Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament del Gran Escriptor
Ramon Llull: Més enllà de la literatura doctrinal
Ramon Llull és l'autor per excel·lència de la literatura doctrinal, però és un personatge que va més enllà d'aquesta etiqueta. Deixa la seva família per Déu, vol convertir els infidels, vol escriure llibres per combatre errors d'altres creences i es converteix en un activista. Escriu una obra immensa en català i en llatí durant la seva vida.
La voluntat doctrinal i la raó
Ramon Llull manifesta una clara voluntat doctrinal i propagandista al servei de les idees cristianes. L'Església no veia amb gaires bons ulls la intenció d'acordar creença i raó. Escriu la seva primera gran obra en català, àrab i llatí: El llibre de la contemplació en Déu.
Obres destacades i el seu significat
- El llibre de l'orde de cavalleria (1276): s'adreça al grup social dels cavallers perquè rectifiquin els seus comportaments cristians.
- Fèlix o el llibre de les meravelles i Llibre d'Evast e Blanquerna: tenen un profund caràcter biogràfic, ideal i exemplar. Llull ens hi presenta dos personatges, Fèlix i Blanquerna, que recullen aspectes de la seva pròpia vida i que emprenen un camí de realització i de perfecció personals dins de la religió.
- Llibre d'Amic e Amat: inclòs dins de Blanquerna, consta de 365 versicles.
- Llibre del gentil: és una obra singular en un marc de tolerància i respecte, que consisteix en una discussió entre tres savis que expliquen i argumenten les seves respectives religions.
L'ús de l'exemplum
L'exemplum és una narració breu amb un contingut moral i didàctic que té la virtut d'entretenir el lector enmig de l'exposició doctrinal més feixuga. Cal destacar que Fèlix o el llibre de les meravelles és conegut, en part, pel Llibre de les bèsties.
La poesia i l'estil literari de Llull
La poesia de Ramon Llull té un clar rerefons autobiogràfic que expressa, amb to emotiu i dramàtic, la consciència d'un home desmaiat i cansat de trobar obstacles, sobretot la desaprovació dels sectors eclesiàstics que vol captar per a la seva causa. Són una veritable justificació dels seus projectes i dels seus problemes.
Tot i que la literatura, segons Llull, no té una finalitat literària, demostra com a escriptor una gran habilitat amb les seves tècniques, aportant una gran capacitat imaginativa i persuasiva.