Ramon Llull i la prosa medieval catalana: vida i obra

Ramon Llull

Per què la creació de la Cancelleria Reial va ser tan important?

La prosa cancelleresca va assolir un prestigi tan sòlid que es va erigir en model d’unificació i de correcció idiomàtica —és a dir, en varietat estàndard— a partir de la profunda reforma que en va fer Pere III el Cerimoniós, a mitjan del segle XIV.

Quin va ser el paper de Llull en la prosa catalana?

Tot i així, la prosa medieval impressiona per la seva uniformitat gràcies al prestigi de l’obra del nostre primer gran escriptor: Ramon Llull.

Llull va fer del català una llengua de cultura ja que va ser el primer autor a fer servir una llengua romànica per tractar temes científics. A més, és considerat el creador de la prosa catalana, perquè com que va escriure en català sobre temes que ningú havia tractat en aquesta llengua fins aleshores, es va veure obligat a ampliar i crear vocabulari per expressar conceptes abstractes.

Etapes de Llull

• Etapa cortesana (1257-1263). Entre els 25 i els 30 anys, Llull visqué molt a prop de la cort. Es va casar amb Blanca Picany, amb la qual va tenir dos fills. Va ser patge de Jaume I i preceptor de l’infant Jaume. Es va dedicar al conreu de la poesia amorosa seguint les pautes de la tradició trobadoresca.
• Etapa de conversió (1263-1265). La visió repetida cinc vegades de Crist crucificat va convèncer Llull que havia de fer un canvi de vida, substituint la vida mundana de la cort per una de més espiritual. Convençut que havia estat cridat per Déu per dur a terme una tasca missional, decidí abandonar la seva família.
• Etapa de formació (1265-1274). Durant nou anys es dedicà a formar-se intel·lectualment. A més del coneixement del llatí, va aprendre àrab amb l’ajuda d’un esclau sarraí.
• Etapa de màxima producció i difusió. Il·luminació de Randa (1274-1308). Durant aquesta etapa té lloc un episodi que marcarà el rumb de la seva vida. Instal·lat al puig de Randa, visqué una temporada en vida contemplativa i de reflexió. A partir de la dècada dels vuitanta, inicia un període de viatges continuats per Europa i també per l’Orient Mitjà. El contacte amb ciutats europees li proporciona l'oportunitat d'exposar les seves tesis filosòfiques. Més tard decidí emprendre la tasca missional pel seu compte. El 1306 arribà a Bugia i es dedicà a la controvèrsia teològica amb els musulmans.
• Etapa dels darrers viatges (1308-1316). En aquests darrers anys va escriure prop de 135 obres. En la seva estada a París (1309-1311) va aconseguir que la seva Art fos acceptada a la facultat d'Arts Lliures, tot i que no va assolir el mateix èxit en altres cercles universitaris. Hi obtingué autoritzacions per crear cinc escoles d'idiomes destinades a formar missioners en àrab, arameu i hebreu. El 1314 Llull treballà instal·lat a Tunis; dos anys després, amb 84 anys, arribà moribund a Mallorca. El seu cos està enterrat en una tomba a l'església de Sant Francesc de Palma.

Què és l’art? Quin és el seu objectiu?

L’art és el nom que se li dóna al mètode per convèncer amb «raons necessàries» els infidels i convertir-los al cristianisme. El seu objectiu era convèncer els experts de totes les disciplines de la bondat d’aquest sistema filosòfic, basat en la raó, que li havia estat transmès per Déu i que permetia desvetllar els errors dels infidels.

Quins trets de la seva personalitat es reflecteixen en els seus escrits?

• Idealista i utòpic. Estava convençut que la seva missió responia a una vocació sobrenatural. Per això va escriure les seves idees en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí per a la seva difusió entre els cristians i en català per als compatriotes.
• Tolerant i liberal. Va elaborar una doctrina de base cristiana que incorporava idees d'origen jueu i musulmà.
• Temperament actiu. Oscil·lava entre l’exaltació i la depressió. Sovint, quan les seves expectatives es veien frustrades, es retirava a escriure obres narratives i poesia que reflectien l’estat d’ànim, les ambicions i els fracassos.

