Com va reforçar els Reis Catòlics el seu poder enfront dels municipis i de la noblesa
Inquisició: va ser una institució judicial creada per el potific de Roma Gregori IX l´any 1231 per la lluita contra la heretgia l´any 1478 Ferran el Catolic la va convertir en un instrument de control ideologic i d´unitats religosas s´encarregava de la persecució dels jueus y musulmans i conversos. Netedat de sang: consisteix en certificar en un document la descendencia dels cristians ve cristia vell: designava aquelles famílies que eren cristianes de sempre es a dir no conversos Majorazgo:institució de castella q permitia mantener un conjunt de bens vinculats entre si de manera que no podían rompre aquest vincul es bens vinculats es pasaren al sucesor normalment al major dels seus fills de forma que el patrimoni d´una familia_() les lleis del toro de 1505 varen legalitzar una practica atrrentada entre la noblesa castellana. Morsic: conjunt d´habitants d´origen musulma o de creenças islamiques residen a l´antic regna de castella i la corona d´Aragó vaan serbatejat a la fe cristiana , la conversió els va permetre conservar els seus bens i continuant visquen en territorio península Lepant: batalla entre els turcs y la cohesió cristiana de la lliga santa amb el resultat de la victoria dels cristians va suposar l´ayunament del perill turc de l´Europa Occident Mulberg: 1547 batalla entre l´emperador Carles VC y els prínceps de la lliga Esmarkalda amb la victoria de les tropes imperials sense posar fi al problema Pau D´ausburg: 1555 Pau dels prínceps protestatns y carles Vamb l´objectiu de posar fi al conflicto religiós entre catolics y protestants va permetre que els prínceps alemanys decidesquin la religió dels seus estats. Antonio Pérez: fou secretari de Felip II d´Àustria de ser jutgat i acusat i asesinates va acollir al seu dret d´Aragó fet que va provocar un conflicto entre Felip II i el furs d´Aragó Joan d´Àustria: fill natural del emperador Carles I va ser un militar diplomatic dural el regnant del germanastre Felip II Hidalgo:carreg nobiliari que s´otorga com a pagament de serveir a la monarquía implicats a tenir drets del privilegiats per no extenien bens.
La creació de l´estat modern la uníó dinástica: 1469 Isabel de castellay ferran d´Aragó hereus de les corones mes importants de la peninsla va donar origen a la monarquía hispanica cada regna continuar regint-seper les seves propies lleis i institucions van configurar un Estat plural i no unitari integrats per (castella Aragó Cataluña y València) nomes tenien en comú la mateixa monarquía. En la nova monaquia les lleis i les disposicions reials eren signades per el representants de cada selgle la diferencia de pes originar una castellanització creixent descens de pels polític de la corona d Aragó al llarg del Segle XVI XVVII L´expansió territoria :el Reis Catòlics van a dur a terme la unificació territorial dels regnes hispanics per consolidar un estat fort , el regne de Granada va anar anexar a la corona al 1492 a Ferran d´Aragó sent regent de castella després de la mort de la reina Isabel va incorporar Navarra a castella al 1515 van conservar la seva autonomía i les seves institucions , els interesos de castella es van orientar a l´Atlàntic i els de Aragó cap el Mediterrània , van fer una intensa política matrimonia mitjançant la formalització d´aliances amb diferents regnes eurepeus :amb l´Imperi alemay cansa la seva filla Maximilia I , amb angleterra casant la seva filla Caterina amb el futur monarca Enric XiV i amb portugal8 amb un complex dominat per la signatura de diferents tractas i pel matrimoni de les ffilles del reis catolic Isabel y posteriorment María amb el rei de Portugal.Van recuperar el territoris de rosello y cerdenya a tractat de Barcelona 1493) i l´erxercit poderós va vencer als franesos i va permetre el domini de la corona d´Aragó sobre napols1 504 partir de 1505 van dur una activitat de conquista que els va asegurar el domini de la costad´África . Van