La Psique Segons Freud: Inconscient, ID, Jo i Superjò
La Postulació de l'Inconscient i l'Estructura de la Psique
Freud ens va dir que no tot el que és psíquic és conscient, i ens va aportar la postulació de l'inconscient, que vol dir acceptar que no tot el que ens passa s'identifica amb el conscient. Freud, al principi, va dividir la psique humana en conscient, preconscient i inconscient. Posteriorment, va introduir la segona tòpica, que la divideix en tres sistemes:
- El ID (o Allò), format per l'inconscient.
- El EGO (o Jo), format pel conscient.
- El SUPEREGO (o Superjò), format per l'inconscient.
El ID (Allò): El Principi de Plaer
El ID és el conjunt de pulsions instintives governades pel Principi de Plaer. Està integrat per pulsions, que són l'energia psíquica de tipus instintiu i inconscient. Tenim dues pulsions principals: la LÍBIDO, que serveix per continuar vivint i gaudir fins al final de la vida, i THANATOS (o pulsió de mort), que és la font de l'energia de l'agressió, el sadisme, el masoquisme i la conducta suïcida.
Entre ambdues pulsions hi ha una tensió emotiva constant. Si aquesta tensió es fa conscient, es torna desagradable per a la persona que la pateix. La ment intentarà reduir la tensió entre la LÍBIDO i THANATOS perquè no sigui conscient. Això implica que a menys tensió, hi haurà una experiència conscient de plaer, anomenada Principi de Plaer, que es resumeix en: a menys tensió, més consciència de plaer.
El Jo (EGO): El Principi de Realitat
El Jo (EGO) és la branca executiva de la nostra personalitat, que decideix si fer una cosa o no. Actua d'acord amb el Principi de Realitat.
El Principi de Realitat s'activa quan no es poden satisfer les tensions internes que sorgeixen de l'ID. En aquest cas, el subjecte comença a desenvolupar un procés secundari per assolir l'objecte desitjat. El Principi de Realitat se superposa al Principi de Plaer per assolir un plaer més adaptat i segur a llarg termini.
El Jo indica què hem de fer, mentre que l'ID demana que se satisfacin les necessitats. El Jo és responsable de l'adaptació del subjecte a la realitat externa o objectiva. Del Jo depenen les funcions conscients i voluntàries. El Jo, mitjançant una representació adequada de la realitat, possibilita la satisfacció de les pulsions d'una manera eficaç i adaptada.