions, per la qual cosa, dir que Déu és l’ésser summament perfecte, però que no existeix realment, és caure en una contradicció lògica.
La Tercera Veritat
L'existència dels cossos.
Ontologia
La substància és, en Descartes i en tot el racionalisme, un tema fonamental. Aplicar el dubte hiperbòlic amb mètode permet a Descartes intuir tres idees: jo, Déu i extensió. Hi ha les 3 substàncies:
- Res cogitans: (la substància és Déu, ell és tot, perfecte, immortal etc...)
- Res infinita: (l’ésser perfecte, infinit, Déu. L’ésser pensant que discorre, que dubta, és imperfecte i aquesta imperfecció reclama un ésser perfecte, infinit)
- Res extensa: (substància finita).