ocupar les illes Canàries al 1496 el reforçament del poder reial les institucions: els monarques varen voler imposar la seva autoritat a la noblesa i una part del clero , domintats la noblesa y el clero van organitzar un seguit d´institucions per consolidar l´autorirat reial , van crear un seguit d´institcuion per consolidar l´autoritat reials van crear un exercit permanent tembe es va cerar la Santa Hermandad ¡476 amb atribucions policials judicilals i de recaptació impostos , els monarques a mes van reorganitzar el consell reial les cors perdien protagonisme i gairebé nomes es reunien quan el monarques necessitaven recursos financers .La corona d´Aragó s hi van mantener les institucions tradicionals el de virrei in representatn dels monarques q exercia plenament l´autoritat .La figura del justícia major la missió del qual arbitre entre el rei y els seus sucesos la importancia de la uniformitat religiosa : la monarquía presentaba un gran pluralisme religiós en el cuals cristians juens i musulmans convivien amb dificultats els Reis Catòlics tenien la voluntat de difondre el catolicisme , l instrument centra del catolicisme va ser el tribunal de la inquisició crada al Segle XII per reprimir l´Heretgia la van convertir en un instrument de control ideologic i religiós .L´expulsió dels jueus q no aceptesis la ocnversio religiosa al catolicisme . Van ser exclosos de la vida publica i era obligat a viure enbarris reparats la sortida es va inicar a Andalucía al 1482 a Andalusia per general no va se fons al 1492 50.000 van aceptar batejarse. Els Reis Catòlics es van plantejar la conquista de grana a la gurra contra els infidels que inicialment va garantir als musulmans (mudejars) que podrien conrvar els seus costums va impulsar el baptisme obligatori al 1502 el 1518 els va prohibir els seus habits culturals .
Mayorazgo: ((terres vinculades al patrimoni nobiliari familiar trameses al primogeniti no espodien vendre) va augmentar el control de la noblesa sobre les terres i van empitjorar les condicions de vida dels pagesoss . le germanias : estraca d´una revolta pipular q va esclatar al 1521 i les germanies responen a la situació de miseriai d´empobriment dels pagesos i menestrals a causa de l´explotació que exerceixen els senyors propietaris de la terra l´objectiu fonamental dels revoltants era la reforma dels sistema tributari la supressió les causas son: la maa administració del organisma ciutada, una crisis de poder davant el buit dde poder , les rivalitats entre els autoritas la desproposico dels impostos que els grups popular abian pagat . La revolta enfronta els menestrals i la part fora anomenats agermanats contra els estaments de benestar mascarats primera etapa: es el moment de menys exaltació i fou encapselat pel menestral Joan crespi q van constituir la Juanta dels Tretze formada per : 4 representars del gremi 4 de la ciutat y 4 dels forans 1 instador el primer Joan crepi demanabal labolico dels impostos indirectes Segona etapa: Joan crespi fou asesinat y joanot colo prengué la direcció de l a revolta que representava el sector mes radical aixo q la revolta es va radicalitzar colom va eliminar els impostos va suprimir els censal y va prende un caire anticlerical sal Octubre de 1522 es ca produir la intevencio militar i la derrota dels agermanasts va suposar: el retorn a la situació anteario a la revolta línici dun perdiode de gran represio ,l´augment de la presio fiscal i l´inici dúna gran crisis economica i social limperi hispanic de Felip II :va rebre el tito demperador ca ser monarca d´un Imperio immens es va dedicar del tot a les qüestions del seu regne , va restructurar lles instituicon de govern de l´epoca dels Reis Catòlics i va establir la capitalita a Madrid al 1565. F. Hauria pogut concentrar la seva atenció en els interessos exclusis a la monarquia i el seu predomi a espala per com a monarquia catoli va continuar mantenint l´idela de defensa del catolicismeva augmentar els seus dominis amb la incorporació