Qüestionari sobre la fallida del sistema de la Restauració

Qüestionari 1: La fallida del sistema de la Restauració

a) El problema agrari, l'economia i la demografia

1. Els preus dels aliments bàsics eren molt cars a la primera dècada del segle XX.

a) Explica quines causes ocasionaven aquest fet i b) com influïa sobre el consum i la industrialització.

Els preus dels aliments bàsics eren molt cars a la primera dècada perquè, a causa que l'augment de la producció agrícola era inferior al de la demanda. A més, van aplicar polítiques aranzelàries proteccionistes sobre els cereals i els productes tèxtils. Les innovacions tècniques al camp (reg, cultius adequats i més rendibles) no estaven prou desenvolupades.

Conseqüències: com que els preus dels aliments bàsics eren molt elevats en relació amb la capacitat adquisitiva mitjana a Espanya, va tenir una influència negativa sobre el consum i sobre la industrialització dins la societat espanyola.

2. Analitza la situació del camp espanyol a inicis del segle XX:

• a) Els grans problemes: la situació de pobresa endèmica i l'increment de la conflictivitat social al camp espanyol i, conseqüentment, la necessitat d'una reforma agrària.

• b) Les causes de cada problema: baixos rendiments a causa de la qualitat del sòl i la manca d'aigua, manteniment d'estructures de la propietat de la terra inadequades, crisi de la fil·loxera a Catalunya i a altres regions vitivinícoles.

• c) La solució: creació d'una reforma agrària per contrarestar els grans problemes del camp espanyol.

3. Tres fets: l'augment vegetatiu natural, l'increment de la urbanització i l'augment dels moviments migratoris demostren que Espanya va canviar cap a una demografia moderna. Explica les causes d'aquests canvis.

Les principals causes d'aquest canvi són l'augment moderat però constant de la població espanyola i catalana en relació amb Europa, degut a un canvi definitiu cap a una demografia moderna i, per això, a un augment vegetatiu natural, un increment de la població urbana i un augment dels moviments migratoris.

• L'augment vegetatiu és degut a la disminució de la mortalitat i a l'augment de l'esperança de vida.

• L'increment de la població urbana és degut a les regions industrials perifèriques situades a les ciutats més importants, que actuen com a pol d'atracció d'espanyols i d'immigrants.

• Moviments migratoris: la relació negativa entre increment demogràfic i oportunitats laborals dissuadeix la immigració i, per això, hi ha un gran augment en la recepció d'immigrants.

b) La fallida del reformisme dinàstic

1. Per què sorgeix dins de la Restauració el regeneracionisme polític? Per què va fracassar?

Sorgeix com a intent de reforma superficial del sistema des dels propis partits dinàstics, que no pretenien aprofundir en una veritable democratització del sistema. Va fracassar primer amb el govern Silvela-Polavieja per la polèmica del tancament de caixes a Catalunya, i va donar lloc a una rivalitat generacional dels líders polítics Antonio Maura (Partit Conservador) i José Canalejas (Partit Liberal). Per això, nombroses forces i grups polítics es van mantenir al marge del sistema i van constituir l'oposició al reformisme dinàstic.

2. De les actuacions reformistes dels governs liberals i conservadors, classifica les que tenen caràcter social i les que són polítiques.

• Govern liberal: les actuacions reformistes de caràcter social són l'ampliació de la base social del règim per tal d'apropar-se a les classes mitjanes urbanes i la política reformista («revolució des de dalt»). De caràcter polític: llei de reforma de l'administració local i de reforma electoral.

• Govern conservador: les actuacions reformistes de caràcter social són la crisi del reformisme dinàstic. De caràcter polític: aprofundiment en la política de reformes socials i en la limitació de la vinculació entre Església i Estat (llei del «candado», 1910). Política tributària: nous impostos progressius sobre la renda en lloc de l'impost de consums. Llei de vaguesa i abolició de les «quotes» de redempció. Llei de mancomunitats.

Qüestionari (2): La fallida del sistema de la Restauració

a) L'oposició al reformisme dinàstic

1. Els republicans

a) Esmenta l'ideari polític i ideològic d'Alejandro Lerroux i del Partit Radical Republicà. Les seves principals característiques són l'anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l'espanyolisme i la peculiar demagògia obrerista, que sovint estava enfrontada a l'anarquisme. L'any 1908 va fundar el Partit Republicà Radical. L'evolució d'aquest partit cap a posicions més moderades i la consolidació de l'anarcosindicalisme de la CNT van provocar la pèrdua de pes polític del lerrouxisme durant la Segona República.

b) Explica les causes del notable èxit de Lerroux entre el proletariat i les classes populars de Barcelona. Quins mitjans fa servir?

Les causes van ser que va saber aprofitar la crisi del republicanisme (en especial del federalisme i de l'anarquisme) i les tensions socials que comportava el creixement urbà de Barcelona a la primera etapa del segle XX. Va aconseguir per al republicanisme la renovació del sufragi obrer i es fonamenta en l'organització d'un gran nombre de centres republicans, en la celebració de multitudinàries meriendas fraternals i en la creació de grups de joves bàrbars, que van ser els seus mitjans.

c) Quins components del seu ideari van influir en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909? Tenen relació amb les recomanacions de Lerroux als joves bàrbars?

Va influir amb la propaganda anticlerical i revolucionària que es va desbordar. Sí que tenen relació les recomanacions amb els actes dels joves bàrbars, ja que van començar a destruir-ho tot.

2. El catalanisme

a) Esmenta l'ideari de la Lliga Regionalista, la base social, el seu programa polític i els seus líders.

