Raó Teòrica i Pràctica en Filosofia: Història i Mètode

Raó Teòrica

La raó teòrica consisteix a utilitzar la nostra raó per conèixer:

• Metafísica

  És la part de la filosofia que estudia els principis de l'autèntica realitat.

• Estètica

  És una branca de la filosofia que s'ocupa dels principis de la bellesa i l'art.

• Lògica

  És la part de la filosofia que estudia els principis del raonament.

Raó Pràctica

La raó pràctica consisteix a emprar la raó per actuar:

• Filosofia Política

  Estudia, per mitjà de l'observació i de la recerca empírica, la legitimitat i els principis de la justícia de les formes d'organització de convivència.

• Ètica

  És la part de la filosofia que es pregunta sobre la moral.

Diferències entre Filosofia, Ciència i Religió

• La ciència i la filosofia es mouen a través de la raó; en canvi, la religió es mou a través de la fe.
• La ciència pot demostrar una hipòtesi amb el mètode científic i té la necessitat de ser resposta amb només una possible solució.
• El mètode científic es basa en la demostració, que serveix per comprovar si les nostres suposicions sobre la realitat són certes o falses.
• La diferència amb la filosofia és que no es pot demostrar una hipòtesi, ja que té present la ciència de principis.

Definició i Origen de la Filosofia

La filosofia és l'estudi de preguntes que permeten més d'una resposta i que no es poden demostrar científicament.

Va aparèixer alhora en tres llocs diferents al segle VI aC: Grècia, Xina i Índia.

Etapes de la Filosofia

Filosofia Medieval

Filòsofs cristians amb diversos pensaments:

• Agustí d'Hipona (s. IV-V)

  Creia en l'il·luminisme, que la fe i la raó estaven unides i que es podia arribar a la veritat per dos camins. Deia que havies de deixar que la fe et portés i podries veure el camí racional.

• Tomàs d'Aquino (s. XIII)

  Creia que la fe i la raó no eren incompatibles, sinó complementàries. Creia que hi havia certes veritats a les quals només es podia arribar amb la fe, d'altres racionalment i d'altres a través de totes dues. També creia que Déu es podia demostrar amb fe i raó.

• Guillem d'Ockham

  Creia en les veritats de Déu únicament en l'àmbit de la fe. Pensava que la raó no ens pot ajudar a conèixer cap veritat sobre la religió.

Filosofia Moderna i Contemporània

Les respostes filosòfiques aspiren a ser racionals, universals, radicals i crítiques:

1. Cerca respostes racionals perquè rebutja els mites o la tradició. Pretenen trobar explicacions argumentades que es puguin argumentar adequadament.
2. Persegueix respostes universals (encara que la ciència també). Pretenen que siguin explicacions globals per a les grans preguntes.
3. Les preguntes són radicals perquè intenten trobar respostes últimes i sentit a les coses. No tan sols com és la realitat, sinó també per què és així.
4. La filosofia és crítica perquè s'enfronta amb les opinions establertes. No n'hi ha prou que tothom sempre hagi cregut una cosa; el més important és analitzar-la racionalment i qüestionar-la per discernir si és vàlida o no.

Qüestió de principi: alguna cosa més d'una resposta possible, no demostrable com a correcta.