de Portugal a la corona al 1580 instransiguegencia religiosa i autoritarisme: impugna entre la reforma protestant i la contrareforma catolica que va fer a Europa dran el Segle XVI ,la monarqui de Felip II era defensora dels principis del concili de Trento al 1564 declarava obligatoris als territori peninsular es va prohibir dur llibres de l´estranger i la inquisició pblicava dels llibers prohibits , registrava biblioteques i perseguí cualsevol cosa sostpitosa.Va anular tots els particularismes etnicoreligiosos dels moriscos al 1566 es va prohibir l´us de la seva llengua de la seva manera de vestir i les seves tradicions els moriscos vvolian negociar un pagament per seguir conservant lo se pero li varen rebtjar i com a resposta van protagonitzar una insurrecció al 1568 no es van aconseguir apoderarse de Granada pero va durar dos anys al Abril de 1609 en epoca de Felip III es va devratar l´expulsió dels moriscos , la represio de la dissidencia religiosa va ser utilitzada com a castic si se oposaba al rey , el secretari de Felip II Antonio Perex implicat a un coplot polític fgi a Aragó i va reclamar protecio del Justícia Dá rago es va negar a lliurarlo perque els ciutadans darago tenien dret de ser jutgats a Aragó Felip II el va acusar daban t la inquisició l´únic tribunal comú el Justícia es va negar i Felip infringir el furs Dárago va enviar un exercit i posar fi a la insurrecció va ver evident el conflicte entre la coluntat dels territoris de la corona d Aragó de mantenir les seves lleis e institucions i el desig de la monarquia augmentar el seu poder . expansió territoria duran el sgle XVI (la lluita contra els protestants)Martí Luter habia demanat reforma a la esglsia en les 95 tesis en qual criticaba algunas practicas es va convocar la dieta de worms (1521) va ser presidida per l´emperador va demanar a luterque rettractes pero es ca negar baalla Mulgber y Pau ausburg. Enfrontament entre fran y ang:Carles I i Francesc de Franes va enfrontar pel domini dels regnes i els ducats d´Itàlia Carles I va guanyar la batall de Pavia al 1525l´actitud profrancesa. ELdel papa va provocar el saqueig de Roma l´any 1527, els conflicates amb franÇa, van contunuar fins firma la Pau de Cateau-Cambresis 1559 va donar yoc a un període de tranquil·litat. Les guerres de religió que es van produir a França, Felip II va donar suport als catolics davant els hugonots(prostestants seguidors de Calvi) especialment davant les presions al tron d´Enric de Borbó que era hugonot. L´any 1593 Enric es va convertir al catolicisme va pujar al tron com Enric V i España i França van signar la Pau de Vervins(1598).
Anglaterra havia estat d´ença del regnat dels Reis Catòlics aliada de la corona espanyola en contra de França. El primer matrimoni de Felip II va ser amb María Tudor, filla d´Enric VIII reina d´Anglaterra i catolica pero va morir sense decendencia i el ton va a pasar a ser de la germanastra, la reina Isbel I(1558). Aquesta de religió annglicana va donar suport als protestants de Flandes i decidida a competir pel domini de l´Atlàntic i pel control del comerç América va protegir els corsaris que atacaven els vaixells i els ports espanyols Felip II va decidir enfrontarse a Anglaterra i va preparar una gran flota per atarla (l´Armada Invencible). L´ expedició va ser un desastre i la Invencible va tornar delamda i vençuda (1588).
El domini del mediterrani: L´Imperi Otoma Mediterrani oriental l´ocupació, 1452 de Constantinoble que en va esdevenir la capital (Istambul). Els otomans aspiraven a expandirse pel centre d´Europa i pel mediterrani occidental. Carles I va dur a terme amb exit un atac contra Tunis 1535 pero va fracassar en la conquesta d´Alger 1541. Els otomans van amenaçar tot el mediterrani es va apoderar de Xipre y de Tunis. Davant d´aixoes van alligar la monarquia hispanica, Venècia i el Papat ( Lliga Santa) i van armar una gran esquadra. L´enfrontament va tenir lloc al golf de Lepant 1571 i va significar una gran victoria dels cristians.
