Propietats Periòdiques i Configuració Electrònica
Estructura de la Taula Periòdica
- Està ordenada per número atòmic (Z = número de protons) creixent.
- Hi ha 18 grups.
- Hi ha 7 períodes.
Configuració electrònica
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p6 7s2 5f14 6d10 7p6
1. Energia d’ionització (Ei)
L’energia d’ionització (Ei) és l’energia necessària per arrencar un electró a un àtom en estat fonamental i fase gas; són reaccions endotèrmiques (+). Unitats: (1 eV/àtom); un eV = 1,6 x 10-19 joules. Aquesta energia augmenta cap a dalt i cap a la dreta per tres factors:
- La proximitat entre l’electró i el nucli atòmic: com més a prop es troba del nucli l’electró que s’ha d’arrencar, més gran és l’atracció que exerceix el nucli sobre l’electró i més gran és l’energia d’ionització.
- La càrrega nuclear que atreu els electrons: com més càrrega nuclear té l’element, més atracció exerceix sobre l’electró i, per tant, més gran és l’energia d’ionització.
- L’apantallament que fan els electrons interiors respecte de l’electró que cal arrencar.
Segona energia d'ionització: és la necessària per arrencar un segon electró d’un ió amb càrrega +1 en estat gasós.
Tercera energia d'ionització: és la necessària per arrencar-ne un d'un ió amb càrrega 2+.
2. Afinitat electrònica (Eaf)
És el canvi d’energia que es produeix quan un àtom neutre en estat gasós capta un electró i es forma un anió: e- + X(g) → X-. Són reaccions exotèrmiques. Augmenta cap a la dreta i cap amunt.
Càlcul d'exemple: 348,8 kJ/mol x (1000 J / 1 kJ) x (1 eV / 1,602 x 10-19 J) x (1 mol / 6,023 x 1023 àtoms) = 3,61 eV/àtom
3. Electronegativitat (En)
Mesura la tendència d’un àtom a atreure els electrons quan està combinat. Per exemple: en un enllaç entre el clor i l’hidrogen, el clor és més electronegatiu. Augmenta cap a la dreta i cap amunt.
4. Volum atòmic
És l’espai que ocupa un àtom. Dins d’un mateix grup augmenta cap avall i, en un mateix període, augmenta cap a la dreta.
5. Radis atòmic i iònic
- El radi atòmic és la meitat de la distància entre dos nuclis de dos àtoms diferents; augmenta cap avall i a l’esquerra.
- El radi iònic és el radi de l’ió resultant quan un àtom perd o guanya electrons (augmenta cap a la dreta i cap avall).
6. Caràcter metàl·lic i no metàl·lic
El caràcter metàl·lic (CM) és la facilitat per perdre electrons i formar ions positius; tenen radis atòmics alts i són poc electronegatius (augmenta cap a l’esquerra i cap avall). El caràcter no metàl·lic (NM) funciona a l’inrevés.
7. Caràcter oxidant i reductor
- L’oxidant és aquell element que té tendència a captar electrons i quedar-se com a ió negatiu (augmenta cap a dalt i a la dreta).
- El reductor és aquell que té tendència a perdre electrons i quedar-se com a ió positiu (augmenta cap a l’esquerra i cap avall).