Raó i Fe a Sant Tomàs d'Aquino: Humanisme Renaixentista
Sant Tomàs: Raó i Fe
Sant Tomàs: Raó i Fe: La relació entre raó i fe, segons Sant Tomàs, és innovadora i conciliadora. Ell pensa que moltes veritats són tractades tant per la fe com per la raó, però d'una manera diferent. Veu la raó i la fe com dos camins que, tot i que estan ben diferenciats i que parteixen de llocs oposats, arriben a un mateix punt de trobada: la veritat. La raó ofereix un sistema, un mètode, però la fe esdevé el principal criteri de veritat. És a dir, quan la raó arriba a una conclusió diferent de la de la fe, la garantia i la darrera paraula la té la fe; la raó deu haver comès un error en el seu procedir. Sant Tomàs pensa que un conflicte real i definitiu entre fe i raó és impossible, ja que la veritat és única i es fonamenta en Déu. Veritats teològiques naturals: veritats a les quals l'ésser humà pot accedir mitjançant la llum de la raó natural, i veritats teològiques revelades, accessibles mitjançant la llum de la revelació divina. L'existència de Déu és una veritat revelada, però és també una veritat a la qual l'ésser humà pot accedir utilitzant amb esforç totes les seves capacitats racionals. Es pot conèixer i creure al mateix temps? Sant Tomàs hi respon negativament; és impossible que hi hagi fe i coneixement sobre una mateixa qüestió. La fe implica risc, una fe demostrada no és fe, les veritats demostrades no són dogmes sinó una introducció a dogmes. L'Humanisme Renaixentista: El Renaixement es caracteritza, pel que fa a la cultura i la filosofia, perquè és un moviment força heterogeni i en aparença mancat de la unitat i la cohesió que semblen predominar en altres èpoques. La tendència més emblemàtica i que sovint s'identifica amb el Renaixement, és l'humanisme. El concepte humanisme s'associa amb el retorn i la recuperació de la literatura i el pensament grecollatins. Per això actualment s'entén per humanisme un corrent filosòfic que destaca i dignifica l'ésser humà i tot el que s'hi relaciona.
Factors de Canvi en el Renaixement
Factors de Canvi: factors principals de la transformació renaixentista.
D'ordre religiós
D'ordre religiós: Les desavinences entre el poder polític i el religiós, juntament amb la corrupció i la manca d'autenticitat religiosa d'alguns clergues, feren que els intel·lectuals del moment tinguessin més interès per les qüestions humanes que per les qüestions religioses o teològiques predominants en el passat.
D'ordre literari
D'ordre Literari: L'humanisme comença sent un moviment principalment filològic impulsat per poetes que reivindicaren la necessitat de donar a conèixer l'obra d'autors oblidats o perduts.
D'ordre cultural
D'ordre Cultural: Els contactes entre Orient i Occident es donaren durant tota l'edat Mitjana, però hi ha un esdeveniment decisiu: la caiguda de l'imperi bizantí.
D'ordre sociopolític
D'ordre sociopolític: La consolidació de la burgesia a classe social és el fet sociopolític més destacable, ja que comporta una revaloració del treball, un impuls comercial i un augment de les riqueses…
D'ordre cientificotècnic
D'ordre cientificotècnic: Les innovacions tècniques com la impremta o la pólvora.
Trets del Nou Pensament Renaixentista
Trets del nou pensament: característiques:
- Retorn a l'antiguitat clàssica: Va ser el gran motor tant de l'humanisme inicial com de tot el Renaixement. Representa un retrobament de la literatura i l'art clàssic.
- Antropocentrisme: Un dels trets ben definidors del Renaixement és la reivindicació del valor i dignitat de l'ésser humà.
- Individualisme: L'home aspira a realitzar en ell mateix un ideal d'humanitat, pretén desplegar i materialitzar en resultats totes les capacitats creatives que atribuïm a la humanitat en general, es potencia i dignifica l'expressió de la pròpia subjectivitat.
- Curiositat i anhel de saber: Període optimista que creu fermament en les capacitats humanes i en el progrés.