Reformisme Borbònic i Il·lustració a Espanya (s. XVIII)

L'Antic Règim

Economia agrària

1. L'agricultura era la primera font de riquesa.
2. Les terres estaven amortitzades, no es podien comprar ni vendre.
3. La major part de la pagesia era arrendatària o jornalera.
4. Els foros (terrenys) es dividien en subforos, generant problemes de minifundisme.
5. Els latifundis (noblesa, clergat) eren treballats per pagesos o jornalers.

Catalunya

1. Contractes emfitèutics (estables i per sempre).
2. Masoveries o rabasses (50 anys).

Indústria i comerç

1. Indústria gremial.
2. Mercat interior feble.
3. Problemes de transport.
4. Comerç colonial, el més important.
5. Reactivació de les activitats manufactureres.

El Reformisme Borbònic: Carles III

Noves idees il·lustrades

1. Confiança en la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per entendre i explicar el món.
2. Nou model d'organització política i social basat en la llibertat i la igualtat.
3. Rebuig a la política absolutista, aparició del liberalisme.
4. Montesquieu: divisió de poders i independència judicial.
5. Rousseau: necessitat d'un contracte social entre governants i governats; sobirania nacional (el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans mitjançant el vot).
6. Oposició a la societat estamental; la categoria social ve donada per l'esforç i la intel·ligència de cada persona.

La Il·lustració espanyola

1. L'educació serà la clau per evitar l'endarreriment del país. Serà obligatòria fins a una certa edat.

Despotisme il·lustrat

1. Forma de govern que es va implantar en països on els il·lustrats van acceptar la feblesa de la burgesia i la ignorància de les classes populars, fent impossible qualsevol programa de canvi si no era assumit per un poder fort com el de la monarquia.
2. La influència del pensament il·lustrat arriba a les corts.
3. Alguns monarques, per por a perdre el tron i el poder, intenten adaptar-se i reformar la política sense perdre la seva autoritat.
4. Reformes: absolutisme centralitzador, racionalització de l'administració, foment de l'educació i modernització econòmica (llibertat de comerç).
5. Oposició al repartiment de la propietat, a la lliure circulació comercial i a la igualtat social.
6. Aquestes contradiccions porten a les revolucions liberals.
7. 1766: motí de Squillace i expulsió dels jesuïtes.

Legislació reformadora

Àmbit religiós

1. Control del poder i la influència de l'Església.
2. Regalisme: defensor de l'autoritat i les prerrogatives del rei enfront de l'Església.
3. Dret al nomenament dels càrrecs eclesiàstics, al control de la Inquisició, a la fundació de monestirs i a combatre els intents de l'Església per a l'adquisició de poder.

Àmbit social

1. Decret de 1783: declaració que totes les professions són honestes.
2. Reformes en els estudis universitaris i d'ensenyament mitjà.
3. Fundació d'escoles d'arts i oficis.
4. Obligatorietat dels estudis primaris.
5. Fundació d'acadèmies de lletres i ciències.

Àmbit econòmic

1. Mesures per liberalitzar la indústria.
2. Limitació dels privilegis de la Mesta i colonització de noves terres.
3. Lliure circulació de mercaderies a l'interior d'Espanya; liberalització del comerç colonial.
4. Suport a l'activitat industrial: alliberament del procés de fabricació i creació de Societats Econòmiques d'Amics del País.

Reformisme il·lustrat a Catalunya

1. Afavoreix a erudits, clergues, nobles instruïts i burgesia.
2. Creació d'institucions:
   • Acadèmia de Jurisprudència: reclamava una nova forma de govern i administració de la justícia.
   • Junta de Comerç de Barcelona: orientació més industrial i comercial, no pas agrària; modernització econòmica; fomenta les beques de formació a l'estranger i finança estudis i investigacions.