Segons sembla, el primer autor que va emprar el terme "filòsof" com a "amant del saber" fou: b) Pitàgores de Samos.
Els mites: b) tenen un caràcter tradicional i acrític.
Amb el pensament filosòfic es tracta d'analitzar l'observació de la natura mitjançant el "logos" (raó), el qual es caracteritza pel seu caràcter: a) crític.
La disciplina filosòfica que s'ocupa del coneixement és: a) l'epistemologia.
La disciplina filosòfica que s'ocupa de l'ésser, és a dir, de les propietats de tot allò que és o existeix, és: a) la metafísica.
La disciplina filosòfica que s'ocupa dels codis morals rep el nom de: c) cap de les dues.
La raó per la qual durant molts segles no hi va haver distinció entre l'activitat filosòfica i la científica fou: c) totes dues.
Filosofia i religió es diferencien: b) perquè mentre la filosofia és una forma de saber racional i crítica, la religió es basa en la creença en veritats revelades.
Pretenen ensenyar-nos a portar una bona vida i, per tant, ens ofereixen preceptes o normes de com hem d'actuar: c) totes dues.
Una apreciació subjectiva de la qual no podem dir que n'estem segurs i que tampoc podem provar davant els altres és: c) una opinió.
Quan estem segurs d'alguna cosa, encara que no tinguem suficients proves per a demostrar-ho, parlem de: b) creença.
La capacitat de reproduir imatges, de modificar-les i crear-ne de noves rep el nom de: c) cap de les dues.
La capacitat de pensar, entendre, assimilar, elaborar informació i utilitzar-la per a resoldre problemes és: b) la intel·ligència.
El procés pel qual "purguem" un coneixement dels seus aspectes particulars o circumstancials per tal d'obtenir un concepte general és: b) el procés d'abstracció.
Defensen que el coneixement racional ha de partir sempre de les dades sensorials i recolzar-s'hi: els empiristes.
Defensen que és la raó, i no pas l'experiència sensorial, l'única que pot constituir-se legítimament com una base sòlida per al coneixement: a) els racionalistes.
Segons Kant, en el procés del coneixement participen: c) totes dues.
Segons Kant, les estructures innates que "formen part del nostre disc dur" i ens serveixen per a estructurar la informació que recullen els nostres sentits són les anomenades: b) categories.
Les veritats de fets es fonamenten en la distinció entre: a) realitat autèntica i realitat aparent.
Quan una proposició és vertadera perquè hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix, parlem de: a) veritat com a correspondència.
Quan una proposició només pot ser vertadera si no entra en contradicció amb la resta de les proposicions acceptades del sistema o teoria, parlem de: c) veritat com a coherència.
D'un coneixement que produeix una certesa que ens impedeix de dubtar de la seva veritat en diem: a) una evidència.
El criteri de veritat segons el qual les nostres creences, per tal de ser admeses com a coneixements vertaders, han de ser acceptables per a qualsevol subjecte racional és: b) la intersubjectivitat.
La posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal i tenir-ne absoluta certesa és: b) el dogmatisme.
La postura que nega l'existència d'una veritat absoluta, és a dir, vàlida en si mateixa en qualsevol temps i lloc, és: c) el relativisme.
