Ramon Llull i la Literatura Catalana a l'Edat Moderna

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

Ramon Llull, nascut a Mallorca, era descendent d'una família catalana. Estava casat i tenia fills. L'any 1263 va repartir els seus béns i va decidir redactar una obra amb la finalitat de convertir els infidels al cristianisme. Va morir cap a l'any 1315.

La seva obra, molt abundant i diversa, tracta de matèries molt variades i està escrita en català, llatí, àrab i provençal. A més, conté creacions en diversos gèneres, amb la finalitat que els lectors entenguin, estimin i serveixin a Déu.

La Literatura Catalana a l'Edat Moderna

Context Històric i Social de l'Edat Moderna

L'Edat Moderna és una època històrica que inclou més de tres segles i que està emmarcada pel Descobriment d'Amèrica i la Revolució Francesa.

• Àmbit Polític: Destaca l'aparició dels estats moderns i la consolidació de les monarquies autoritàries.
• Àmbit Social i Econòmic: La població europea va augmentar i hi va haver una expansió econòmica que va implicar l'ascens de la burgesia. El creixement econòmic va ser degut a l'augment de la producció agrícola. No obstant això, un segle més tard, es va produir una crisi. En l'últim segle, la població i l'economia van tornar a créixer gràcies a la medicina.
• Canvis Religiosos: També es van produir canvis religiosos i van aparèixer nous moviments.

La Llengua Catalana: Consolidació i Retrocessos

La llengua catalana es va consolidar com a llengua escrita per a usos administratius i literaris, i es va expandir cap a altres territoris, produint un segon procés.

• D'una banda, va evolucionar com a llengua habitual de les persones.
• De l'altra banda, va patir un retrocés en benefici de la llengua castellana en els usos literaris.

L'Edat Moderna és considerada una època de decadència literària per al català. Alguns autors catalans destacats van ser: Pere Serafí i Cristòfor Despuig. La literatura popular, però, es va mantenir i es va desenvolupar en diferents gèneres.

L'Edat Moderna als Països Catalans: Context Polític

L'Edat Moderna és l'època en la qual el poder dels reis es va enfortir i les monarquies es van transformar en absolutes. Va ser el procés de consolidació de l'estructura política dels estats-nació.

No obstant això, la Corona d'Aragó no va crear cap estat propi i es va subordinar a l'estat espanyol. Les principals raons d'aquesta situació van ser:

• La unió matrimonial (els Reis Catòlics).
• La Guerra dels Segadors, que va fer que el Rosselló i part de la Cerdanya passessin a la corona francesa.
• La Guerra de Successió, per la qual Catalunya va perdre les seves institucions.

Aquesta situació de progressiva decadència política no es correspon exactament amb l'evolució econòmica i social.

Evolució de la Llengua Catalana: Tendències i Etapes

L'Edat Moderna està marcada per dues tendències contradictòries en l'evolució de la llengua catalana:

• El manteniment del català com a llengua pròpia fins al Decret de Nova Planta.
• Els intents de substitució del català pel castellà.

Es distingeixen dues etapes principals:

• El retrocés que va patir als primers segles.
• La persecució oficial després del Decret de Nova Planta.

En totes dues etapes, el català va ser la llengua d'ús corrent de les classes populars. El català es va utilitzar fins i tot a l'església, fins que Felip V el va prohibir.

Periodització de la Literatura Catalana Moderna

En la literatura catalana de l'Edat Moderna podem distingir tres períodes o moviments, com a la resta d'Europa:

• Renaixement: Déu ja no és el centre de l'univers; l'home és un ésser dotat de capacitat d'elecció que dóna mesura a tot. A més, l'idealisme religiós es fomenta per la recuperació de clàssics.
• Barroc: Les guerres de religió van produir una crisi espiritual, i a Castella, també hi va haver el fracàs d'Amèrica. L'home passa a ser vist com a mortal i contradictori. Les obres d'art estan plenes de contrastos. Als Països Catalans, el Barroc va ser un moviment que va tenir una força específica.
• Il·lustració: Es recupera la confiança en l'home i es desenvolupa una teoria sòlida sobre els fonaments de la societat que posa les bases per a la Revolució Francesa.

La Crònica Periodística: Gènere i Estructura

La crònica és un gènere periodístic informatiu en què el periodista relata un fet d'actualitat que ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius o de valoració. Comparteix amb la notícia el fet d'incloure informació objectiva i se'n diferencia perquè és més extensa.

Estructura de la Crònica

L'estructura de la crònica és molt semblant a la de la notícia. El titular pot tenir una intenció no tan objectiva, sinó més expressiva. En el cos de la crònica, de l'altra banda, la informació es pot organitzar més lliurement i ha d'incloure elements subjectius aportats per la visió del periodista.

Tipus de Cròniques

Podem classificar les cròniques segons diferents criteris:

• Segons el lloc: Hi ha periodistes que en un determinat mitjà de comunicació estan destacats de manera permanent en un indret, i n'hi ha que es desplacen temporalment al lloc on s'ha produït la notícia.
• Segons el tema: Distingim les polítiques, socials, culturals o artístiques, esportives, etc.
• Segons el mitjà de comunicació: Distingim les escrites i les audiovisuals.

Normes Gramaticals i Ortogràfiques del Català

Ús dels Pronoms Febles

• En: Davant d'un verb que comença per consonant.
• N': Davant d'un verb que comença per vocal o hac (h).
• 'N: Darrere d'un verb que acaba en vocal.
• -NE: Darrere d'un verb que acaba en consonant o diftong.

Normes d'Ortografia: Ús de M i N

• Escrivim M:
  • Davant de B, P, M.
  • Davant de F (en alguns casos, com "èmfasi").
  • En paraules amb el prefix CIRCUM-.
• Escrivim N:
  • Davant de V.
  • En grups consonàntics com -mp-, -mm-, -nn-, -mn-.