Prosperitat, Crac del 29 i el New Deal als EUA
Prosperitat i crisi
a) Els "feliços anys vint": Va ser una dècada de prosperitat en què l'estil de vida nord-americà, que havia promès que s'enriquirien molt i el benestar als seus ciutadans, va fer que es convertís en un model a seguir per tot el món. Els EUA es van expandir i la seva manera de produir béns es basava en el taylorisme i el fordisme. Els resultats eren bons i això va fer que augmentés la demanda d'accions; el valor pujava constantment.
b) Les contradiccions de la prosperitat
No a tothom va beneficiar i es va començar a acostar una crisi. L'agricultura va caure en picat, res comparat amb les indústries. Molts pagesos estaven endeutats per aconseguir noves i millors terres i maquinària. Això va fer baixar els preus i, com que no podien tornar els préstecs, se'ls van prendre les terres, les màquines i les cases. Hi va haver un excés de producció (sobreproducció) i això va començar a ser un greu problema.
c) El Crac de 1929 i la Gran Depressió
La gent va començar a demanar préstecs perquè feien coses amb un valor molt superior al que realment adquirien i el 24 d'octubre de 1929 (Dijous Negre) la borsa de Nova York va caure en picat. Tothom volia vendre les seves accions i ningú comprar-ne. Els bancs van haver de tancar perquè no tenien suficients fons i no van poder cobrar els préstecs de les persones i empreses. A causa d'això, molta gent es va arruïnar perquè no podien accedir als seus diners que tenien als bancs. A poc a poc va anar afectant tots els sectors i va provocar una Gran Depressió. Moltes famílies es van arruïnar i van haver d'acudir als recursos públics.
d) El New Deal
Van començar a buscar maneres d'en sortir-se i recuperar l'economia. El president Franklin D. Roosevelt va contractar l'economista J.M. Keynes perquè veu que els EUA s'estan perdent. Aquest proposa diferents àmbits:
- Àmbit econòmic: Ajudar les empreses privades amb subvencions, crear empreses públiques per a la inversió privada i destruir les restes agrícoles acumulades. Finalment, un control sobre els bancs: vigilava la quantitat que estava ingressada i els obligava a fer préstecs amb interessos baixos.
- Àmbit social: Un pla d'obres públiques (carreteres), va augmentar el salari i va reduir les jornades laborals a 40 hores setmanals.