La insurrecció del països baixos conflicte religiós plantejat per l´extensió dels calvinistes a la zona nord. La primera insurreccioes va produir a la reguio de Flandes el 1566.
Leconomia i la societat hispàniques del Segle XVI . Leconomia del Segle XVI
Demogràficament, la població a Castella va augmentar, especialment a la zona sud, que estaven relacionades amb el comerç i amb les rutes americanes. En canvi, a la corona dAragó, no hi va haver un gran augment.Lagricultura va tenir una alça constant per laugment de la població i per la demanda de productes americans. Però lexpansió econòmica no va millorar ni es va canviar lestructura agrària que tenien des de lEdat Mitjana.Lindustria artesanal va començar a expandir-se per una pujada dels preus i una demanda del mercat americà. Però la monarquia va afavorir lexportació de la llana i va protegir als productors tèxtils flamencs, deixant el mercat interior i el mercat americà en mans dels competidors estrangers, que podien oferir productes de més qualitat i a més bon preu.Gràcies a lexplotació dAmèrica, el comerç va tenir un major desenvolupamentA Castella encara no shavia arribat a una estructura ni agrícola ni artesana, aquesta va ser la causa per la qual es va arribar a una incapacitat per satisfer la demanda interna. Això, juntament amb la gran quantitat dor i plata que circulava, va donar lloc a una puja molt gran de preus. Davant daquesta situació, la monarquia va permetre la importació de productes per satisfer la demanda. A més, com que es varen posar forts impostos sobre les exportacions, varen baixar els beneficis, dels quals gran part contribuïen al manteniment de limperi.5.2. Una societat estamental: el predomini nobiliariLa societat del Segle XVI es va caracteritzar pels privilegis de la noblesa i el clero, i per la persecució de qualsevol oposició religiosa Per tant la societat es va tornat conservadora, on el valor més gran era ser hidalgo (noble), malgrat no tingués fortuna.La noblesa acumulava patrimonis immensos, que arribaven fins als cavallers i els hidalgos amb hisendes molt precàries. Va ser habitual la compra de títols i de dignitat Dins del clero hi trobam lalt clero, (arquebisbes, cardenals i abats) que mantenien situacions semblants a la noblesa, el baix clero (rectors, capellans, monjos), que vivien de manera semblant als artesans o pagesos, i el senyoriu (possessió vinculada a una família o a una institució eclesiàstica) era la forma més estesa i sòlida dels privilegiats.Entre els no privilegiats,, sotmesos al pagament de tributs i a la justícia ordinària, eren tant pagesos, , com la població urbana. Entre ells hi havia molta diferència de riqueses, però tanmateix tots estaven sotmesos al domini nobiliari i carregaven amb els impostos, que a Castella eres molt nombrosos.Finalment, hi havia grups diferenciats per la seva procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus conversos. El seu origen va ser causa de la marginació o de la persecució i molts dells intentaven dissimular el seu origen per la por de represàlies
La creació de l´estat modern la uníó dinástica: 1469 Isabel de castellay ferran d´Aragó hereus de les corones mes importants de la peninsla va donar origen a la monarquía hispanica cada regna continuar regint-seper les seves propies lleis i institucions van configurar un Estat plural i no unitari integrats per (castella Aragó Cataluña y València) nomes tenien en comú la mateixa monarquía. En la nova monaquia les lleis i les disposicions reials eren signades per el representants de cada selgle la diferencia de pes originar una castellanització creixent descens de pels polític de la corona d Aragó al llarg del Segle XVI XVVII L´expansió territoria :el Reis Catòlics van a dur a terme la unificació territorial dels regnes hispanics per consolidar un estat fort , el regne de Granada va anar anexar a la corona al 1492 a Ferran d´Aragó sent regent de castella després de la mort de la reina Isabel va incorporar Navarra a castella al 1515 van conservar la seva autonomía i les seves institucions , els interesos