Reflexions Pedagògiques: Ètica, Autoritat i Rol del Mestre a l'Escola
El Mestre entre el Dret i la Justícia a l'Escola
A vegades, el mestre es troba en un difícil punt intermedi perquè, depenent de la situació, no pot decidir pel dret (carta de compromís) perquè considera que no és just. Per tant, pren decisions basades en el seu criteri o experiència i no es basa exclusivament en les normes de l'escola.
No perquè hi hagi unes normes establertes a l'escola, el docent les ha de mantenir com una prioritat inqüestionable. Per això, prioritza més allò que anomenem justícia, que es basa en l'experiència de relació i l'ètica.
Exemple pràctic:
- Dos infants es barallen i, segons la normativa escolar, l'infant seria castigat. El docent, però, no està d'acord amb la norma i decideix parlar amb l'infant, explicar-li la situació i fer-li entendre per què la seva acció ha estat incorrecta.
L'Escola com a Representació del Món segons Hannah Arendt
Hannah Arendt vol explicar que un infant, la primera vegada que s'endinsa en el món exterior, ho fa a través de l'escola, i per a ell, aquesta representa el món. Això vol dir que tot allò que experimenti allà (a l'escola) el farà pensar que també succeeix en el món real, i aquesta percepció es reflectirà en la seva vida adulta. És a dir, si un infant és tractat amb injustícia a l'escola, creurà que el món és injust i, en la seva vida adulta, mantindrà aquesta creença, la qual cosa pot afectar la seva felicitat.
Tenir Autoritat o Exercir-la: Una Reflexió Pedagògica
És millor tenir autoritat, ja que no cal esforçar-se a fer res per ser respectat. En canvi, exercir-la implica amenaçar els alumnes per obtenir respecte, i aquest comportament sovint prové de la por del docent. Per tant, hem de tenir en compte que hem de tractar els alumnes com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres mateixos.
Autoritat vs. Competència Docent: Què Prioritzar?
Preferiria ser competent en la matèria que ensenyo, ja que no podré mai tenir una autoritat genuïna sense un mínim de competència. És a dir, no es pot ser una persona autoritària sense haver adquirit abans uns coneixements bàsics (competència).
Per tant, podem adonar-nos que, tot i no significar el mateix, ambdues van lligades.
Fet Escolar vs. Experiència: Diferències Clau
Un exemple de fet escolar:
- Copiar en un examen i ser descobert per la professora.
Es diferencia de l'experiència perquè, en el cas del fet, saps que si copies et poden enxampar i, per tant, sents culpabilitat. L'experiència es pot explicar i narrar, mentre que el fet és un esdeveniment concret que simplement succeeix.
La Relació Mestre-Alumne: Una Experiència Pedagògica
Sí, perquè la relació entre el mestre i l'alumne no es tracta d'un simple fet. És una experiència que es pot narrar, explicar i, fins i tot, està conformada per un subjecte, que és qui hi ha darrere d'aquests esdeveniments.
Relació Pedagògica: Ètica vs. Moral
Perquè si la relació pedagògica fos només moral, seria com un robot; és a dir, el mestre sempre hauria de seguir unes normes i lleis de l'escola de manera inflexible. Tanmateix, a vegades el mestre ha de seguir una ètica que va més enllà de la norma establerta. Moltes vegades, el mestre pot no estar d'acord amb la moral establerta o trobar-la insuficient, i és aleshores quan sorgeix l'ètica, que es basa en un criteri per jutjar si una acció és bona o dolenta i per avaluar les conseqüències d'un acte.
Per tant, afirmem que tota relació pedagògica és principalment una relació ètica, ja que és per aquesta que es regeix i es guia sempre un mestre. Tot i que el mestre ha de mantenir relacions morals i seguir la normativa de l'escola, per altra banda, ha de seguir una ètica que transcendeix la norma.