Reformes durant la Segona República Espanyola

a) Militar:

Crear un exèrcit democràtic i professional:

(6) Era una institució vella i obsoleta amb molts oficials mal pagats. Es pretenia assegurar l'obediència al poder civil i modernitzar l'estructura. Es va promulgar la Llei de retir de l'oficialitat el 1931, oferint la possibilitat de retirar-se en òptimes condicions. Es van suprimir alguns rangs i es va tancar l'acadèmia militar. La primera revolta contra la república va ser el 10 d'agost del 1932 amb el general Sanjurjo a Sevilla, qui va ser condemnat a mort.

Religiosa:

Limitar la influència religiosa de l'Església catòlica en la societat espanyola:

(7) La Constitució va establir la no confessionalitat de l'estat, es van treure els sants crucifixos de les aules, es va secularitzar els cementiris, es va permetre el matrimoni civil i el divorci, es va suprimir el pressupost per al clergat i el culte, i es va aprovar una llei de congregacions el 1933 per limitar la possessió de béns per part de les ordres religioses. L'Església es va posicionar en contra de la república.

Agrària:

Crear una classe mitjana rural.

(3) La Llei de reforma Agrària del 1932 permetia expropiar sense indemnització les terres d'una part de la noblesa. Les terres conreades o arrendades es podien expropiar indemnitzant. L'Institut de Reforma Agrària disposava d'un pressupost per indemnitzar els propietaris. La complexitat legal i les limitacions van provocar la decepció dels pagesos i van generar enfrontaments.

Social:

Millorar les condicions laborals dels treballadors.

(5) L'arribada de la república va comportar l'aprovació d'una nova legislació sociolaboral. Es van concretar les lleis de Termes Municipals, es van establir jurats mixtos, es va regular el treball forçós i la jornada laboral, i es va crear assegurances. Aquestes mesures van provocar irritació entre els empresaris.

Educatives:

(10) El problema era que el 33% de la població era analfabeta. Es va promoure una educació mixta, laica, obligatòria i gratuïta. L'estat va garantir el dret a l'educació, centrant-se en l'educació primària, incrementant en un 50% el pressupost, creant noves places per mestres, impulsant iniciatives d'accés a la cultura, establint vacances en colònies d'estiu. No es van poder dur a terme totes les reformes per la crisi i la manca de pressupost. La reacció dels polítics conservadors va ser la guerra escolar per decidir si s'havia de posar religió a l'escola o no.