de castella es van orientar a l´Atlàntic i els de Aragó cap el Mediterrània , van fer una intensa política matrimonia mitjançant la formalització d´aliances amb diferents regnes eurepeus :amb l´Imperi alemay cansa la seva filla Maximilia I , amb angleterra casant la seva filla Caterina amb el futur monarca Enric XiV i amb portugal8 amb un complex dominat per la signatura de diferents tractas i pel matrimoni de les ffilles del reis catolic Isabel y posteriorment María amb el rei de Portugal.Van recuperar el territoris de rosello y cerdenya a tractat de Barcelona 1493) i l´erxercit poderós va vencer als franesos i va permetre el domini de la corona d´Aragó sobre napols1 504 partir de 1505 van dur una activitat de conquista que els va asegurar el domini de la costad´África . Van ocupar les illes Canàries al 1496 el reforçament del poder reial les institucions: els monarques varen voler imposar la seva autoritat a la noblesa i una part del clero , domintats la noblesa y el clero van organitzar un seguit d´institucions per consolidar l´autorirat reial , van crear un seguit d´institcuion per consolidar l´autoritat reials van crear un exercit permanent tembe es va cerar la Santa Hermandad ¡476 amb atribucions policials judicilals i de recaptació impostos , els monarques a mes van reorganitzar el consell reial les cors perdien protagonisme i gairebé nomes es reunien quan el monarques necessitaven recursos financers .La corona d´Aragó s hi van mantener les institucions tradicionals el de virrei in representatn dels monarques q exercia plenament l´autoritat .La figura del justícia major la missió del qual arbitre entre el rei y els seus sucesos la importancia de la uniformitat religiosa : la monarquía presentaba un gran pluralisme religiós en el cuals cristians juens i musulmans convivien amb dificultats els Reis Catòlics tenien la voluntat de difondre el catolicisme , l instrument centra del catolicisme va ser el tribunal de la inquisició crada al Segle XII per reprimir l´Heretgia la van convertir en un instrument de control ideologic i religiós .L´expulsió dels jueus q no aceptesis la ocnversio religiosa al catolicisme . Van ser exclosos de la vida publica i era obligat a viure enbarris reparats la sortida es va inicar a Andalucía al 1482 a Andalusia per general no va se fons al 1492 50.000 van aceptar batejarse. Els Reis Catòlics es van plantejar la conquista de grana a la gurra contra els infidels que inicialment va garantir als musulmans (mudejars) que podrien conrvar els seus costums va impulsar el baptisme obligatori al 1502 el 1518 els va prohibir els seus habits culturals .
Mayorazgo: ((terres vinculades al patrimoni nobiliari familiar trameses al primogeniti no espodien vendre) va augmentar el control de la noblesa sobre les terres i van empitjorar les condicions de vida dels pagesoss . le germanias : estraca d´una revolta pipular q va esclatar al 1521 i les germanies responen a la situació de miseriai d´empobriment dels pagesos i menestrals a causa de l´explotació que exerceixen els senyors propietaris de la terra l´objectiu fonamental dels revoltants era la reforma dels sistema tributari la supressió les causas son: la maa administració del organisma ciutada, una crisis de poder davant el buit dde poder , les rivalitats entre els autoritas la desproposico dels impostos que els grups popular abian pagat . La revolta enfronta els menestrals i la part fora anomenats agermanats contra els estaments de benestar mascarats primera etapa: es el moment de menys exaltació i fou encapselat pel menestral Joan crespi q van constituir la Juanta dels Tretze formada per : 4 representars del gremi 4 de la ciutat y 4 dels forans 1 instador el primer Joan crepi demanabal labolico dels impostos indirectes Segona etapa: Joan crespi fou asesinat y joanot colo prengué la direcció de l a revolta que representava el sector mes radical aixo q la revolta es va radicalitzar colom va eliminar els impostos va suprimir els censal y va prende un caire anticlerical sal Octubre de 1522 es ca produir la intevencio militar i