El Realisme i el Naturalisme: Orígens i Característiques
El Realisme
El realisme és una doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat en obres literàries i artístiques, sense concessions a l'embelliment o a la idealització. En literatura, apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novel·la romàntica i esdevindrà un moviment definit a França, irradiant-se arreu fins a l'època actual.
Cal cercar-ne els antecedents en la novel·la picaresca i en la novel·la sentimental del segle XVIII. Tanmateix, és amb els romàntics, com Balzac, que el realisme s'obre camí amb el propòsit de descriure la societat. Després del 1850, el progrés de les ciències naturals influeix en els escriptors, que prenen una actitud de rigorosa observació.
Gustave Flaubert és l'ideòleg del realisme literari. El novel·lista, observador de la realitat, es converteix també en denunciador de les plagues socials, característica que conduirà al naturalisme. La frontera entre realisme i naturalisme restarà, per tant, indecisa. Alguns autors realistes europeus destacats són:
- Flaubert (França)
- Dickens (Anglaterra)
- Dostoievski i Tolstoi (Rússia)
El teatre també rep la influència realista de la novel·la i adquireix un to de clara denúncia social.
La novel·la naturalista
L'any 1880, l'escriptor Emile Zola publica una novel·la i aplica el mètode científic a la literatura. L'escriptor ha d'observar la realitat amb ulls de científic i aplicar els mètodes d'anàlisi científica a aquesta realitat.
Principis dels naturalistes
Segons els naturalistes:
- L'home està sotmès a les lleis de l'herència i del medi (determinisme).
- El novel·lista, com el científic, ha d'experimentar amb els personatges i sovint els mostra en situacions límit per observar les seves reaccions.
- El treball de l'escriptor s'ha de basar estrictament en l'observació i s'ha de mostrar distant i impassible davant els fets.
Per tant, les novel·les naturalistes s'han de basar estrictament en l'observació i en l'experimentació.
El Naturalisme
Escola literària nascuda a França pels volts del 1880 que es manifesta, sobretot, en la novel·la i el teatre. L'escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi que l'home és sotmès al determinisme universal; els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l'herència, regeixen la biologia i la fisiologia.
Emile Zola n'és el principal representant i Narcís Oller se'n sentí hereu.