Reagan, Thatcher, Caiguda URSS i Aznar: Esdeveniments Clau
Reagan i Thatcher: El Gir Neoliberal dels 80
Entre els anys 50 i 80, Occident va experimentar un moviment polític keynesià que promovia l'estat del benestar i un sistema de retribució progressiu. Als anys 80, aquest model entra en crisi a causa de la crisi econòmica provocada per l'augment del preu del petroli, que va encarir els serveis públics. Milton Friedman va proposar un retorn al liberalisme, defensant una economia de mercat lliure sense intervenció estatal. Aquest moviment s'oposava a l'estat del benestar, prioritzant l'individualisme sobre el bé comú.
Aquesta "revolta" neoliberal va tenir dos líders principals: Ronald Reagan als EUA i Margaret Thatcher al Regne Unit. Thatcher, primera ministra del Regne Unit entre 1979 i 1990, va ser una promotora clau de l'individualisme i el patriotisme anglès. Durant el seu mandat, va implementar canvis estructurals en l'economia, com ara la reducció d'impostos als sectors més rics, la promoció d'un mercat amb mínima regulació i la privatització d'empreses públiques.
Reagan, president dels EUA entre 1981 i 1989, compartia la ideologia liberal de Thatcher i defensava un estat protector reduït. Va introduir iniciatives polítiques i econòmiques caracteritzades per la desregulació del sistema financer i la rebaixa d'impostos. Igual que Thatcher, va mantenir una línia dura contra els sindicats.
Caiguda del Mur de Berlín: El Fi d'una Era
Després del fracàs de la Perestroika impulsada per Mikhaïl Gorbatxov, el 1989 es va produir la caiguda del sistema soviètic a l'Europa de l'Est. Els països que havien estat sota mandat soviètic van veure l'oportunitat de trencar amb el comunisme. Alemanya de l'Est va ser el país més important d'aquest procés independent. La caiguda del Mur de Berlín va simbolitzar la victòria del capitalisme.
El novembre de 1989 es va donar el primer pas cap a la reunificació alemanya. L'Alemanya Federal, econòmicament desenvolupada, es va comprometre a ajudar la República Democràtica Alemanya (RDA), que era més precària. Es van igualar les monedes i els ingressos de les famílies alemanyes orientals, a més d'invertir milions per desenvolupar l'est del país.
L'acceptació internacional de la unificació va ser difícil a causa dels conflictes bèl·lics del passat. Occident no volia exposar-se a perills desestabilitzadors per a Europa. Per prevenir-ho, es va firmar el Tractat de Maastricht, que acceptava la unificació alemanya i construïa una Europa més forta.
Raons de la Caiguda de la URSS i la Creació de la CEI
El 1991, la URSS es va dissoldre, marcant el final del comunisme. El 1985, Gorbatxov va arribar al poder i va iniciar reformes. Quan va assumir el càrrec, la URSS estava immersa en revoltes i revolucions a causa de la poca transparència del govern després d'amagar l'accident de Txernòbil.
Gorbatxov va promoure la política de Glasnost, que buscava la transparència informativa i la llibertat d'expressió, i la Perestroika, que pretenia la reconciliació entre la democràcia i el socialisme. El 1989, Gorbatxov va guanyar les eleccions, però el caos va continuar. Les mesures per aturar les revoltes van fracassar. El 1991, els militars van donar un cop d'estat i el 26 de desembre la URSS es va dissoldre.
Es va crear la Federació Russa. El sistema comunista es va esfondrar i els béns estatals es van privatitzar. Es va crear la Commonwealth of Independent States (CEI), que va suposar la firma de la dissolució soviètica. Rússia va quedar econòmicament esfonsada i es va recuperar amb el govern de Vladímir Putin.
La Legislatura d'Aznar (1996-2004): Reformes i Controvèrsies
José María Aznar, jove i popular, no havia estat present en la Transició, cosa que suposava un aire nou en la política espanyola. La seva primera legislatura (1996-2000) es va caracteritzar per la minoria parlamentària. Va ser una etapa exitosa, beneficiada per la recuperació econòmica. Amb una política liberal, va privatitzar empreses públiques, va baixar impostos, va professionalitzar l'exèrcit i va transferir competències a les comunitats autònomes, descentralitzant el govern.
La segona legislatura (2000-2004) es va caracteritzar per la majoria absoluta. Aznar va començar a implementar polítiques sense necessitat de pactes. Va aconseguir que Espanya complís els criteris de convergència amb la UE per adoptar l'euro. Es va aliar amb els EUA i va entrar a la Guerra de l'Iraq. Va implementar mesures com l'obligació d'acceptar feines ofertes per aturats sota pena de reduir-los el subsidi.
A això s'hi van sumar la crisi del petroli, el desastre del Prestige i l'accident del Yak-42. Aquestes decisions, juntament amb el descontentament social, van portar als atemptats de l'11M. Aznar va culpar ETA per intentar guanyar vots, però amb el temps es va descobrir que l'autor era l'Estat Islàmic.