Reformes de la Segona República Espanyola (1931-1933): Exèrcit, Església i Agricultura
El Bienni d'Esquerres (1931-1933): Les Grans Reformes
Reforma de l'Exèrcit
Manuel Azaña pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Es van implementar diverses mesures clau:
- Llei de Retir de l'Oficialitat (1931): Es va permetre que tot oficial que volgués jubilar-se ho fes mantenint el seu sou íntegre.
- Els oficials que decidissin quedar-se havien de jurar la Constitució.
- Es van suprimir càrrecs innecessaris i es va tancar l'Acadèmia General de Saragossa.
- Es va crear la Guàrdia d'Assalt.
Aquesta reforma va tenir resultats limitats a causa de la manca de pressupost per modernitzar el material. A més, va ser rebuda amb agressivitat per alguns sectors, especialment pels africanistes. La dreta va aprofitar aquesta tensió per animar una revolta militar contra la República (com el cop d'estat fallit del general Sanjurjo a l'agost de 1932).
Reforma de l'Església
L'objectiu era limitar la influència de l'Església, ja que Espanya es declarava un estat no confessional. Això va implicar la secularització de la vida social i dels cementiris.
Llei de Congregacions (1933)
Aquesta llei va establir:
- La prohibició que l'Església participés en la indústria i l'ensenyament.
- La limitació de la possessió de béns per part de les comunitats religioses.
Una part dels catòlics va percebre això com una agressió a les seves conviccions. Això va provocar actes anticlericals que van resultar en incendis d'edificis religiosos a diverses ciutats, reforçant el temor i la violència social contra l'Església. La jerarquia eclesiàstica va manifestar la seva oposició, i el Cardenal Segura va ser expulsat del territori espanyol.
Reforma Agrària
L'objectiu principal era posar fi al predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres.
Primers Decrets
- Es va prohibir rescindir els contractes d'arrendament als arrendataris.
- Es va fixar un sou mínim establert per l'Estat.
- Es va establir la jornada laboral de 8 hores.
Llei de Reforma Agrària (Setembre de 1932)
Aquesta llei buscava modernitzar l'agricultura. No obstant això, va generar tensió social: els grans propietaris es van oposar a la República i van donar suport als grups d'extrema dreta, mentre que part de la pagesia promovia revoltes.
Reforma del Treball
Llei de Contractes de Treball
Aquesta legislació regulava les negociacions de convenis col·lectius, establia lleis de jurats mixts, buscava l'augment de salaris i la creació d'assegurances socials, i reduïa la jornada laboral a 8 hores. Aquestes mesures van provocar irritació tant en les organitzacions patronals com entre els obrers. La CNT va fomentar la conflictivitat laboral i les insurreccions al camp, incloent incendis a ajuntaments, fet que va precipitar la dimissió de M. Azaña.
Reforma Educativa
Es va promoure l'ensenyament laic i liberal, amb el model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Es van crear 10.000 escoles noves i 7.000 places per a mestres. Les Missions Pedagògiques, gràcies a la participació d'intel·lectuals i artistes, van ser una iniciativa destacada.