la derrota dels agermanasts va suposar: el retorn a la situació anteario a la revolta línici dun perdiode de gran represio ,l´augment de la presio fiscal i l´inici dúna gran crisis economica i social limperi hispanic de Felip II :va rebre el tito demperador ca ser monarca d´un Imperio immens es va dedicar del tot a les qüestions del seu regne , va restructurar lles instituicon de govern de l´epoca dels Reis Catòlics i va establir la capitalita a Madrid al 1565. F. Hauria pogut concentrar la seva atenció en els interessos exclusis a la monarquia i el seu predomi a espala per com a monarquia catoli va continuar mantenint l´idela de defensa del catolicismeva augmentar els seus dominis amb la incorporació de Portugal a la corona al 1580 instransiguegencia religiosa i autoritarisme: impugna entre la reforma protestant i la contrareforma catolica que va fer a Europa dran el Segle XVI ,la monarqui de Felip II era defensora dels principis del concili de Trento al 1564 declarava obligatoris als territori peninsular es va prohibir dur llibres de l´estranger i la inquisició pblicava dels llibers prohibits , registrava biblioteques i perseguí cualsevol cosa sostpitosa.Va anular tots els particularismes etnicoreligiosos dels moriscos al 1566 es va prohibir l´us de la seva llengua de la seva manera de vestir i les seves tradicions els moriscos vvolian negociar un pagament per seguir conservant lo se pero li varen rebtjar i com a resposta van protagonitzar una insurrecció al 1568 no es van aconseguir apoderarse de Granada pero va durar dos anys al Abril de 1609 en epoca de Felip III es va devratar l´expulsió dels moriscos , la represio de la dissidencia religiosa va ser utilitzada com a castic si se oposaba al rey , el secretari de Felip II Antonio Perex implicat a un coplot polític fgi a Aragó i va reclamar protecio del Justícia Dá rago es va negar a lliurarlo perque els ciutadans darago tenien dret de ser jutgats a Aragó Felip II el va acusar daban t la inquisició l´únic tribunal comú el Justícia es va negar i Felip infringir el furs Dárago va enviar un exercit i posar fi a la insurrecció va ver evident el conflicte entre la coluntat dels territoris de la corona d Aragó de mantenir les seves lleis e institucions i el desig de la monarquia augmentar el seu poder . expansió territoria duran el sgle XVI (la lluita contra els protestants)Martí Luter habia demanat reforma a la esglsia en les 95 tesis en qual criticaba algunas practicas es va convocar la dieta de worms (1521) va ser presidida per l´emperador va demanar a luterque rettractes pero es ca negar baalla Mulgber y Pau ausburg. Enfrontament entre fran y ang:Carles I i Francesc de Franes va enfrontar pel domini dels regnes i els ducats d´Itàlia Carles I va guanyar la batall de Pavia al 1525l´actitud profrancesa. ELdel papa va provocar el saqueig de Roma l´any 1527, els conflicates amb franÇa, van contunuar fins firma la Pau de Cateau-Cambresis 1559 va donar yoc a un període de tranquil·litat. Les guerres de religió que es van produir a França, Felip II va donar suport als catolics davant els hugonots(prostestants seguidors de Calvi) especialment davant les presions al tron d´Enric de Borbó que era hugonot. L´any 1593 Enric es va convertir al catolicisme va pujar al tron com Enric V i España i França van signar la Pau de Vervins(1598).
Anglaterra havia estat d´ença del regnat dels Reis Catòlics aliada de la corona espanyola en contra de França. El primer matrimoni de Felip II va ser amb María Tudor, filla d´Enric VIII reina d´Anglaterra i catolica pero va morir sense decendencia i el ton va a pasar a ser de la germanastra, la reina Isbel I(1558). Aquesta de religió annglicana va donar suport als protestants de Flandes i decidida a competir pel domini de l´Atlàntic i pel control del comerç América va protegir els corsaris que atacaven els vaixells i els ports espanyols Felip II va decidir enfrontarse a Anglaterra i va preparar una gran flota per atarla (l´Armada Invencible). L´ expedició va ser un desastre i la Invencible va tornar delamda i vençuda (1588).
