Realisme i arquitectura historicista del segle XIX

Context històric del realisme

a) La burgesia havia aconseguit triomfar definitivament després de les revolucions de 1848. L'idealisme romàntic de l'època revolucionària va deixar d'interessar-li.

b) El positivisme filosòfic d'Auguste Comte, que considerava l'observació i l'experiència com a fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura.

c) La conscienciació dels artistes sobre els greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. Courbet afirmava que la missió de l'artista consistia a abandonar el món de les idees abstractes i les evasions estètiques per denunciar aquests problemes socials.

d) El desencís pels fracassos revolucionaris de 1848. L'art deixa de banda els temes polítics i es centra en temes socials.

Principals artistes i obres

• DAUMIER: Un vagó de tercera; Melodrama; La bugadera; Don Quixot i Sancho Pança; Maria Magdalena.
• COURBET: Autoretrat amb gos negre; Enterrament a Ornans; L'estudi del pintor; Les crivadores de blat; Proudhon i els seus fills.
• MILLET: L'Àngelus; Les espigolaires; La bugada; La fornera.

Arquitectura historicista i Escola de Chicago

Arquitectura historicista: Temàtica variada. La figura humana perd la seva omnipresència; els temes s'inspiren en formes geomètriques i en la natura. El llenguatge escultòric tendeix a l'expressionisme: a través de les obres es transmeten angústia, rebuig i desesperació. Les innovacions plàstiques es basen en la massa i la seva deformació, en el volum. Es representa el moviment unit a l'energia. Hi ha experimentació amb materials com ferro, plàstics, resines, etc. Els artistes estan en contínua evolució. Exemples: Palau neogòtic; Teatre Falla; Església de la Madeleine.

Escola de Chicago:

• Estructures metàl·liques.
• Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
• Finestres esteses horitzontalment per tota la façana.
• Supressió d'elements decoratius: superfícies llises i envidrades.
• Predomini de les línies horitzontals i verticals; l'estructura interior estableix la forma exterior de l'edifici.

Arquitectes vinculats: Henry Hobson Richardson, Louis Sullivan, William Le Baron Jenney.

El 1871 la ciutat de Chicago va ser destruïda per un incendi devastador. Les necessitats d'una reconstrucció ràpida van donar lloc a una autèntica marató constructiva, un boom arquitectònic sense precedents al món. Calia evitar l'ús de la fusta i superar l'encariment constant del sòl urbà.