Recursos de finançament: curt i llarg termini, propis i aliens
Fonts de finançament
Fonts de finançament: c/t, ll/t; finançament intern: com les reserves; extern: com el capital social; finançament propi: capital i reserves; finançament aliè: préstecs i crèdits.
Finançament propi
Són els més estables, ja que no s'han de tornar.
Capital
Capital: format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i per les ampliacions successives de capital que es puguin produir.
Reserves
Reserves: són beneficis que es queden a l'empresa i serveixen per fer noves inversions.
Amortitzacions
Amortitzacions: formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció.
Provisions
Provisions: són una part del resultat de l'empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït o bé futures despeses, com pagar impostos, etc.
Recursos aliens a ll/t
Préstecs a ll/t
Emprèstits: títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d'un interès.
Lísing: és un sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa pot incorporar algun element d'actiu fix a canvi d'unes quotes d'arrendament.
Rènting: és una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a ll/t.
Recursos aliens a c/t
Crèdits bancaris a c/t
El descobert en compte: és una font de finançament poc habitual que consisteix en la utilització d'un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.
Pòlissa de crèdit: signatura d'un contracte amb una entitat financera que posarà a disposició de l'empresa un compte corrent amb un límit.
Crèdit comercial
Crèdit comercial: és el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.
Descompte d'efectes
Descompte d'efectes: representa un cost per a l'empresa, ja que s'ha de pagar un interès per la quantitat que el banc li avança des del dia del descompte fins al dia del venciment, amb una comissió.
Facturatge
El facturatge: consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients a una empresa denominada factor.
Fonts espontànies de finançament
Fonts espontànies de finançament: són aquelles fonts que no requereixen una negociació prèvia, com per exemple Hisenda pública.