La reconstrucció econòmica mundial després de la Segona Guerra Mundial
La reconstrucció econòmica i política postguerra
El Japó: de la derrota a la potència industrial
Per al Japó, la guerra va suposar la decadència de les idees que havien cimentat el seu règim: la suposada superioritat de la raça nipona i la divinització del seu emperador. El general MacArthur va emprendre una política de desmilitarització i desarmament per establir un sistema democràtic. La reactivació econòmica va arribar mitjançant la inversió nord-americana. La recuperació va ser tan ràpida que, el 1968, el Japó va desplaçar la República Federal Alemanya i es va convertir en la tercera potència industrial del món, després dels Estats Units i la Unió Soviètica.
Models de reconstrucció a Europa
- França: va emprendre un procés de nacionalitzacions (primer la siderúrgia i després la banca i les assegurances). Es tractava de mantenir l'economia de mercat amb una presència de l'Estat suficient per evitar desequilibris.
- Gran Bretanya: el Partit Laborista va basar la reconstrucció en l'extensió del sistema de seguretat social i la nacionalització de les indústries bàsiques i del Banc d'Anglaterra.
La República Federal d'Alemanya i el "miracle alemany"
La República Federal d'Alemanya va emprendre un procés de desmilitarització i desarmament industrial. L'Estat va nacionalitzar sectors bàsics de l'economia, com el metal·lúrgic i l'automoció. L'accelerat creixement industrial va fer necessari que, des del 1960, la República Federal Alemanya comencés a rebre emigrants de la zona mediterrània. Era el "miracle alemany".
L'Alemanya Oriental i la Unió Soviètica
La Unió Soviètica va desmilitaritzar l'Alemanya Oriental, tal com es va acordar a Potsdam, i li va impedir beneficiar-se del Pla Marshall. El 1961 va començar la construcció del mur de Berlín.
L'intervencionisme estatal a l'Europa de postguerra
Als vint-i-cinc anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, l'economia europea es va caracteritzar per la intervenció estatal, mitjançant la planificació de l'economia i la formació d'empreses públiques en sectors estratègics o bàsics:
- Mineria, siderúrgia i energia.
- Transports i comunicacions.
- Banca i serveis financers.
L'Estat va regular les relacions laborals mitjançant l'organització del treball, la fixació d'horaris, salaris mínims i drets laborals. Amb una política fiscal progressiva, els diversos governs van poder fer front a l'augment de despeses derivades de les creixents inversions armamentístiques, industrials i de serveis.