Com aconsegueix Llull eficàcia expressiva i flexibilitat lèxica?

• Usant una sintaxi àmplia i flexible per a l’argumentació.
• Ampliant i creant vocabulari amb diferents procediments: incorporació de cultismes i pseudoderivats, i forçant l’evolució de paraules llatines per convertir-les en mots patrimonials.

Quines tres tradicions conflueixen al Llibre d'Evast i Aloma?

• La religiosa: a través de personatges simbòlics que representen conceptes com la fe, la varietat, l’enteniment…
• La literària: especialment la novel·la de cavalleria, amb personatges com escuders, donzelles i cavallers.
• La imaginació lul·liana: personatges com Blanquerna, Evast, Aloma o Natana, concebuts des de l’utopia i sovint inversemblants.

Què simbolitzen els animals al Llibre de les bèsties?

Fèlix o Llibre de meravelles és una obra iniciàtica on l'aventura de Fèlix és el pretext per transmetre ensenyaments morals i naturals. El llibre setè, El Llibre de les bèsties, és una sàtira social i política en la qual els animals simbolitzen qualitats i vicis humans.

Llull pretén difondre la doctrina cristiana: com ho fa?

• Mitjançant la presència de personatges sovint marginals que representen la veritat i la raó: folls, ermitans, filòsofs o clergues ignorants.
• Amb una estructura en cercles concèntrics, en la qual uns exemples s’insereixen dins d’altres per apuntalar la idea central del discurs.

Per què volia escriure Llull? Què era la literatura per a ell?

Volia escriure per transmetre la paraula de Déu. La literatura, per a ell, era una eina que a curt termini pretenia alliçonar els cristians i transmetre un model de conducta del cristià perfecte i, a llarg termini, convèncer els infidels perquè es fessin cristians.

Què és el proselitisme i quin paper té en l'obra de Llull?

Entenem per proselitisme la voluntat d’arribar al màxim nombre de lectors. Aquesta voluntat és precisament la que impulsà Llull a conèixer i fer servir diverses llengües i gèneres per escriure les seves obres. Així, Ramon Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal.

Per què Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal?

En llatí perquè era la llengua de cultura; en àrab perquè era la llengua dels musulmans amb qui volia dialogar; en català perquè era la seva llengua pròpia; i en provençal perquè era la llengua de la poesia trobadoresca.

Prosa religiosa, didàctica i satírica

A l’època hi ha més literatura religiosa o profana? Quins aspectes destaquen?

Hi ha més literatura profana que estrictament religiosa, malgrat que l’activitat cultural i literària gira al voltant dels nuclis religiosos i de la religió. En la prosa didàctica, religiosa i moralitzant hi destaquen:

• Religiositat: la presència del sentiment de devoció a la divinitat.
• Moralització: l’orientació de l’opinió i la conducta en favor dels valors ètics inspirats en el cristianisme.
• Didactisme: la voluntat de fer entenedors aquests valors ètics i morals, així com la doctrina religiosa de la qual deriven.

Quina finalitat té la prosa medieval? Quins recursos i gèneres usa?

La prosa medieval té la finalitat de moralitzar, a partir dels valors cristians més ortodoxos, una població majoritàriament analfabeta. Per assolir aquest objectiu, els moralistes medievals feien servir diferents gèneres didàctics per fer més fàcil i agradable al públic, que normalment escoltava, l’aprenentatge dels preceptes doctrinals i morals. Entre els gèneres destaca:

• La faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
• L’exemple: conte que il·lustra una lliçó moral.
• El sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
• El poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

D’altra banda, l’analfabetisme generalitzat i la inaccessibilitat del llibre —un bé escàs i car— obligava els moralistes a fer servir recursos retòrics per cridar l’atenció i convidar a la meditació (interrogacions retòriques, sentències, lliçons morals, gradacions, antítesis, paradoxes…) i per facilitar la memorització del missatge (anàfores, bimembracions, paral·lelismes, enumeracions o rimes).

