Quim Monzó i Enric Valor: prosa, contes i tradició oral
Quim Monzó (Barcelona, 1952)
La seva lectura permet advertir el rigor de l'autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. La seva prosa és única, com la de tots els grans escriptors.
Temàtiques dels contes
- Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com per mostrar les contradiccions que ha de patir i superar un individu solitari per a aconseguir qualsevol companyia.
- Una altra temàtica és la que converteix la narració en una guia contemporània de la vida desesperada d'una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles de cada dia queden reproduïts en les cares dels personatges de Monzó, com en els veïns dels carrers i els clients dels bars.
- Un altre grup temàtic és la faula moral, així com els contes que exploren l'activitat de descriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l'acte de fer literatura.
Enric Valor i el seu llenguatge
Enric Valor escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament.
Les seves rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral — estructura, situacions, personatges.
La novel·lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però és on més clarament aboca les seves experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra.
La trilogia Cicle de Cassana és la seva obra fonamental: en elles usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector.
El seu espai literari és Cassana, amb la geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya, però l'espai i el temps no s'esgoten en la concreció geogràfica o cronològica. És per això que sempre situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics com Víctor Català i Narcís Oller.
Enric Valor és l'home que ha sabut crear un riquíssim registre literari abans i després de la Guerra Civil.