La reforma agrària de la II República espanyola: objectius i aplicació
1.1. La reforma agrària de la II República
Un dels elements centrals del ampli procés reformista impulsat pels governs republicans va ser la reforma agrària. El seu objectiu era fer front a la desigual distribució de la propietat de la terra, per millorar la situació del camperolat i incrementar la productivitat agrícola. L'existència d'àmplies masses de camperols sense terres, jornalers de les regions latifundistes del sud, i de petits propietaris i arrendataris al límit de la subsistència a les regions septentrionals, constituïa un problema endèmic a Espanya. Per això, la reforma agrària es va convertir en una de les principals reivindicacions del camperolat. Socialistes i republicans no es posaven d'acord en el tipus de reforma: per al socialisme havia de ser l'oportunitat per col·lectivitzar i socialitzar la terra, mentre que per als republicans era el foment d'una nova classe de propietaris.
Abans de la seva aprovació el 1932, el govern provisional de Niceto Alcalá-Zamora ja havia implantat una sèrie de lleis que pretenien millorar la situació dels treballadors del camp. Entre elles hi havia el decret de termes municipals, que obligava a prioritzar la contractació de jornalers del municipi, la jornada laboral de vuit hores, els jurats mixts per dirimir les disputes entre propietaris i jornalers, el decret de conreu forçós, la prolongació dels contractes d'arrendament, entre altres mesures. Per la seva banda, la Llei de Reforma Agrària regulava la redistribució de la terra, facultant l'Estat per expropiar i repartir terres particulars en una sèrie de supòsits. Entre ells hi havia les terres incultes o mal conreades, les comunals no explotades de manera directa i les mancades de reg per la desídia dels seus propietaris. Atès que la llei també preveia la indemnització dels propietaris expropiats, es va crear l'Instituto de Reforma Agraria, per desenvolupar aquest procés i facilitar crèdits a les famílies camperoles beneficiades per la mesura.
L'Instituto de Reforma Agraria (IRA)
Per a l'aplicació d'aquesta llei va ser creat l'Instituto de Reforma Agraria (IRA). La reforma va haver d'afrontar grans problemes, sobretot la radical oposició dels propietaris agrícoles. Això va provocar l'increment de la conflictivitat social al camp, especialment a Andalusia i Extremadura. La complexitat burocràtica del procés i les limitacions pressupostàries van fer que la reforma s'aplicués amb gran lentitud i afectés a molts menys camperols dels previstos. A més, com totes les reformes emprengudes durant el Bienni reformista, el seu desenvolupament va quedar condicionat per la conjuntura política. Així, va ser derogada durant el Bienni conservador, mentre que el triomf del Front Popular a les eleccions de 1936 va comportar el seu restabliment. Amb tot, l'aixecament militar del mateix any va impedir la seva aplicació i qualsevol intent de reforma.