Ramon Llull i Ausiàs March: Vida, Pensament i Anàlisi Poètica
Ramon Llull: Vida, Pensament i l'Ars
- Va néixer a Ciutat de Mallorca (nom medieval de Palma) el 1232 o 1233, poc després de la conquesta catalano-aragonesa de l'illa per part del rei Jaume I (1229).
Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar pel Mediterrani buscant el suport dels monarques per a la seva causa, que no era altra que la conversió de l'«infidel».
L'Ars Lul·liana: Raó i Debat
La seva arma era la raó, l'Ars (‘Art’), un mètode filosòfic basat en el debat que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab.
El 1316 va morir decebut, amb més de vuitanta anys, en el vaixell que el portava de Tunísia, lloc al qual havia acudit per debatre amb els musulmans. La figura de Ramon Llull s'ha magnificat amb el pas dels segles.
Anàlisi Poètica de Llull
Poema: A vós, dona verge santa Maria (1278-1294)
Aquest poema és dedicat a la Mare de Déu. En ell s’exalten les qualitats associades pel cristianisme a la figura de Maria. Aquestes qualitats esdevenen instruments capaços d’afavorir la conversió dels infidels i de promoure la pietat i devoció cristianes.
Recursos Estilístics i Temàtica
Cal destacar que Llull en aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb una temàtica i intencionalitat religiosa.
El personatge Persecució passa per davant d'una taverna, entra confonent-se entre els que hi habiten i canta, balla, prenent vi mentre engega aquesta cançó amb la finalitat de fer-los canviar de vida. Exalta l'amor i la bellesa per la Mare de Déu. Prega que vagin a Síria, a predicar i convertir infidels i pacificar cristians, remarcant la perillositat de l'empresa.
Ausiàs March: Comentari del Poema XIII
Aquest poema pertany al grup de poesies del cicle amorós marquià, “Llir entre cards”.
El Patiment per l'Amor Ferit
El poeta l’inicia amb una detallada descripció de les festes i divertiments de l’època i la contraposa a la seva tristesa per l’amor ferit que sofreix. De fet, el seu «jo» sap que el guariment que li cal no el pot aconseguir.
El seu patiment, a causa del desamor de la dama, és tan intens, que només s’avindria a deixar aquest món d’infelicitat que l’impregna si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa.
Conclusió i Estructura Mètrica
La conclusió del poema sintetitza la idea de la culpabilització de la dama davant la dissort amorosa del poeta.
El poema s’estructura en:
- Cinc cobles de vuit versos decasíl·labs.
- Una tornda de quatre versos.
- Esquema de creu-creuada: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C.
- March utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba.