Recursos Naturals, Mineria i Indústria: Gestió i Sostenibilitat

L'Explotació dels Recursos Naturals

Els recursos naturals són els productes que la natura proporciona i que poden oferir una utilitat o benefici a l'ésser humà, com ara els minerals, el sòl o l'aigua dolça.

L'explotació dels recursos depèn, fonamentalment, de tres factors interrelacionats:

• El desenvolupament tecnològic.
• El cost d'explotació.
• El comportament dels mercats.

En l'actualitat, el consum de recursos naturals és intens i augmenta cada any a causa del creixement de la demanda. Els recursos es distribueixen de manera desigual al planeta, i aquesta disparitat entre zones productores i consumidores ha generat un comerç intensiu.

La Mineria: Activitat i Recursos

Els minerals són un tipus de recurs natural. Un mineral és una substància natural inorgànica, amb una composició química determinada, que es troba a l'escorça terrestre formant part de les roques. Quan els minerals es troben en concentracions elevades en un lloc, parlem de jaciments.

La mineria és el conjunt d'activitats que es duen a terme per extreure els minerals localitzats als jaciments. Es vincula al sector secundari perquè constitueix una font imprescindible de matèries primeres per a la indústria i la construcció.

Tipus d'Explotacions Mineres

Les explotacions mineres es classifiquen en els següents quatre tipus bàsics:

• Explotacions a cel obert: S'utilitzen quan el mineral es troba a escassa profunditat i s'hi pot accedir fàcilment. És la tècnica més estesa al món per a jaciments metàl·lics i permet obtenir minerals valuosos com l'or.
• Mineria submarina o dragatge: S'utilitzen vaixells especials, anomenats dragues, que remouen el fons marí per extreure minerals.
• Mines subterrànies: S'utilitzen quan el mineral es troba a una gran profunditat. Són més costoses de mantenir i operar.
• Mineria per pous de perforació: Es practica principalment per a l'extracció de combustibles fòssils, com el petroli i el gas natural.

Situació Actual i Reptes de la Mineria

Per mantenir el creixement econòmic de les societats, es requereixen cada vegada més matèries primeres, i la inversió en l'explotació de recursos minerals continua sent important.

No obstant això, la mineria planteja diversos problemes que s'han de resoldre:

• Fort impacte mediambiental.
• Esgotament dels jaciments.
• Conflictes armats i desequilibris socials.

Història i Evolució de les Fonts d'Energia

L'energia es relaciona amb la capacitat de generar moviment o de transformar alguna cosa. Considerem fonts d'energia els recursos que proporcionen la força requerida pels processos industrials.

Històricament, l'ús de l'energia ha evolucionat:

• Al segle XIX, es va trobar la manera d'utilitzar fenòmens coneguts com l'electricitat i el petroli.
• Al segle XX, va aparèixer l'energia nuclear.
• Amb la crisi de 1973, es van començar a potenciar fonts d'energia més netes, com el gas natural, i altres alternatives que no s'esgoten amb el consum, com l'energia eòlica (vent), solar (sol) i mareomotriu (marees).

Classificació de les Fonts d'Energia

Les fonts d'energia es classifiquen segons els criteris següents:

• Segons la durada: Es distingeixen entre energies renovables i no renovables.
• En funció d'on s'obtenen: Diferenciem entre:
  • Energies primàries: S'obtenen directament de la natura.
  • Energies secundàries: Es produeixen a partir d'una energia primària.

L'OPEP: Organització i Objectius

L'OPEP (Organització dels Països Exportadors de Petroli) va ser fundada el 1960 i actualment està constituïda per 12 països. L'objectiu inicial de manteniment de preus s'ha vist alterat pels diferents interessos estratègics dels estats membres de l'organització.

Energies Renovables i No Renovables: Tipus

Les energies renovables són aquelles que es produeixen a partir de fonts naturals pràcticament inesgotables i que tenen un baix impacte en el medi ambient. Inclouen:

• Energia hidràulica: Aprofita la força de la caiguda de l'aigua.
• Energia eòlica: Aprofita la força del vent.
• Energia solar: Aprofita l'energia del sol captant la calor o la llum mitjançant panells fotovoltaics i concentradors solars. Es distingeix entre:
  • Energia solar tèrmica: Aprofita l'energia del sol per escalfar l'aigua.
  • Energia solar fotovoltaica: Transforma la llum directament en electricitat.
• Energia de la biomassa: Es produeix a partir de la transformació de matèria orgànica.
• Energia geotèrmica: Aprofita la calor interna de la Terra; les seves aplicacions varien segons la temperatura.
• Energia mareomotriu: Aprofita les marees, és a dir, les onades, els corrents marins o la diferència de temperatura entre la superfície i les aigües profundes.