L'ideari era catalanista, catòlic, conservador i nacionalista. El seu ideari va escriure's principalment a l'obra La nacionalitat catalana, de Prat de la Riba. La base social eren les classes benestants, és a dir, les classes riques. El programa polític consistia a participar en les eleccions per tal d'aconseguir d'Espanya un Estat descentralitzat i, a Catalunya, l'autonomia política. Els seus líders eren Prat de la Riba i Francesc Cambó.

b) La participació de la Lliga Regionalista i dels republicans, quins canvis va produir en el sistema electoral a Catalunya?

Els republicans de Lerroux i la Lliga Catalanista van acabar amb el caciquisme, amb la manipulació de les eleccions (frau electoral) i el bipartidisme. A partir de 1901 sempre guanyaven les eleccions la Lliga o els republicans, perquè les eleccions eren netes i democràtiques.

b) La Solidaritat Catalana

1. Explica els incidents del Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya.

La revista Cu-Cut! és un setmanari d'humor satíric i La Veu de Catalunya és el diari de la Lliga Regionalista (el Cu-Cut! en certa manera també). El Cu-Cut! va publicar un acudit que feia referència a l'exèrcit. Un grup de militars exaltats va assaltar el Cu-Cut! i La Veu de Catalunya. Van cometre un delicte i, pel govern, va donar suport als militars i va proclamar la Llei de Jurisdiccions.

2. Quins objectius tenia la Llei de Jurisdiccions? Per què s'afirma que representava la primera crisi del poder civil?

Aquesta llei establia que tot atac a l'exèrcit i als símbols serien jutjats per tribunals militars. Això suposava que els civils serien jutjats per tribunals militars i no per jutges, i això donava molt poder a l'exèrcit, perquè significava la pèrdua del poder civil davant dels militars. El poder civil cedia part del seu poder als militars; per això és la primera crisi del poder civil. Els civils es van unir per intentar abolir aquesta llei i van crear partits tant de dreta com d'esquerra que es van anomenar Solidaritat Catalana.

3. Explica les causes de la formació i la composició de Solidaritat Catalana, així com els seus objectius (programa del Tívoli) per intentar abolir la Llei de Jurisdiccions que s'havia implantat.

Es va crear Solidaritat Catalana, composta per partits de dreta i d'esquerra, com ara la Lliga Regionalista, republicans federals, Centre Nacionalista Republicà, Unió Catalanista i els carlins. Es van presentar a les eleccions de 1907 i van guanyar-les. Els objectius eren presentar-se a les eleccions per aconseguir diputats per tal d'abolir la Llei de Jurisdiccions.

b) Esmenta les causes de la crisi de Solidaritat Catalana i les seves conseqüències.

Com que estaven formats per partits de dreta i d'esquerra, les contradiccions ideològiques internes van esclatar a la Solidaritat Catalana, i la crisi es va produir entre 1908 i 1909 (projecte de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, 1908, i la Setmana Tràgica, 1909).

c) La Setmana Tràgica

a) Descriu l'orientació de la política colonial espanyola després de 1898. Destaca els fets següents: el Tractat d'Algesires (1906), l'oposició armada dels rifenys, el Barranco del Lobo (1909) i la política colonial de Maura (1909), amb la crida dels reservistes catalans.

L'orientació de la política colonial espanyola va anar cap al Magrib. La confrontació d'interessos entre Espanya i França va acabar amb el Tractat d'Algesires (1906), on es va establir el protectorat espanyol del Marroc. La forta oposició armada dels rifenys va acabar amb la dramàtica derrota espanyola del «Barranco del Lobo» (1909), cosa que va reactivar la guerra del Marroc, i el govern de Maura va decidir incrementar la presència militar espanyola al nord d'Àfrica. La nova etapa d'aquesta guerra va ser defensar els places espanyoles de Ceuta i Melilla, però la manca d'efectius de l'exèrcit, a causa de les «quotes», va decidir el govern a cridar els reservistes catalans.

b) Explica les causes i les característiques de la revolta de Barcelona del juliol de 1909 (Setmana Tràgica).

La mobilització popular contra la guerra es va iniciar el 18 de juliol a Barcelona, mentre tenia lloc la sortida de tropes cap al Marroc. La revolta es va allargar una setmana i va originar un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església. El dia 24 es va constituir un comitè de vaga, amb la participació de republicans, socialistes i anarquistes, que van fer una crida a la vaga general. Van esclatar totes les tensions acumulades i els incidents al carrer i les barricades van fer que es cremessin més de 80 establiments religiosos. Les autoritats van declarar l'estat de guerra, i la repressió posterior va ser molt dura, i centenars de persones van ser detingudes. Francesc Ferrer i Guàrdia, que no havia participat directament en els fets, va ser acusat d'haver-ne estat l'inspirador ideològic.

c) Resumeix els fets més rellevants, la dura repressió i les conseqüències polítiques (Ferrer i Guàrdia).

Durant quinze dies la ciutat es va omplir de barricades. La repressió indiscriminada va afectar més de 1.700 detinguts i 17 condemnats a mort, entre ells el pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia. Les conseqüències van ser el gran desprestigi interior i exterior del govern d'Antonio Maura, que, sota el lema «maurisme», va acabar dimitint, i el torn dinàstic va passar als liberals (Moret i Canalejas). La desacreditació de la Lliga Regionalista i dels republicans per la seva posició davant els fets i la posterior repressió els va comportar forts retrocessos electorals. Finalment, va enfortir-se el sindicalisme revolucionari anarquista sobre el moviment obrer a Catalunya.