Racionalisme, Empirisme i Empiricoracionalisme en Filosofia

El Racionalisme

El racionalisme és un corrent filosòfic que afirma que tots els coneixements veritables provenen de la raó i afirma que l'experiència sensible només proporciona creences o opinions, però mai fiables. Els autors racionalistes defensen l'existència d'idees innates o connaturals a l'ésser humà; és a dir, afirmen que a la nostra ànima, des de sempre, s'hi troben unes idees i aquestes idees tenen una naturalesa racional. És a dir, són idees que sorgeixen de la pròpia facultat de pensar i la ment les acull sense poder canviar-les o modificar-les (Ex: idees matemàtiques). Els autors defensen la concepció de la veritat com a coherència i afirmen que una proposició és vertadera si no es contradiu amb altres del mateix text o discurs, i per això defensen la matemàtica. Els principals representants són: Plató (Atenes, s. V-IV aC) i Descartes (França, s. XVII).

L'Empirisme

L'empirisme afirma que tots els coneixements veritables provenen de l'experiència, que pot ser de dos tipus:

• Externa: sensacions que ens informen de l'aparença de les coses.
• L'activitat que fa a la ment entendre, voler...

Per tant, l'experiència és l'origen del coneixement i també el seu límit. Fins on arriba l'experiència podem parlar de coneixement. Els autors neguen l'existència de les idees innates i afirmen que, quan naixem, la nostra ànima és com un full en blanc o una tabula rasa on no hi ha cap idea ni coneixement; les adquirim al llarg de la vida amb experiències. Defensen la concepció de la veritat com a correspondència amb els fets i afirmen que una proposició és vertadera si allò que diu correspon amb els fets que han sigut observats i comprovats per experiments. És per això que defensen la física com a model de coneixement. Els representants són: J. Locke, pare de l'empirisme modern, i D. Hume, qui defensa un empirisme radical.

L'Empiricoracionalisme

L'empiricoracionalisme és un corrent filosòfic que fa una síntesi entre racionalisme i empirisme i afirma que tots els coneixements veritables provenen de dues fonts, que són l'experiència i la raó. Els principals representants són:

• Aristòtil: afirma que a través de l'experiència sensorial i de la raó obtenim coneixements veritables; l'experiència sensorial ens informa de l'aparença de les coses i amb la raó podem conèixer l'essència de les coses com són veritablement.
• Kant: afirma que no podem conèixer com són les coses veritablement, sinó que el coneixement que tenim de les coses ve condicionat per la sensibilitat, l'enteniment i la raó humana.