La realitat segons la metafísica: essència, aparença i realisme

Què és la realitat? La metafísica

La clau interpretativa d'aquest model és explicar els enigmes que es planteja l'ésser humà a partir de l'elaboració de teories abstractes que interrelacionen diversos conceptes. El seu pressupòsit és el naturalisme, i en la seva dimensió pràctica, s'orienta a reflexionar sobre com ha de ser la nostra conducta amb els altres (ètica) i com s'ha d'organitzar i gestionar la vida en societat (política). Manera d'elaborar les seves respostes i valor que els assignen: 1. racional/justificat/crític.

1.2 La realitat com a representació

Valoració gnoseològica ens permet accedir al coneixement del que és real. I amb la valoració ontològica posseeix més realitat, et permet diferenciar els aspectes que posseeixen realitat i els que no.

1.3 Què és real?

Ens preguntem què és real des del punt de vista ontològic, aquests són els elements de reflexió. Essència i aparença: no tot posseeix el mateix grau de realitat, i es pot diferenciar entre el que realment són les coses (essència) i el que semblen ser (aparences) ésser i esdevenir. Filòsofs que encarnen el que es denomina filosofia de l'ésser, neguen valor ontològic al canvi. Si alguna cosa canvia, deixa de ser el que era per ser-ne una altra. Filosofia de l'esdevenir. En una de les obres, Plató, representant de la filosofia de l'ésser, ens parla d'Heràclit. Sentits i raó: ens preguntem ara què és real des del punt de vista de la valoració gnoseològica. En la filosofia de l'ésser, el que és real només pot ser captat per la raó. Per la filosofia de l'esdevenir, l'ésser es converteix en un joc d'aparences, en l'esdevenir continu que ens mostren els sentits.

2. Realisme i idealisme

El realisme metafísic afirma l'existència d'un món extramental, de tal manera que la realitat, a més d'existir en la ment humana, existeix fora d'ella. Per tant, el que és real té una existència pròpia independent del nostre coneixement.