Recursos naturals, medi ambient i paisatges agraris

Els recursos naturals

Els recursos naturals són béns aprofitables per satisfer les necessitats de les societats humanes i contribuir al seu benestar. Es classifiquen segons la seva disponibilitat en el temps, la taxa de regeneració i el ritme de consum en recursos renovables i no renovables.

Amb l'augment de la població i el consum de béns, s'han reduït els recursos naturals i s'han incrementat els residus i la contaminació. El medi manté una certa capacitat d'absorció dels residus generats per les activitats humanes, però si se sobrepassa, pot tenir efectes negatius.

Distribució dels recursos al món

• Combustibles fòssils: Tenen una distribució desigual. El 50% del petroli prové del Pròxim Orient; la major part del carbó es troba als Estats Units d'Amèrica (EUA), la Xina i Rússia; mentre que les reserves principals de gas natural són a Rússia, el Pròxim Orient, el Canadà, els EUA, Mèxic i el Nord d'Àfrica.
• Centrals nuclears: Es troben principalment als països desenvolupats (EUA, Japó, Europa) o en vies de desenvolupament emergent (Xina, Índia, Brasil).
• Jaciments minerals: Molts estan localitzats en països en vies de desenvolupament:
  • Ferro: Brasil, Xina, Índia, antiga URSS (Rússia), Europa occidental i EUA.
  • Bauxita: Zones tropicals.
  • Coure: Zàmbia, Perú, Indonèsia, EUA, Xile, Rússia i Japó.
  El seu elevat consum suscita activitats de control i domini, sobretot per part dels països desenvolupats, fet que origina problemes geopolítics.

Impacte mediambiental

L'impacte mediambiental és tota transformació de l'ambient que tingui repercussions sobre el paisatge, els ecosistemes o el benestar de les persones, i que estigui originada per l'acció humana.

• Producció i consum energètic: L'ús de combustibles fòssils per satisfer l'elevat consum d'energia ha incrementat la contaminació atmosfèrica amb substàncies perilloses (CO₂, hidrocarburs). Com a conseqüències principals, destaquen la destrucció de la capa d'ozó, l'efecte d'hivernacle i la pluja àcida.
• Usos del sòl: El procés de pèrdua o alteració del sòl està provocat per la transformació que l'ésser humà fa d'aquest substrat, com ara l'explotació dels recursos forestals per instal·lar noves poblacions o convertir-los en camps de conreu o pastures. Això provoca conseqüències com la desertificació (erosió generada per l'ús inadequat del sòl i l'acció humana).
• Aigua: L'explotació accelerada i la contaminació derivada de les activitats agrícoles, industrials i urbanes estan posant en perill els recursos hídrics.
• Biodiversitat: És el conjunt d'espècies vegetals i animals que existeixen al planeta. La pèrdua de diversitat biològica és deguda a la desforestació dels boscos i a la sobreexplotació de múltiples espècies (amenaça d'extinció).

Riscos mediambientals

Un risc mediambiental és la possibilitat que es produeixi una catàstrofe al medi a causa d'un fenomen natural o de l'acció humana (zones de contacte entre plaques, marges de rius, zones volcàniques, planes al·luvials).

Tipus de riscos

Els riscos poden ser naturals, tecnològics o mixtos. Tenen efectes desiguals segons si es tracta de països desenvolupats o no, a causa de la diferència en la disponibilitat de mitjans materials i tecnològics per fer-hi front.

• Riscos naturals: Relacionats amb la dinàmica interna i externa de la Terra:
  • Geològics: Volcans, terratrèmols, tsunamis, moviments de vessants.
  • Meteorològics: Inundacions, sequeres, huracans, tornados.
  • Físics: Incendis.
  • Biològics: Plagues.

El paisatge agrari

El paisatge agrari és el resultat de la confluència de factors molt diversos. Les característiques físiques del medi i els models socials que han prevalgut al llarg de la història de cada territori en són dels factors més determinants.

Morfologia agrària

És el dibuix o aspecte visual que presenta el camp. L'espai es divideix en parcel·les, que es defineixen per la seva mida, la seva forma i els seus límits.

Sistemes de conreu

• Segons la varietat de productes obtinguts:
  • Policonreu: Cultiu de diferents espècies vegetals en una mateixa explotació.
  • Monoconreu: Dedicació exclusiva a un sol tipus de conreu.
• Segons la necessitat d'aigua i com obtenir-la:
  • Conreus de regadiu: Aportació addicional d'aigua procedent del subsòl o de cursos fluvials.
  • Conreus de secà: Es proveeixen exclusivament de l'aigua procedent de la pluja.

Tipologia d'agricultura i ramaderia

Agricultura intensiva i extensiva

• Agricultura intensiva: Cerca la producció del màxim volum de productes en un espai petit, assolint un alt rendiment per superfície. S'hi utilitza mà d'obra abundant, adobs i llavors seleccionades. S'estudia la demanda del mercat i s'hi construeixen totes les instal·lacions tecnològiques necessàries.
• Agricultura extensiva: Orientada a produir grans quantitats a un cost i preu baixos. Aplica tècniques modernes, selecció de llavors i races de bestiar, requereix poca mà d'obra i empra maquinària pesant.

Agricultura de subsistència i ramaderia tradicional

Als països pobres es practica l'economia de subsistència per obtenir l'alimentació bàsica necessària per viure. S'hi inclouen agricultors que dediquen dues terceres parts de la feina i del sòl a conrear productes per a l'autoconsum familiar.

• Característiques de l'agricultura de subsistència: Treball manual amb poques eines i necessitat de molta mà d'obra. El rendiment és baix i es basa en el policonreu sobre petites superfícies. El principal problema ambiental que genera és que, a mesura que augmenta la població, es necessita més superfície, fet que comporta la destrucció de boscos.
• Localització: Àsia, Oceania, Amèrica Llatina i especialment l'Àfrica (on representa prop de les tres quartes parts).
• Exemples: Agricultura itinerant per cremació, agricultura extensiva de secà i agricultura irrigada d'arròs.
• Ramaderia tradicional: Sol complementar l'agricultura. El bestiar s'utilitza per treballar el camp o per procurar adob orgànic. Alguns agricultors tenen petits ramats que els proporcionen aliment i vestit. Es localitza a les zones intertropicals i a la conca mediterrània.

Agricultura de mercat i ramaderia comercial

L'agricultura de mercat es va iniciar als països desenvolupats a partir de la Revolució Industrial. És una agricultura que depèn totalment del mercat comercial.

• Objectiu: Augment de vendes i reducció de costos gràcies a la mecanització del camp, l'especialització de la producció i la ràpida comercialització.
• Funcionament: Utilitza molta maquinària i poca mà d'obra, aplicant tècniques de conreu avançades que donen una productivitat i un rendiment alts. La producció és molt abundant, especialitzada en un producte i destinada als mercats nacionals i internacionals.
• Impacte: La tecnificació i modernització ha provocat problemes mediambientals notables com la contaminació de les aigües i del sòl.
• Localització: Amèrica del Nord, Europa occidental, Japó, Austràlia, Nova Zelanda i Argentina.
• Ramaderia comercial: Té com a objectiu la venda al mercat per maximitzar beneficis. Es divideix en:
  • Intensiva: Criança del bestiar en granges altament tecnificades.
  • Extensiva: Requereix grans extensions de terreny per a la pastura a l'aire lliure dels animals.