Per quines raons destaca Arnau de Vilanova?

Arnau de Vilanova fou un metge prestigiós, astròleg i alquimista de vida llegendària que va treballar al servei de diversos monarques i fins i tot del papa Bonifaci VIII. Va destacar pels seus discursos contra l’excessiva riquesa dels eclesiàstics (La lliçó de Narbona i El raonament d’Avinyó) i per les opinions polítiques que consideraven els reis del casal d’Aragó com a impulsors d’una profunda reforma religiosa a Occident (La confessió de Barcelona i El somni del rei Frederic).

Quina és l'obra més ambiciosa d'Eiximenis i com va ser concebuda?

La seva obra més ambiciosa és Lo Crestià, concebuda com una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Eiximenis es dirigeix especialment als burgesos perquè era conscient de la importància creixent de les ciutats; en canvi, es mostra desconfiat dels camperols, als quals considerava «bestials, rústecs, orats i sens raó».

Com hem conservat bona part dels sermons de sant Vicent Ferrer? Quin és el seu estil?

Conservem bona part dels seus sermons gràcies als reportadors que l’acompanyaven i intentaven reproduir al peu de la lletra les seves paraules. El seu estil es caracteritza per un llenguatge col·loquial i popular, l’escenificació i la gesticulació, la vulgarització i l’actuació dels passatges bíblics per fer-los més entenedors, l’ús de recursos retòrics repetitius i l’ús d’exemples, comparacions i onomatopeies.

Quin és l’aspecte més remarcable de l’obra de sor Isabel de Villena?

El més remarcable és un punt de vista molt femení que fa que la figura de Jesús hi sigui sovint secundària per tal de destacar el protagonisme de la Verge Maria i de les dones del seu entorn.

Què pretenen els gèneres satírics? Quin tipus de moralisme propugnen?

Els gèneres satírics medievals pretenien la correcció de vicis socials i individuals mitjançant la burla i la ridiculització. Aquest tipus de literatura propugna un moralisme alternatiu, on la ironia i l’humor conviden a reconsiderar des de diferents punts de vista el sistema de valors de la societat medieval. En trobem les millors mostres durant el segle XIV, quan la burgesia, amb la seva cultura pròpia, converteix els nobles i els religiosos —representants dels valors feudals— en objecte de burla.

Diries que l’obra de Turmeda reflecteix la seva vida? Per què?

El 1375 ingressà a l’ordre franciscà. Desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, cap al 1385 marxà a Tunis, on es va convertir a l’islam i va exercir càrrecs públics importants. Va gaudir d’un prestigi com a home savi i, segons la tradició, la seva tomba va ser venerada públicament.

Com definiries el Llibre de bons amonestaments? Què pretén Turmeda amb La disputa de l’ase?

La seva obra és un bon exemple de literatura satírica. El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells basats en principis morals propis del seu temps, sovint capgirats o ridiculitzats per l’autor. En La disputa de l’ase, l’autor discuteix amb un ruc sobre la dignitat humana i la dels animals. A partir d’aquest diàleg, Turmeda utilitza la sàtira i dosis d’ironia per posar en dubte el comportament moral dels éssers humans; l’ase acaba demostrant que la dignitat dels animals és superior a la dels humans fins que el docte fra Anselm argumenta que Jesucrist va triar encarnar-se en forma humana.

Què distingeix el moralisme de Turmeda del de Llull o Eiximenis?

El que el distingeix és precisament un moralisme heterodox que moralitza des d’una actitud humorística i crítica, mostrant al lector què no s’ha de fer mitjançant la burla i la ironia, en contrast amb el to més doctrinal i ortodox de Llull o Eiximenis.