Protectorat espanyol al Rif: Annual i la Setmana Tràgica
Presència espanyola al Nord d'Àfrica (1900–1912)
Entre 1900 i 1906, Espanya consolidà la seva penetració al nord d'Àfrica i, el 1912, es creà el protectorat hispano-francès, en el qual Espanya s'endugué el Rif i la costa atlàntica. Aquest interès colonial tenia motivacions econòmiques i polítiques, i pretenia augmentar el prestigi de l'exèrcit després del Desastre del 98.
Motivacions i resistència rifenya
La presència espanyola al Rif no fou acceptada per les tribus rifenyes, les quals protagonitzaren continus atacs contra l'exèrcit espanyol. El conflicte local generà una situació de guerra irregular i d'hostilitats constants entre les forces colonials i les comunitats autòctones.
La derrota a Barranco del Lobo i la Setmana Tràgica
El 1909, la derrota espanyola a Barranco del Lobo féu que el govern enviés reservistes a Àfrica, fet que desencadenà revoltes populars per part de diferents forces polítiques i socials. Entre els grups que s'implicaren hi havia:
- republicans
- socialistes
- anarquistes
A Barcelona aquesta insurrecció adquirí una gran rellevància i desembocà en la coneguda Setmana Tràgica, durant la qual la forta repressió provocà una crisi del govern de Maura i la seva posterior dimissió. El rei Alfons XIII traspassà el govern als liberals.
Problemes interns: beneficis i divisions
A mesura que passà el temps, el govern constata que el protectorat espanyol produïa pocs beneficis. A més, les classes populars protestaven perquè temien l'arribada d'una nova guerra colonial. Per la seva banda, l'exèrcit estava dividit entre els africanistes i els nacionals, atès que els ascensos sovint es concedien per mèrits de guerra.
L'Annual i la crisi de l'exèrcit
En acabar la Primera Guerra Mundial (1914–1918), el govern decidí reiniciar les accions militars per tal de recuperar el control del territori. Aquesta intervenció tingué èxit només en la part occidental; en canvi, l'exèrcit de la part oriental s'endinsà en el Rif i fou atacat per sorpresa a Annual el 1921 (conegut com el desastre d'Annual). L'episodi deixà en evidència la poca organització i especialització de l'exèrcit espanyol.
Conseqüències polítiques i judicials
Com a conseqüència d'Annual, el govern dimití i es formà un govern de concentració liderat per Maura. A més, s'inicià un procés parlamentari per aclarir responsabilitats sobre l'Annual. Aquesta qüestió relativa al Marroc fou un dels esdeveniments més importants en la crisi política i militar de la Restauració, i constituí una de les causes que portaren Primo de Rivera a fer un cop d'estat, ja que el seu objectiu era evitar que dit expedient arribés a les Corts.
L'ofensiva final: desembarcament a Alhucemas (1925)
Més endavant, durant l'època del directori militar de la dictadura de Primo de Rivera (1925), les tropes espanyoles desembarcaren a Alhucemas i recuperaren bona part del territori marroquí controlat pels rebels.
Nota: Aquest resum corregeix i unifica la redacció, mantenint la informació original sobre les fases clau del conflicte espanyol al Rif, els impactes socials i les conseqüències polítiques entre 1900 i 1925.