Ramon Llull, Cròniques Medievals i Novel·la Psicològica Catalana

Ramon Llull: Vida i Obra

1. Nasqué a Mallorca i tingué una vida cortesana durant la infantesa i la joventut. Es va casar amb Blanca Picany, amb qui tingué dos fills. Segons el text Vida coetània, als 30 anys va tenir una aparició divina que li canvià la vida. Va vendre les seves possessions, abandonà la família i dedicà la seva vida al projecte que Déu li havia encomanat: una labor missional, la creació de llibres i la creació d'escoles de llengües. Llull és l'autor d'una obra molt extensa escrita en català, àrab i llatí. La seva obra abasta molts camps diferents, però que giren al voltant de la religió:

• Obra mística: Llibre d'Amic e Amat
• Obra filosòfica: L'Arbre de la Ciència
• Obra en vers: El Cant de Ramon

Llull va utilitzar la literatura per intentar convèncer la gent de la religió i utilitzava un estil molt representatiu. Destaquen Blanquerna i El llibre de les bèsties.

Les Cròniques Medievals

2. Es distingeixen quatre grans cròniques:

• Jaume I o Llibre dels feits
• Bernat Desclot
• Ramon Muntaner
• Pere el Cerimoniós

Aquestes cròniques intenten fomentar un sentiment nacional i heroic, a més a més tenien un interès lingüístic i literari. Donaven a entendre que eren cançons de gesta, sobretot es pot apreciar a la Crònica 2. Entre les quatre cròniques destaquem la primera, per ser la primera crònica, i la tercera per l'apassionament narratiu. La primera crònica va ser redactada per algú molt pròxim a Jaume I, fins i tot es pot dir que va ser escrita per ell mateix. És una mena de llibre de memòries, sense deixar de banda la voluntat didàctica i religiosa. La tercera crònica és la més extensa i també la més personal.

La Novel·la Psicològica al Segle XX

3. Sí, perquè la producció literària de MR està inclosa en la novel·la d'anàlisi psicològica, que és un dels corrents de la novel·la de postguerra. El segle XX és el segle en què l'anomenada novel·la psicològica assoleix el major prestigi. Aquest nou plantejament novel·lístic implica grans innovacions com el progressiu desplaçament del narrador, que tendeix a intervenir cada vegada menys en el curs del relat. També la narració en primera persona, que culminarà la tècnica del monòleg interior. Aquests procediments narratius surten a la llum amb l'obra d'Almona o a La plaça del Diamant. És a dir, la novel·la d'anàlisi psicològica representa la continuació de la novel·la psicològica de preguerra. Se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge.

La Veu de la Consciència Col·lectiva a la Postguerra

5. S'erigeix en la postguerra com la veu de la consciència col·lectiva. Va escriure part de la seva obra poètica i teatral com un cant a la fraternitat i a la llibertat. Destaca La pell de brau, que és el llibre més reivindicatiu per la llibertat, la justícia i la tolerància. Fa referència a la Península Ibèrica, on el bou representa les víctimes de la guerra. Espriu fa una comparació de la situació de la Guerra Civil Espanyola amb l'expulsió dels hebreus, que anomenaven Sepharad. Les seves obres venen molt marcades per símbols.

Tendències Literàries Contemporànies

10. F: Es defineix com un investigador de la poesia. No defuig la prosa poètica propera al surrealisme, ni les formes mètriques clàssiques, ni imatges altament conceptuals o oníriques, ni l'ús d'un llenguatge arcaïtzant.

B: Partint del surrealisme o de l'existencialisme que sorgeix de la postguerra europea, es planteja l'escriptura com un camp d'experimentacions teatrals i poètiques. Conrea la poesia escènica, la visual i la conceptual amb el fi d'esborrar els límits dels gèneres.

C: Es decanta per una narrativa dins dels paràmetres del realisme màgic i empra un llenguatge distanciat i irònic d'arrel noucentista. En les seves obres destaca el surrealisme o l'absurd.

P: Basteix la seva prolífica producció novel·lística com una investigació de tècniques i gèneres. Destaca per la diversitat de tons, estils i tradicions. Conrea el gènere policíac, ciència-ficció, simbolisme... Destaca Joc Brut.