Realisme i naturalisme a la literatura catalana: Oller i Guimerà

Realisme i naturalisme: Narcís Oller

Narcís Oller. L'escriptor que definitivament recupera la narrativa és Narcís Oller, que el 1882 publica La papallona, primera novel·la catalana moderna. Seguiran altres títols importants com L'escanyapobres (1884), obra que estudia l'avarícia com a vici capaç de destruir l'ésser humà; La febre d'or (1890–1892), que retrata la febre borsària que es vivia a la Barcelona de final de segle; La bogeria (1898), basada en el determinisme, corrent de pensament segons el qual l'herència genètica condiciona la malaltia mental del personatge. Totes aquestes obres es mouen entre el realisme i el naturalisme, corrents que es basaven en la realitat com a punt de partida narratiu. Ja dins del segle XX publica Pilar Prim (1906), una novel·la psicològica.

Amb tota aquesta producció, Narcís Oller es converteix en el primer novel·lista català modern.

Àngel Guimerà: del poema al teatre

Àngel Guimerà: Els seus inicis literaris els trobem en el gènere poètic, on destacarà i serà nomenat Mestre en Gai Saber el 1877. Curiosament, després de rebre aquest guardó (el màxim reconeixement a què podia aspirar un poeta), abandona el conreu de la poesia i es dedica al teatre.

Les seves primeres peces teatrals són tragèdies romàntiques; es caracteritzen per:

• escriure's en vers,
• temàtica històrica,
• personatges de classe alta,
• cops d'efecte dramàtics al final de cada acte,
• ambientacions en palaus i castells,
• final tràgic.

Destaca especialment d'aquesta primera etapa l'obra Mar i cel (1888).

A la darrera dècada del segle XIX incorporà el realisme a les seves obres. Els drames realistes que escriu són sens dubte les seves millors creacions i les que el converteixen definitivament en una de les grans figures del panorama teatral europeu del moment. Tot i que continuen tenint elements pròpiament romàntics, la incorporació de trets realistes dóna versemblança als drames: són escrits en prosa, i els personatges i els escenaris són quotidians i propers a l'espectador (treballadors del camp, pescadors, obrers). Destaca la trilogia Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900).