Recursos energètics a Espanya i Catalunya: Aigua, Carbó, Petroli i Gas Natural
Els recursos energètics
Espanya, un país amb dèficit de recursos energètics
L'augment del consum d'energia primària ha anat en paral·lel amb la seva industrialització, la mecanització del camp, el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis i el creixement de la riquesa del país i del benestar.
Espanya no té fonts d'energia suficients i és un país dependent des del punt de vista energètic.
Els darrers plans energètics nacionals han tingut com a objectiu reforçar les energies tradicionals, reduir el consum de petroli i diversificar-ne les fonts d’abastament, augmentar la participació del gas natural i intensificar la introducció d'energies renovables.
L’aigua com a recurs energètic
Els forts desnivells permeten aprofitar la força de l'aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques (no contaminen i és renovable). L'aigua emmagatzemada als embassaments serveix per assegurar la continuïtat dels salts d'aigua i també per regular el cabal dels rius. L'energia hidroelèctrica que es genera a Espanya és important i només és superada per països amb territoris molt extensos o bé per països amb grans possibilitats hidràuliques.
El problema de les centrals hidroelèctriques és que el seu cost inicial és molt elevat, tot i que el manteniment resulta relativament econòmic. La creixent demanda agrícola i urbana qüestiona l'aprofitament hidroelèctric. Una part considerable dels cabals dels rius s'utilitzen a l'hivern, època de més demanda elèctrica, i això provoca l'esgotament de les reserves que podrien aprofitar-se per al reg a l'estiu.
7.2. La demanda d’aigua
El 92% de la població de Catalunya consumeix només el 34% dels recursos hídrics, ja que el sector agrícola és el que més consum fa, amb un 55% de la demanda total.
Aquest desequilibri entre les demarcacions hidrogràfiques s’agreuja tant pel règim de pluges com per la manca de grans inversions.
El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya mostra com la xarxa principal de subministrament d’aigua és insuficient. Aquest fet ha obligat a prendre mesures restrictives en el subministrament diversos cops els últims anys.
El consum mitjà d’aigua a les llars catalanes va ser l’any 2013 de 117 litres per habitant i dia.
7.3. Els recursos energètics i minerals
Catalunya disposa de pocs recursos energètics i miners, per això sempre depèn de la producció general d’Espanya i de l’estranger.
Recursos energètics. La mineria del carbó es limitava en el passat a l’explotació d’algunes mines de lignit, que s'aprofitaven per a centrals tèrmiques situades a peu de mina. Les centrals nuclears produeixen quantitats massives d’energia, però hi ha molta polèmica. L’energia hidroelèctrica aprofita els salts d’aigua de molts embassaments. També s’aprofita la potència del riu Ebre. Les energies alternatives van guanyant pes, però únicament té importància com a recurs la biomassa, seguida de l’energia eòlica.
L’electricitat no suposa més del 20% del consum d’energia total. L’altre 80% és transport, calefacció i condicionament d’habitatges i espais comercials.
Recursos minerals. Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut pes i s’han tancat diverses mines. Pel que fa a les roques industrials, sobresurt l’extracció d’àrids naturals, roca calcària i argiles.
El carbó
Amb la Revolució Industrial, el carbó sorgeix com a alternativa més eficaç a l'aigua. A la segona meitat del segle XX, el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs.
La mineria del carbó a Espanya sempre ha estat molt important; però, des de fa unes dècades, es troba en procés d’ajustament i s’han tancat moltes mines. La qualitat del carbó en general a Espanya és força baixa (exceptuant el gran pou de La Camocha, Gijón), amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc. A més, el cost de la producció és alt comparat amb la importació.
La zona més important de la producció de carbó és l’asturlleonesa, tot i que al sud (Ciudad Real i Còrdova) i a Catalunya i Aragó també se n’extreu.
L’Estat ha intentat mantenir l’activitat minera del carbó per tal de disminuir la dependència energètica d’Espanya, protegint les grans empreses mineres.
Tot i haver rebut ajudes per part de la UE, al 2018 s’haurien de tancar totes les mines no competitives que no han estat tancades fins ara per motius laborals.
El petroli i el gas natural
El petroli
El petroli va protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats, pel seu baix preu i el seu gran poder energètic.
Les variacions del preu dels carburants han produït trastorns econòmics greus. L’augment del seu preu repercuteix a tot el sistema productiu amb la corresponent disminució del consum de béns i serveis i augment de l’atur.
Espanya no té reserves importants d’hidrocarburs i la producció de petroli en comparació amb el consum és insignificant, per la qual cosa la dependència de l’exterior és enorme. Actualment, se segueix una política de diversificació de la procedència del subministrament, per tal d’assegurar el proveïment i evitar riscos. A Espanya hi ha nou refineries que tenen com a funció principal fabricar combustibles.
Empreses espanyoles fan inversions i prospeccions a països productors de petroli i controlen el refinatge i la distribució del petroli.
El gas natural
El gas natural consisteix en una mescla de gasos, en proporcions variables: metà: 70%, nitrogen: 20%, diòxid de carboni: 20% i età: 10%.
És una font energètica d’importància que atén les dificultats que plantegen altres energies i els avantatges quant a impacte ambiental, ja que produeix menys contaminació.
El gas natural entra a Espanya a través d’una xarxa de gasoductes que connecta amb el nord d’Àfrica fins a Algèria.
L’explotació del gas natural a Espanya depèn d’un grup de grans empreses. La seva demanda ha augmentat de manera considerable els darrers anys i es preveu que continuarà creixent.