Ramon Llull i la Literatura Catalana Medieval: Vida i Obra

Ramon Llull
Vida:

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232. Provenia d'un llinatge noble barceloní.
Fins als 30 anys la seva vida va transcórrer plàcidament a la cort, casat i amb 2 fills. L'any 1265, diverses aparicions de Jesucrist Crucificat el van impulsar, sobtadament, a abandonar-ho tot i a emprendre un camí, en solitari, de devoció a Déu.
Comença la primera etapa de formació intel·lectual al servei de la defensa i la difusió de la fe cristiana.
Viatja incansablement amb 3 objectius: la conversió dels infidels, la redacció de llibres basats en la lògica cristiana i la creació d'escoles i monestirs on formar els futurs missioners.
Va morir l'any 1316.

Obra:

La seva producció (243 obres) abraça els més diversos branques del saber: filosofia, teologia, medicina, física, astronomia, alquímia, etc.
Escrivia en 4 llengües:

Llatí: perquè era la llengua de cultura
Àrab: per ser entès pels infidels al cristianisme
Provençal: la major part de la seva obra poètica
Català: llengua a la qual donava prioritat
Va ser un dels primers escriptors europeus en escriure en català, quan se seguia escrivint en llatí.

Obres més importants: Gentil, Vida coetània, Blanquerna, Llibre de les bèsties, Cant de Ramon i Llibre dels amics e amat.

Tisbe i Píram
Segons la mitologia romana, Píram fou un jove babiloni que s'enamorà de Tisbe, veïna seva, però no s'hi podia casar per l'oposició dels seus pares. Un dia, van prendre la decisió d'escapar-se i trobar-se en un indret dels afores, al costat d'una morera. Tisbe hi arribà primer, però en veure un lleó que s'hi acostava, es va amagar i en la fugida va perdre el vel, que el lleó va esquinçar i tacar amb la sang de la seva darrera víctima. Quan Píram hi arribà i va trobar el vel ensangonat, pensant que Tisbe havia estat morta, es va matar amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-lo mort, es va clavar el mateix punyal per morir al seu costat.

Enees i Dido
Està basada en la història d'amor extreta del llibre IV de l'Eneida de Virgili, sobre la llegendària reina de Cartago, Dido, i el refugiat troià Enees. Quan Enees i la seva tropa naufraguen a Cartago, ell i la reina s'enamoren. Però, per enveja a Dido, els bruixos s'confabulen i li fan creure a l'heroi que ha de partir i que el seu destí és refundar Troia. Dido es lamenta ja que no pot viure sense el seu amor, però, quan Enees decideix quedar-se, ell la rebutja, i ella es deixa morir.

Flors i Blancaflor
Flors i Blancaflor apareixen per primera vegada a la narració francesa Floire et Blanchefleur: són dos joves predestinats a l'amor des del dia del seu naixement, però que es troben obligats a separar-se a causa dels seus oposats religions.

Tristany i Isolda
Tristany és un home de mitjana categoria i Isolda és una dona de l'alta societat. Ell li escriu poemes (amor cortès) malgrat que ella ja està casada.

Ginebra i Lancelot
Lancelot és el més singular cavaller artúric, que s'enamora de Ginebra, l'esposa del rei Artur, amb la qual viu una apassionada relació amorosa.

Ausiàs March
Vida

Ausiàs March va néixer a Gandia l'any 1397, i va morir a València l'any 1459. Va ser falconer reial, cavaller i noble, i com molts altres escriptors de l'època, va participar en els campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Itàlia. A partir de l'any 1425 es va retirar de la vida militar i es va dedicar a escriure poesies que el farien convertir en un dels poetes més importants d'Europa.
Obra
La seva obra està formada per 128 poemes que es troben classificats en 3 grups:
Cants d'amor: es manifesta l'amor concebut com a vida i com a passió. La identitat de la dama a qui adreçava el poema està amagada sota un senyal: plena de seny, Jo entre cards, o foia amor, mon darrer b i amor, amor.
Cants de mort: es mostra el dolor per la pèrdua de la persona estimada i la mort com a solució quan el poeta no se sent correspost per la dama.
Cants morals: reflexiona sobre diferents sentiments que es donen en l'ésser humà des d'una perspectiva filosòfica.
Cants espirituals: conté algunes oracions en les quals el poeta s'adreça a una segona persona per demanar-li que l'ajudi a tenir més fe.
Poesies de circumstàncies: són un conjunt d'onze poesies de temàtica diversa.