El domini del mediterrani: L´Imperi Otoma Mediterrani oriental l´ocupació, 1452 de Constantinoble que en va esdevenir la capital (Istambul). Els otomans aspiraven a expandirse pel centre d´Europa i pel mediterrani occidental. Carles I va dur a terme amb exit un atac contra Tunis 1535 pero va fracassar en la conquesta d´Alger 1541. Els otomans van amenaçar tot el mediterrani es va apoderar de Xipre y de Tunis. Davant d´aixoes van alligar la monarquia hispanica, Venècia i el Papat ( Lliga Santa) i van armar una gran esquadra. L´enfrontament va tenir lloc al golf de Lepant 1571 i va significar una gran victoria dels cristians.
La insurrecció del països baixos conflicte religiós plantejat per l´extensió dels calvinistes a la zona nord. La primera insurreccioes va produir a la reguio de Flandes el 1566.
Leconomia i la societat hispàniques del Segle XVI . Leconomia del Segle XVI
Demogràficament, la població a Castella va augmentar, especialment a la zona sud, que estaven relacionades amb el comerç i amb les rutes americanes. En canvi, a la corona dAragó, no hi va haver un gran augment.Lagricultura va tenir una alça constant per laugment de la població i per la demanda de productes americans. Però lexpansió econòmica no va millorar ni es va canviar lestructura agrària que tenien des de lEdat Mitjana.Lindustria artesanal va començar a expandir-se per una pujada dels preus i una demanda del mercat americà. Però la monarquia va afavorir lexportació de la llana i va protegir als productors tèxtils flamencs, deixant el mercat interior i el mercat americà en mans dels competidors estrangers, que podien oferir productes de més qualitat i a més bon preu.Gràcies a lexplotació dAmèrica, el comerç va tenir un major desenvolupamentA Castella encara no shavia arribat a una estructura ni agrícola ni artesana, aquesta va ser la causa per la qual es va arribar a una incapacitat per satisfer la demanda interna. Això, juntament amb la gran quantitat dor i plata que circulava, va donar lloc a una puja molt gran de preus. Davant daquesta situació, la monarquia va permetre la importació de productes per satisfer la demanda. A més, com que es varen posar forts impostos sobre les exportacions, varen baixar els beneficis, dels quals gran part contribuïen al manteniment de limperi.5.2. Una societat estamental: el predomini nobiliariLa societat del Segle XVI es va caracteritzar pels privilegis de la noblesa i el clero, i per la persecució de qualsevol oposició religiosa Per tant la societat es va tornat conservadora, on el valor més gran era ser hidalgo (noble), malgrat no tingués fortuna.La noblesa acumulava patrimonis immensos, que arribaven fins als cavallers i els hidalgos amb hisendes molt precàries. Va ser habitual la compra de títols i de dignitat Dins del clero hi trobam lalt clero, (arquebisbes, cardenals i abats) que mantenien situacions semblants a la noblesa, el baix clero (rectors, capellans, monjos), que vivien de manera semblant als artesans o pagesos, i el senyoriu (possessió vinculada a una família o a una institució eclesiàstica) era la forma més estesa i sòlida dels privilegiats.Entre els no privilegiats,, sotmesos al pagament de tributs i a la justícia ordinària, eren tant pagesos, , com la població urbana. Entre ells hi havia molta diferència de riqueses, però tanmateix tots estaven sotmesos al domini nobiliari i carregaven amb els impostos, que a Castella eres molt nombrosos.Finalment, hi havia grups diferenciats per la seva procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus conversos. El seu origen va ser causa de la marginació o de la persecució i molts dells intentaven dissimular el seu origen per la por de represàlies