Les energies no renovables són aquelles que es troben a la natura en una quantitat determinada i no poden restablir-se a curt termini. Són:

• Petroli: És un combustible fòssil.
• Gas natural: És un recurs d'origen fòssil que es troba en jaciments.
• Carbó: Va ser el combustible fòssil principal de la industrialització al segle XIX.
• Urani: És l'element químic radioactiu que serveix de base per obtenir energia nuclear a través de la fissió dels àtoms.

La Indústria: Transformació i Producció

La indústria és el conjunt d'activitats de transformació de recursos naturals o matèries primeres en productes elaborats, utilitzant maquinària. Aquestes activitats es duen a terme principalment a les fàbriques.

El sistema de producció industrial s'ha caracteritzat per:

• Innovacions tècniques: Constant evolució tecnològica.
• Divisió del treball: Permet l'especialització de l'obrer i la reducció dels temps de producció.
• Producció a gran escala: Amb l'objectiu de reduir preus i incrementar el comerç.

Tipus d'Indústria segons el Producte

Segons la destinació del producte, les indústries poden ser:

• Indústries de base: Transformen les matèries primeres en productes semielaborats. Les principals són la siderúrgica, la metal·lúrgica, la química de base i la cimentera.
• Indústries de béns d'equip: Fabriquen maquinària i es consideren indústries pesants.
• Indústries de béns de consum: Conegudes com a indústries lleugeres, produeixen béns finals per al consum directe de les persones.

Característiques de la Indústria Actual

La indústria actual es caracteritza per:

• La Recerca, el Desenvolupament i la Innovació Tecnològica (R+D+I): Se centren en àrees com la cerca de nous materials i processos.
• La Terciarització Econòmica: Consisteix en la utilització de sistemes automàtics de producció i la creixent importància dels serveis.
• La Descentralització Productiva: Es dona en el context de la globalització de l'economia i està relacionada amb les grans empreses multinacionals.

El Paisatge Industrial Actual

En la segona meitat del segle passat, l'urbanisme industrial va canviar radicalment, i la configuració del paisatge industrial va adoptar les característiques següents:

• Separació de les àrees industrials i residencials.
• Creació d'infraestructures de transport específiques.
• Creació d'àrees d'emmagatzematge i comercialització.

Factors de Localització Industrial

La localització d'una indústria depèn de diversos factors:

• Accés a la innovació i a la informació: Essencial per a les indústries de tecnologia punta, requereix una bona xarxa de comunicacions i proximitat a centres universitaris o de recerca.
• Proximitat a altres indústries similars o complementàries: Permet reduir costos i compartir serveis i infraestructures, afavorint la creació de polígons industrials i parcs empresarials i tecnològics.
• Bones comunicacions: Infraestructures completes que faciliten l'arribada de les matèries primeres i la sortida cap al punt de venda.
• Capital: Sense inversions, no hi ha indústria.
• Proximitat als mercats: Important per a les indústries de béns de consum i les de productes peribles.
• Disponibilitat, cost i mà d'obra qualificada: Les indústries que necessiten pocs treballadors, però molt qualificats, se situen en països amb població altament formada, encara que els salaris siguin elevats.
• Proximitat als recursos energètics i a les matèries primeres: Històricament important quan el transport era car i les infraestructures escasses.
• Factors mediambientals: Les indústries amb impacte significatiu solen situar-se en zones poc poblades o en països amb una legislació més permissiva.
• Altres factors:
  • Preu del sòl: Condiciona les indústries que necessiten una superfície més gran.
  • Paper de l'Estat: Intervé a través de polítiques d'ajudes, amb subvencions i excepcions fiscals.

El Procés de Deslocalització Industrial

La deslocalització industrial suposa el trasllat d'una part o de totes les activitats productives d'una empresa d'un país a un altre. Les empreses es guien per l'objectiu del cost mínim i el benefici màxim.

Tres factors clau van fer possible la deslocalització:

• L'obertura dels països emergents i la internacionalització dels mercats.
• El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació, que permeten la comunicació en temps real arreu del planeta.
• L'abaratiment dels sistemes de transport.

