La ràdio i la televisió: evolució dels informatius als anys 50

De la ràdio a la TV

Els informatius van néixer als anys 50 com a còpia dels informatius radiofònics. Quan la ràdio va néixer, no hi havia informatius. Als anys 30 la ràdio era únicament un aparell de propaganda. Després de la Segona Guerra Mundial, però, els informatius van néixer: es van traslladar de la ràdio a la televisió. La televisió era considerada una «ràdio en imatges» i, per això, els informatius de la ràdio es van traslladar a la TV.

La TV als anys 50: dona i conservadorisme

2.2 La TV als anys 50: el paper de la dona i el conservadorisme dels informatius

Tots els altres gèneres es van copiar de la ràdio. Així i tot, als anys 50 hi va haver una atenció informativa molt gran. Als EUA, en aquella època, la informació es considerava un valor clau; no era només un intent de donar poder al poble.

Eren els anys del maccarthisme, el fenomen que creuava el límit de la política tradicional: es creia que hi havia comportaments comunistes, més enllà de lloar Lenin o la URSS, que eren punibles. Hi havia un codi que establia què es podia veure a les pel·lícules i què no. Per exemple, no es podia mostrar un llit matrimonial, mostrar pèl al pit, etc., per ser considerats senyals comunistes. Hi havia, per tant, un control moral molt gran.

Així i tot, als anys 50 les dones van entrar en el món televisiu als EUA. Al stablishment nord-americà li feia molta por que les dones poguessin prendre importància. Es va imposar, per tant, que sempre haguessin de tenir un paper secundari: no podien ser presentadores, per exemple.

Aquelles mesures, però, no coincidien amb el que passava coetàniament als EUA: ja no es considerava estrany que les dones treballessin o que es manifestessin sobre la discriminació. Es veia, per tant, que —encara que les lleis continuessin sent dures— la revolució de la dona no deixava de créixer.

Fins llavors, els espais informatius tenien uns hàbits antics: els presentadors eren gent gran, amb vestits molt conservadors, que revelaven un aspecte d'homes savis, molt ben situats dins de la societat, que havien arribat molt amunt. Era una posada en escena molt conservadora. Els informatius es basaven en la lectura i el comentari de les notícies presents als diaris.

Característiques principals dels informatius dels anys 50

• Trasllat del model radiofònic a la imatge televisiva.
• Control moral i censura en continguts audiovisuals.
• Paper secundari de les dones en pantalla i en la presentació.
• Presentadors d'edat avançada i imatge conservadora.
• Predomini de la lectura i el comentari de notícies de premsa.

Notes SEO i correccions: He corregit l'ortografia, la puntuació i la majúscula dels noms propis i de conceptes com Segona Guerra Mundial i maccarthisme. També he optimitzat els encapçalaments perquè siguin clars i útils per a la indexació, mantenint tot el contingut original i la idea principal del text.