Reformisme Borbònic: Impacte Econòmic i Social a l'Espanya del XVIII

Efectes del Reformisme Borbònic al Segle XVIII

Creixement Demogràfic

Al segle XVIII, hi hagué un creixement ininterromput de la població, gràcies a la fi de les grans pestes, la millora de les tècniques agrícoles, la introducció de nous conreus i una pau relativa. Les grans mortalitats van desaparèixer. A Espanya, la mortalitat era alta, però també la natalitat, i hi va haver una absència de grans fams. El creixement es va disparar, especialment a la perifèria.

Els monarques, especialment els dèspotes il·lustrats, van adoptar polítiques poblacionistes. Oferien incentius a les famílies nombroses, acollien immigrants catòlics o impulsaven el conreu de nous espais. No obstant això, aquest creixement es va mantenir limitat per la persistència de les crisis de subsistència. Aquestes poblacions, debilitades per la fam, van veure augmentar la mortalitat. La política poblacionista dels Borbons no va ser suficient per millorar els rendiments i la comercialització.

Les Tensions del Sector Agrari

Les reformes de Carles III no van poder resoldre la tensió creixent provocada per l'augment de població, degut a les desfavorables condicions climàtiques i agronòmiques. L'increment de la producció mitjançant l'augment de la superfície conreada no era possible en gran part d'Espanya. No obstant això, va ser compatible amb algunes millores agràries.

Impuls de les Manufactures

Els Borbons van fomentar la creació de manufactures per augmentar la producció i posar fre a les importacions de productes de luxe. Es van crear les Reials Fàbriques. Les noves fàbriques van orientar la política manufacturera cap a l'impuls de tallers privats. Van iniciar una política de reducció dels privilegis gremials i es van donar facilitats per a l'establiment de nous tallers o manufactures de caire privat.

Les manufactures es van implantar per tot el territori espanyol, sobretot a:

• València
• Catalunya
• País Basc

A Catalunya, part de la població es va especialitzar en la filatura i el teixit de llana, al marge dels gremis. L'expansió de la manufactura va ser afavorida per l'ampliació del mercat a Castella i l'obertura dels mercats americans al comerç català.

Liberalització del Comerç Colonial

Carles III es va preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica, ja que les colònies eren una font d'ingressos crucial. Fins aleshores, dos ports, Sevilla i Cadis, monopolitzaven el comerç americà, i gran part d'aquest comerç estava en mans de comerciants estrangers.

La Corona va fundar companyies comercials i els va atorgar privilegis i monopolis sobre productes o territoris americans (com la Guipuzcoana de Caracas). Finalment, Carles III va establir la llibertat de tots els ports per comerciar amb Amèrica. Cadis va continuar sent el gran port espanyol, i el port de Barcelona es va especialitzar en l'exportació de productes locals.