En el procés de deslocalització, es poden distingir dues fases principals:

• Inicialment, empreses o activitats concretes es van deslocalitzar des dels països desenvolupats cap als països emergents.
• Posteriorment, els països emergents han començat a deslocalitzar part de la seva producció industrial a altres països en vies de desenvolupament.

La deslocalització afecta prioritàriament processos que necessiten molta mà d'obra. Alguns dels sectors més afectats són el tèxtil (per l'ús intensiu de mà d'obra), l'automobilístic i certes indústries de base.

L'impacte de la deslocalització és diferent segons els països:

• En les economies desenvolupades, pot comportar la pèrdua d'ocupacions, tot i que les empreses han abaratit els productes manufacturats.
• En les economies en vies de desenvolupament, pot generar creació d'ocupació i augment dels ingressos, però també situacions d'explotació laboral o contaminació excessiva.

Actualment, quinze països concentren un 85% de la producció industrial total. A aquests, s'hi suma especialment el grup anomenat BRICS, que contribueix amb aproximadament un 27% a la producció industrial mundial. Els Estats Units han quedat relegats al segon lloc en producció industrial.

Mineria i Energia a Espanya

A Espanya, la mineria ocupa prop del 0,2% de la població activa i contribueix amb un percentatge similar al PIB.

La producció minera espanyola se centra principalment en els minerals no metàl·lics. L'Estat espanyol és un destacat productor i exportador de roques i minerals no metàl·lics. Tot i que Espanya té minerals metàl·lics, la producció és escassa i no cobreix les necessitats del país.

Els minerals energètics són escassos a Espanya. La dependència energètica espanyola supera el 80%, i s'intenta reduir amb el desenvolupament de les energies renovables.

El Procés d'Industrialització a Espanya

La industrialització a Espanya va començar a mitjan segle XIX. Els primers focus industrials es van formar a Catalunya, al País Basc i a Astúries, vinculats a la mineria del ferro i el carbó.

La seva evolució ha estat la següent:

• En el primer terç del segle XX, va créixer notablement, però aquest creixement es va aturar a causa de la Guerra Civil.
• Entre 1959 i 1975, es van posar les bases que van convertir Espanya en un país industrialitzat.
• A partir de 1975, la indústria espanyola va entrar en crisi, principalment a causa de l'especialització en sectors industrials madurs.
• En els anys 80, es va produir la reconversió industrial.
• En els anys 90 i al començament del segle XXI, la producció industrial va arribar al punt més alt.

Reptes Mediambientals i Indústria Sostenible

Des del començament de la industrialització, l'activitat industrial i la conservació del medi ambient han estat conceptes sovint oposats. Els paisatges negres de les zones industrials siderúrgiques i mineres van ser característics d'alguns llocs al segle XIX.

No obstant això, des dels anys 80 del segle passat, la societat ha anat prenent consciència de la necessitat de preservar la natura.

La relació entre la indústria i el medi ambient es pot analitzar des d'un doble vessant:

• D'una banda, els canvis que s'han introduït a les indústries tradicionals per aconseguir que redueixin el seu impacte en la natura.
• De l'altra, tota l'activitat industrial que s'està desenvolupant per produir millores mediambientals.

Canvis i Millores en la Indústria per al Medi Ambient

La Comissió Europea ha elaborat uns documents amb les Millors Tècniques Disponibles (MTD) per potenciar una indústria més eficient i menys contaminant. Les MTD s'agrupen en els blocs següents:

• Abocament segur de residus: Per reduir-ne la toxicitat i gestionar els abocadors de manera adequada.
• Reducció del consum d'aigua: Millorant les xarxes de transport d'aigua amb control en línia.
• Reutilització de l'aigua: L'aigua usada per la indústria es pot aprofitar, per exemple, en l'agricultura.
• Tecnologies d'enginyeria ambiental: Que registren i analitzen les emissions contaminants per reduir-les.

Indústries per a la Millora del Medi Ambient

Un dels principals problemes mediambientals es genera en produir energia a partir de combustibles fòssils. La millora del medi ambient s'aconsegueix desenvolupant i fabricant materials i màquines que permeten produir energia a partir de fonts renovables.

Hi ha altres tipus d'indústries que contribueixen a millorar l'eficiència energètica. Un tercer tipus d'indústries ecològiques són les que es dediquen al processament de residus perquè es puguin reutilitzar.

Moltes empreses estan fent passos significatius orientats a disminuir l'efecte de la contaminació.