De Ramon Llull a Ausiàs March i els Orígens Literaris

Ramon Llull

Nascut el 1232, fou fill d'una de les famílies nobles que es van instal·lar a Mallorca. Es va casar i va tenir dos fills, portant una vida de cort fins als 31 anys. Durant la seva etapa poètica inicial escriu poesia trobadoresca en llengua occitana dedicada a una dama, però no se'n surt. Després que Jesús se li aparegués cinc cops en visions, Llull decideix abandonar la cort i la família per consagrar-se a la conversió dels infidels al cristianisme.

Deu anys després d'estudi i vida ermitana, cerca demostrar racionalment l'existència de Déu mitjançant l'Art lul·liana. Aprèn àrab, pateix viatges difícils, coneix el fracàs i arriba a ser empresonat. Va escriure en llatí, àrab i en català, esdevenint el creador del català literari en prosa. La seva producció es caracteritza pel teocentrisme i per una ferma voluntat didàctica i moralitzadora.

Obres principals de Ramon Llull

La producció lul·liana consta d'uns 250 volums que abracen diversos gèneres i formes literàries:

• Poesia lírica religiosa.
• Narrativa i prosa filosòfica: Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna, que inclou el Llibre d'amic e amat (expressió de l'amor místic entre l'home i Déu en prosa poètica).
• Fèlix o Llibre de les meravelles, que conté l'apòleg al·legòric del Llibre de les bèsties.
• (En la tradició clàssica narrativa catalana s'hi sumarà posteriorment el Tirant lo Blanc).

Ausiàs March

Nascut a Gandia l'any 1397 en el si d'una família de cavallers i poetes. De jove fou cavaller al servei de la corona (Pere el Cerimoniós / Alfons el Magnànim) i fou recompensat amb el càrrec de falconer major. Es va casar dues vegades (amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna) i va morir sense descendència legítima, tot i tenir cinc fills naturals.

Característiques de la seva obra

La seva és una poesia expressiva de sentiments que se situen dins de les convencions de l'amor cortès, tot i que les supera. Tracta temes com l'amor, la relació amb Déu, la mort i els conflictes morals i ètics.

Cants d'amor

Les dones no hi són merament idealitzades: són dones reals a les quals s'estima o es rebutja, que esdevenen estimades o bescantades (objecte de retret). Distingeix entre l'amor sensual (lligat al cos) i l'amor intel·lectual (lligat a l'ànima). March reflexiona i teoritza sobre el sentiment sense abandonar l'estructura mètrica trobadoresca. Fa servir diversos senyals poètics segons el cicle:

• Plena de seny: queixa pel desamor de la dama.
• Llir entre cards: expressió de l'amor correspost.
• Foll amor: confessió retrospectiva, des de la maduresa, de les passions desmesurades de joventut.
• Amor, amor: personificació de l'amor i anàlisi d'una nova experiència sentimental.
• Mon darrer bé: recerca de la pau interior.

Altres cicles poètics

• Cants morals: anàlisi dels sentiments i exhibició d'un profund coneixement filosòfic.
• Cants de mort: reflexió dominada per la impossibilitat de gaudir de l'amor terrenal, l'obsessió pel destí de l'ànima de l'estimada i la justícia de Déu.
• Cant espiritual: pregària en què invoca Déu per demanar auxili per vèncer el dubte i la manca de fe.

Estil d'Ausiàs March

Hereta dels trobadors l'ús del decasíl·lab amb cesura i el senyal líric. Incorpora comparacions punyents i imatges procedents de la vida quotidiana i popular. Fa un ús notable de l'hipèrbaton, fet que demana un cert esforç de comprensió lectora. Escriu en un català pur i desoccitanitzat, amb un estil molt personal: dur, esquerp i d'una gran sinceritat emotiva.

La Poesia entre els Segles XII i XV

Durant els segles XII i XIII es fixen les bases de la lírica culta: durant tres segles el model literari i lingüístic predominant a la Corona d'Aragó fou l'occità provençal. Al segle XIV comença una lenta desoccitanització, amb un català amb trets provençalitzants.

Ja al segle XV arriba la influència italiana (Dante, la donna angelicata), caracteritzada per una poesia més subjectiva on l'amor espiritual representa l'ideal màxim.

• 1323-1338: creació a Tolosa del Consistori de la Gaia Ciència.
• 1398: fundació a Barcelona d'una institució semblant que promou el Consistori i els Jocs Florals.

La narrativa cavalleresca

La bel·licositat dels cavallers va conformar la base de l'estament nobiliari, que va esdevenir progressivament un títol hereditari. Sovint reflecteix personatges que mostren un gran recel envers la justícia institucional dels jutges.

Orígens de la Literatura i Context Històric

Entre el segle II aC i el segle V dC, l'Imperi Romà va conviure amb dues modalitats lingüístiques: el llatí clàssic (llengua escrita i formal) i el llatí vulgar (parlat pel poble).

Al segle V, les invasions bàrbares provoquen la caiguda de l'Imperi d'Occident. A partir d'aquell moment, el llatí vulgar evoluciona de manera autònoma fins a donar lloc a les llengües romàniques. En canvi, el llatí clàssic perviu durant tota l'Edat Mitjana a mans dels clergues com a vehicle de l'administració, la litúrgia i l'ensenyament. Mentrestant, a l'Imperi Romà d'Orient (Bizanci), la llengua culta i comuna és el grec.

La societat feudal i la difusió literària

Cap a l'any 1000 es consolida el sistema feudal basat en les relacions de vassallatge entre senyor i vassall, dividit en tres ordres:

• Bellatores: cavallers i nobles dedicats a la defensa i a la guerra.
• Oratores: clergues encarregats de la pregària i la cultura escrita.
• Laboratores: camperols i treballadors que sustentaven la comunitat.

Fins al segle XII, la literatura en llengües vulgars fou exclusivament popular, oral i difosa pels joglars. Durant els segles XII (art romànic) i XIII (art gòtic), l'Edat Mitjana es manifesta com un espai multilingüe i multicultural on conviuen llengües romàniques (català, aragonès, occità), el llatí, l'àrab i l'hebreu.