Realisme i Naturalisme: Evolució Literària i Narcís Oller

Realisme i Naturalisme: Orígens i Impacte Literari

Precedents de la Narrativa Realista: El Costumisme

El costumisme se centra en la descripció, sovint superficial i tipificada, d'escenes de la vida quotidiana o de personatges típics.

Les narracions costumistes, conegudes també com a "quadres" o "articles" de costums, són peces breus on gairebé no hi ha argument ni acció. Solen aparèixer en la premsa diària. Autors destacats inclouen...

L'Emergència del Realisme al Segle XIX

Cap a mitjan segle XIX, el Realisme sorgeix com a rèplica al Romanticisme, posant èmfasi en la importància de la raó i la representació objectiva de la realitat. L'autor descriu amb exactitud allò que veu: la industrialització, la consolidació de la burgesia, l'aparició de la nova classe obrera, etc.

Per tant, l'autor realitza una observació metòdica i meticulosa de la realitat, des d'una dimensió social i psicològica. Com va dir Stendhal:

"Una novel·la és un mirall que hom passeja per un camí. Tan aviat us reflecteix als ulls l'atzur dels cels, com el fang dels bassals del camí."

Émile Zola i el Naturalisme: La Ciència en la Literatura

Émile Zola, amb el Naturalisme, pretenia aplicar el mètode de les ciències experimentals a l'estudi del comportament humà i transformar la literatura en ciència. No solament descrivia la realitat, sinó que pretenia investigar les lleis que regeixen la societat i la persona.

Narcís Oller i la seva Relació amb el Modernisme

La Trajectòria de Narcís Oller

Narcís Oller és un autor enquadrat en el procés de modernització, consolidació i diversificació literària engegat durant els anys de la Restauració borbònica. Va iniciar i consolidar la seva carrera novel·lística en la dècada de 1880 amb la publicació de La papallona (1882) i L'escanyapobres (1884).

Cal recordar que aquesta és la dècada de gestació del Modernisme, i que el primer grup d'intel·lectuals de la revista “L'Avenç” (1882-84), en valorar positivament l'estètica naturalista com una via vàlida per aprofundir, van acollir favorablement les primeres obres de Narcís Oller.

Recepció Crítica i La Febre d'Or

Durant la dècada següent, Oller va ser objecte d'una valoració crítica, com la que li dedicà Jaume Brossa en un article publicat a “L'Avenç” l'any 1892, on assenyala els punts febles de La febre d'or.

L'Actitud d'Oller envers el Modernisme

Pel que fa a l'actitud d'Oller envers el Modernisme, en les seves Memòries literàries es manifesta “absolutament refractari a les formes i tendències que anaven dibuixant-se en el nou art batejat aleshores com a Modernisme”. Aquesta afirmació taxativa contrasta, però, amb diversos fets:

• Oller es va mostrar sensible a certes qüestions nuclears del Modernisme, com ara la consideració social de l'artista i el problema de la seva professionalització.
• Va mantenir excel·lents relacions amb alguns dels més destacats escriptors modernistes, com Raimon Casellas, i sobretot amb Caterina Albert (Víctor Català), fins al punt de convertir-la en la interlocutora de les seves Memòries literàries.

La Relació amb Caterina Albert (Víctor Català)

La relació epistolar i personal amb Caterina Albert es va iniciar l'any 1902 arran de la lectura que Oller va fer dels seus Drames rurals, i de l'interès i l'admiració que la prosa d'aquesta autora li va despertar. És molt interessant de remarcar el procés de composició.