La Reforma Agrària i les Reformes Laborals a la Segona República Espanyola
La Reforma Agrària
La reforma de l’agricultura va ser el projecte de més abast iniciat per la República. Es volia posar fi al predomini del latifundisme existent en bona part del centre i del sud d’Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers). Aquesta reforma era essencial tenint en compte el paper de l’agricultura en l’economia espanyola.
L’any 1931, gairebé la meitat de la població activa, que era aleshores d’uns 8,5 milions de persones, treballava en l’agricultura. D’aquests, uns 2 milions eren jornalers, 750.000 arrendataris i parcers, i la resta, petits i mitjans propietaris. A més, a Andalusia, Castella i Extremadura, més del 50% de la terra era a les mans d’un grup reduït de grans propietaris.
Primers decrets i la Llei de Reforma Agrària
Una sèrie de primers decrets, que buscaven protegir els pagesos sense terra i els arrendataris, van establir la prohibició de rescindir els contractes d’arrendament. També van fixar la jornada laboral de 8 hores al camp i van determinar l’establiment de salaris mínims i l’obligació dels propietaris de posar en cultiu les terres aptes per a aquest fi.
Però, la veritable reforma consistia en l’elaboració d’una Llei de Reforma Agrària, aprovada per les Corts el setembre del 1932. L’objectiu de la llei no era un canvi radical de la situació del camp ni una col·lectivització de la terra, sinó la modernització de l’agricultura.
La llei permetia l’expropiació sense indemnització de les terres d’una part de la noblesa (els Grans d’Espanya), mentre que les cultivades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que, podent ser regades no ho eren, es podien expropiar indemnitzant-ne els propietaris. L’aplicació de la llei va ser encomanada a l’Instituto de Reforma Agraria (IRA), que comptava amb un pressupost anual per a la indemnització dels propietaris expropiats i que s’encarregava de facilitar l’assentament de famílies pageses.
Fracàs i conseqüències de la reforma
Els resultats inicials de la reforma van ser escassos perquè es van expropiar moltes menys hectàrees i es va procurar l’assentament d’un nombre de pagesos molt inferior al que s’havia previst inicialment (entre el 1932 i el 1934 es van establir unes 12.000 famílies).
Les raons d’aquest fracàs cal buscar-les principalment en:
- La complexitat de la llei mateixa.
- La lentitud i les dificultats burocràtiques per a la seva aplicació.
- La manca de pressupost destinat a les indemnitzacions.
- La resistència dels propietaris agrícoles, els quals van recórrer a mitjans de tota mena per a esquivar la llei.
L’aplicació de la Llei de Reforma Agrària va originar un augment considerable de la tensió social. D’una banda, els grans propietaris es van oposar obertament a la reforma i la majoria es van aliar amb els enemics de la República i van consolidar un front de forces conservadores disposades a fer-la caure. D’altra banda, els pagesos van quedar decebuts amb els resultats i, considerant frustrades les esperances que havien dipositat en la República, es van orientar cap a posicions més revolucionàries i d’enfrontament amb les forces de l’ordre públic (ocupació de terres, incendis de cortijos, baralles amb la Guàrdia Civil...).
Les Reformes Laborals
El socialista Francisco Largo Caballero va iniciar, des del Ministeri de Treball, una sèrie de reformes per a millorar les condicions laborals. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva, i la Llei de Jurats Mixtos, amb el poder d’arbitratge vinculant en cas de desacord.
Es va establir també la setmana laboral de 40 hores i es va estimular l’augment dels salaris. Es va promoure la creació d’assegurances socials, es va reduir la jornada laboral dels treballadors del camp i es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les feines del camp.
Aquestes mesures van provocar la irritació de les organitzacions patronals, que es van oposar a la seva promulgació i van aconseguir frenar alguns projectes, com el de la intervenció obrera en les empreses.