Ramon Llull i la Crònica de Bernat Desclot: Literatura Catalana
Ramon Llull
Ideologia i coherència del pensament
Ramon Llull va demostrar una extraordinària coherència en el seu pensament. Tota la seva obra responia a uns objectius precisos i fonamentals que explica en la Vida coetània i que, segons afirma, li van ser revelats per Déu.
Objectius principals:
- Compondre un sistema filosòfic —que Llull anomenava «Art»— basat en la raó i que permetés lluitar contra els errors dels infidels.
- Exercir una labor missional i de conversió dels pagans.
- Sol·licitar al papa i als reis cristians la creació d’escoles per a predicadors missioners, on aquests poguessin aprendre llengües i l'Art.
L’Art com a sistema de pensament
L’Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó. Es pot aplicar a totes les disciplines científiques.
Llengua i retòrica
Ramon Llull va escriure la seva obra en diverses llengües, coneixent les disciplines del trivium (gramàtica, lògica, retòrica) i del quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia, música).
Llull es va dedicar sobretot a aprendre llengües: el llatí i l’àrab. Va escriure obres filosòfiques molt importants en català, una fita radicalment innovadora en una societat que tenia com a llengua de cultura només el llatí.
Llull fixà el català literari, que un segle més tard seria reglamentat pels escriptors de la Cancelleria Reial. El lèxic català és molt poc dialectal i amb una escassíssima quantitat de provençalismes. És sorprenent la impecable construcció sintàctica de les seves frases.
La Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei En Pere)
Escrita entre 1283 i 1288, probablement per Bernat Escrivà, està centrada en el regnat de Pere II el Gran. L'obra es divideix en tres apartats:
- Primer: Format per capítols que fan referència als regnats anteriors de Jaume I.
- Segon: Centrat en el monarca Pere II el Gran.
- Tercer: Format pels capítols dedicats a la part final del regnat de Pere II.
Desclot usa cançons de gesta per descriure els esdeveniments ocorreguts amb anterioritat al regnat de Pere II. Els fets contemporanis de l’autor es narren amb la cura i la precisió pròpies d’un cronista oficial, culte i amb accés a documents de la Cancelleria Reial.
En destaquen primordialment dues conquestes del regnat de Pere II: la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.