Prosa Catalana Segles XV-XVII: Cavalleries, Decadència i Renaixement

La Prosa del Segle XV

La prosa didàctica va predominar al segle XV. Però, juntament amb la prosa moralitzant, comença a popularitzar-se un tipus de narracions inspirades en els cavallers errants: els llibres de cavalleries, que tenen el seu origen en la llegenda artúrica.

Llibres de Cavalleria i Novel·les Cavalleresques

Llegenda Artúrica

La llegenda del rei Artús i els amors de Tristany i Isolda formen la Matèria de Bretanya. Chrétien de Troyes, un escriptor del segle XII, va recopilar moltes d'aquestes llegendes i va establir la funció i els ideals de la cavalleria. Van introduir l'ideal d'amor dels trobadors o amor cortès, elements cristians i la figura del que havia de ser un cavaller. Podem classificar les obres en dos tipus:

• Llibres de cavalleria: Es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants, terres exòtiques i època intemporal (L'Amadís de Gaula).
• Novel·les cavalleresques: Els protagonistes són forts i valents dins la mesura humana i no tenen poders màgics. Els llocs on passa l'acció són concrets i l'època correspon a la de l'autor.

Novel·les Cavalleresques

Dues grans novel·les cavalleresques són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. La influència dels humanistes italians va introduir en la narració la caracterització psicològica dels personatges (novel·la moderna). Tenen entitat psicològica i realisme.

• Curial e Güelfa: Narra l'amor de Curial, un jove cavaller, i la seva protectora, una dama noble anomenada Güelfa. La dama insta el protagonista a fer proeses cavalleresques en el seu nom. També és una novel·la sentimental i cavalleresca, on el trama sentimental és la predominant.
• Tirant lo Blanc: Obra de Joanot Martorell, que la va deixar inacabada i va ser Martí Joan de Galba qui la va enllestir.

Argument

Narra la història d'un gentilhome que és endoctrinat en la cavalleria per un ermità. Tirant i els seus companys lluiten contra els turcs. Tirant s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina. Després d'un naufragi a les costes d'Àfrica, allibera l'imperi de l'amenaça turca i es casa amb Carmesina. Finalment, es posa malalt i mor; Carmesina es mor de tristesa.

Anàlisi de l'obra

Novel·la cavalleresca que presenta la crisi i la desaparició de l'ideal cavalleresc. La classe social retratada és la burgesia i la llengua dels diàlegs és la que es parlava a la València del segle XV. Novel·la que s'inspira en fets històrics de l'època. Tirant és un personatge inspirat en la figura de Roger de Flor, que va anar a auxiliar l'imperi grec, amenaçat pels turcs. Destaca en les escenes amoroses i explica detalladament la passió dels enamorats.

La Decadència

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la producció d'obres literàries en català va disminuir i la qualitat va davallar, mentre que la literatura popular va tenir una gran esplendor. Els moviments literaris que van predominar van ser el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració i el Neoclassicisme.

Causes

• Unió de Castella i la Corona d'Aragó: Va fer que el català deixés de ser llengua de la cort i de la noblesa.
• Descobriment d'Amèrica: Castella es va convertir en una gran competència.
• Siglo de Oro: Al llarg del segle XVI, la literatura castellana va assolir un moment àlgid.
• Crisi dels segles XVI i XVII: La Guerra de les Germanies i l'aïllament de les rutes comercials després del descobriment d'Amèrica, a més de les incursions dels pirates turcs.
• Manca de prestigi del català: No hi va haver cap autor que destaqués a causa de la manca de prestigi del català com a llengua literària.

El Renaixement

Durant el període renaixentista, hi va haver un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i de totes les activitats humanes. Es van introduir noves formes mètriques (sonet) i en prosa (l'assaig de contingut clarament didàctic).

Literatura en Català del Renaixement

Poesia

Tres tendències en la poesia catalana: la influència d'Ausiàs March, l'adaptació de les noves formes italianes i franceses, i la poesia popular.

• Pere Serafí: Introduí noves formes mètriques en la poesia catalana (Llibre primer d'amors).

Prosa

• Cristòfor Despuig: Es va dedicar a la historiografia (Los col·loquis: diàlegs entre tres personatges: Libio (l'autor), Fàbio (tortosí) i don Pedro (cavaller valencià). Al llarg de l'obra, fa una defensa de la llengua i alerta sobre el perill del procés de castellanització).