La Reforma Agrària Liberal i la Constitució de 1837
La transformació de l'estructura agrària
La reforma agrària liberal es va fonamentar en tres pilars bàsics:
- La dissolució del règim senyorial: Va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors; així, l'antic senyor esdevingué el nou propietari i els llauradors foren convertits en jornalers.
- La desvinculació: Va significar la fi dels patrimonis units, permetent vendre'ls lliurement en el mercat.
- La desamortització: Mendizábal va decretar la dissolució dels ordes religiosos i va establir la incautació per part de l'Estat dels seus béns.
Les terres desamortitzades passaren a ser lots que es venien en subhasta pública, pagables en diners o en títols de deute públic. Amb això, Mendizábal volia aconseguir fons per a crear un exèrcit i reduir el greu dèficit pressupostari, alhora que els nous compradors esdevenien un ferm suport social. Totes aquestes mesures pretenien fomentar el desenvolupament de l'agricultura.
A més de la reforma agrària, es van dur a terme mesures legislatives per a la liberalització de l'economia:
- Abolició dels privilegis de la Mesta.
- Llibertat d'arrendaments agraris.
- Abolició dels privilegis gremials.
- Reconeixement de la llibertat de comerç i d'indústria.
- Eliminació de duanes interiors.
La Constitució de 1837
Es pretenia redactar una constitució que deixés espai per a regular-se mitjançant lleis orgàniques, amb la finalitat de fixar un text estable acceptat tant per moderats com per progressistes.
La Constitució posseïa els principis del progressisme: sobirania nacional, àmplia declaració de drets, divisió de poders i aconfessionalitat. Tanmateix, també recollia elements moderats:
- Introducció d'una segona cambra (Senat).
- Poders amplis a la Corona (dret de vet i nomenament de ministres).
- Sistema electoral censatari.
- Compromís de finançar el culte catòlic.
A partir d'aquest moment va quedar configurat un primer sistema de partits. Les eleccions de 1837 foren guanyades pels moderats, que intentaren desvirtuar els elements més progressistes. El 1840 van preparar una llei electoral més restrictiva i van crear la Llei d'Ajuntaments, amb la qual la Corona nomenava els alcaldes de les capitals provincials. A més, van iniciar una legislació per a tornar els béns expropiats al clergat secular i implantar el delme.