Realitat estàtica o dinàmica: El problema del canvi filosòfic

Realitat estàtica o dinàmica?

El problema del canvi: la realitat última és permanent o canvia amb el temps? Aquesta és una de les qüestions a les quals ha de respondre qualsevol teoria sobre la realitat.

1. Metafísica estàtica

Afirmen que la realitat és immutable. Els canvis són només aparents; la veritable realitat és eterna i inalterable.

• Pàrmenides: Proposa la filosofia de l'ésser. La seva idea és que la realitat és permanent i és l'Ésser, mentre que el que no existeix és el No-Ésser. Com que el No-ésser no existeix, d'ell no pot sortir res. Això vol dir que cap realitat nova pot aparèixer, perquè això significaria admetre que una cosa passa del No-ésser a l'ésser.

2. Metafísica dinàmica

Creuen que el canvi forma part essencial de la realitat. Opinen que hem de reconèixer que tot allò que existeix es modifica amb el temps, canvia i acaba desapareixent.

• Heràclit: Proposa la filosofia de l'esdevenir. Creia que la realitat consistia en una transformació contínua. Allò que existeix sempre està canviant. Compara el canvi amb el riu, el foc i la guerra (tot en permanent lluita).
• Aristòtil: Ofereix la seva pròpia explicació sobre el problema del canvi. Comença explicant la diferència entre:

Conceptes aristotèlics

• Ésser en potència: Alguna cosa que pot arribar a ser, però encara no és.
• Ésser en acte: Alguna cosa que ja ha assolit totalment el seu desenvolupament perquè existeix en plenitud.

El canvi es produeix quan un ésser en potència es modifica i passa a convertir-se en un ésser en acte.

El canvi dialèctic

• Hegel: Per a ell, el que existeix està sotmès a un procés de canvi i de transformació contínua que es basa en el contrast entre elements oposats. Utilitzava el terme dialèctica per descriure aquest canvi continu a partir de la lluita entre contraris:

Tesi (la primera posició) s'enfronta a l'Antítesi (posició oposada). D'aquesta lluita pot sorgir la Síntesi. L'evolució dialèctica s'encamina cap al progrés.

• Marx: També creia que la realitat avança per mitjà de la contradicció entre elements contraris, però defensava el materialisme filosòfic. Marx deia que la realitat és un canvi continu que es basa en la contradicció entre elements materials. Per exemple: la història avança perquè existeix una tensió entre classes socials enfrontades.